Dos projectes de parcs eòlics davant les costes menorquines s’han presentat al Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol.
Per una banda, l’empresa madrilenya WTF Energías Renovables vol instal·lar un gran parc eòlic format per 12 aerogeneradors que produirien uns 240 megawatts (MW). No seria només això. En el projecte presentat davant del Ministeri, WTF proposa la construcció d'«un hub portuari» a l’illa, que seria «l’eix estratègic per gestionar les instal·lacions». Com a activitats complementàries, l’empresa també preveu la «implementació de l’aqüicultura a la zona dels aerogeneradors amb el conreu de musclos» i «l’electrificació del transport de l’illa».
El segon projecte de parc eòlic a la mar menorquina l’ha presentat la societat francesa Qair Renewables, que consistiria en la instal·lació de 10 aerogeneradors que tindrien capacitat per produir uns 180 MW.
Les dues propostes han aixecat reticències a l’illa. No es posa en dubte la generació d’energia neta, en especial la produïda pel vent —no debades Menorca és coneguda per la gran quantitat que en té i se la coneix com «l’illa del vent»—, però es veuen amb preocupació les possibles conseqüències negatives de parcs eòlics de tanta magnitud. Cal recordar que els últims vint anys en funcionà un de terrestre a l’illa, molt més petit, sense problemes.
Els ecologistes del GOB consideren que els dos projectes marins presenten prou «incògnites ambientals».
Ambdós se situen a escassa distància de l’illa. El segon només a uns 5 km de la costa nord-est. Això hauria d’implicar un estudi, diuen els activistes verds, que avaluàs l’impacte acústic a les poblacions litorals més acostades. «Però no l’avaluen», recorda el GOB. Les dades que manegen els ecologistes permeten suposar que l’impacte en aquest sentit seria prou considerable. «Amb aparells de molt manco potencia —de 5 MW— s’han avaluat incidències acústiques superiors als 111 decibels». Per la proporció que correspondria a les noves torres de molins, «els nuclis residencials d’es Grau i sa Mesquida podrien arribar un nivell de pressió sonora d’uns 77 decibels, molt superior als 55 permesos a la franja nocturna per a les zones residencials dins de l’ordenança municipal». També se superaria el mínim de contaminació sonora a la conurbació urbana de «Macaret i a les urbanitzacions properes» i per al Castell «s’arribaria als 74 decibels».
Segons el grup verd aquests nivells de renou afectarien no només les persones sinó també el medi natural. Es veuria potencialment afectada la fauna del Parc Natural de s’Albufera des Grau i les espècies animals del fons marí per mor de «les possibles afectacions tan mecàniques —pels sistemes d’ancoratge com de rossec de les línies de fondeig— com acústiques».
Per una altra banda, l’estudi fet pel GOB revela que la potència total que generarien els parcs eòlics seria molt superior al consum dels menorquins. «La demanda màxima mitjana» de l’illa «és d’un 65 MW». Això fa difícil entendre la necessitat de la nova infraestructura. Més encara: amb una generació de 61 MW producte de plaques solars i altres 25 MW futurs, a banda de la interconnexió amb Mallorca per cable que atorga altres 118 MW, «la sobrecapacitat productiva» de la instal·lació eòlica podria suposar —tal com a la Península s’ha experimentat recentment— «posar en risc l’estabilitat del sistema elèctric» de Menorca.
Els ecologistes reclamen al Ministeri que obligui les empreses a refer els projectes perquè siguin molt més moderats i de magnituds molt més ajustades a la realitat insular menorquina. El grup verd està d’acord que l’energia eòlica pot ser un bon complement de la solar, però sempre que les iniciatives en aquest sentit estiguin en consonància amb les proporcions de l’illa, cosa que no compleix cap de les dues presentades.