Qui camina (o pedaleja) amb ganes de descobrir se submergeix progressivament en el territori. Primer s’inicia en l’evidència: aquells espais turísticament solvents que tothom vol col·leccionar en el seu àlbum de records. Continua explorant el territori i els seus incomptables racons. És llavors quan s’obren les portes dels espais invisibilitzats, aquells on la ruralitat ignora el caràcter espectacular dels grans paisatges, i el seu impacte visual. Són espais acollidors, amb els quals establim una relació d’absoluta naturalitat. Res en aquests està col·locat per al turisme; tot hi és per necessitat i història dels seus pobladors.
Aquests espais conserven l’encant planer de la solitud i del silenci, tan sols trencat pel pas lent d’un tractor o algun vehicle de treballs agrícoles. I és en ells on trobem la veritable essència del territori i on satisfem l’autèntic desig d’allò que ens mou: seguir coneixent, descobrint a pas lent. Aproximeu-vos-hi amb una mirada amable i modesta; el territori us ho agrairà.
Ruta del Cercavins
Segons el moment de l’any, la presència del cereal atorga a l’espai una fesomia cromàticament canviant. A la Segarra, el paisatge muda el seu aspecte en qüestió de setmanes: de la verdor saturada de la primavera al groc intens de l’estiu, i als ocres profunds dels mesos freds.
Caminem aquest territori d’orografia ondulant, de turons i poblets petris on el temps sembla haver-se detingut. I ho fem amb el riu Cercavins, una de les artèries fluvials principals de la zona, com a fil conductor. El paisatge alterna el citat cereal, amb el conreu de l’ametller i l’olivera. La vinya, que dona fruits per als caldos de la DO Costers del Segre, també hi és present.
Iniciem la ruta, còmoda i fàcil (tota per pista i, per tant, factible en bicicleta amb tota la família), a Montornès de Segarra. Dediqueu una passejada al poble, abans o després de l’excursió. Els seus carrerons, els portals i les cases de pedra ens parlen del seu origen medieval. A aquest afegiu-li unes escoles d’estil noucentista i un cementiri modernista, i obtindreu un dels nuclis més encantadors d’aquest sector de la comarca.
Abandonem el poble per una pista que s’enfila modestament (tan sols 120 metres de desnivell) a un sector anomenat, per raons òbvies, els Plans. Circulem entre dues conques fluvials discretíssimes: el riu Cercavins i el riu Corb, al qual dediquem la proposta següent en aquest article. El paisatge agrari ens envolta i, amb ell, una quietud absoluta, essència d’aquesta comarca.
Arribem a l’Ametlla de Segarra. El nucli, minúscul, us rebrà amb les seues joies patrimonials: l’església de Sant Pere, romànica, i la torre circular de l’antic castell, que data del segle XI.
Al coll de l’Arca (720 m), cota màxima d’aquest itinerari, circumval·lem l’altiplà segarrenc per a tornar al punt d’inici vigilant des de l’altura el riu que ens guia, el Cercavins.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 12 km
Desnivell positiu: 212 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: baix
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Guimerà i la vall del riu Corb
A tocar del recorregut anterior, hi ha Guimerà, amb tota probabilitat, la joia de la corona d’aquesta raconada. La trama urbana medieval es desplega en forma de laberint de carrers, carrerons, passos coberts i no pocs trams esglaonats. A la part superior del poble, la plaça Major i l’església de Santa Maria (segles XII i XIII) conformen la guinda del pastís. I no oblideu enfilar-vos a la torre del castell, oberta les 24 hores: obtindreu una de les millors perspectives de la vall del riu Corb.
Us proposem un recorregut breu i còmode que també pot fer-se en bicicleta. Són tan sols 9 quilòmetres i està senyalitzat com a sender local (marques verdes i blanques). La seua facilitat, però, no li resta interès quant a paisatge i patrimoni. Enllaçarem Guimerà amb el santuari de la Bovera, que s’assenta sobre el turó del mateix nom a 590 metres d’altitud. La pista que hi connecta transcorre paral·lela a la vall. Tan sols l’últim tram presenta una mica de pendent. El santuari és hereu d’un antic monestir marià que formà part de l’orde del Cister i que sembla que es trobà sota la protecció del monestir de Vallbona de les Monges. De l’edifici original medieval, d’estil romànic, tan sols es conserva una part de la galeria del claustre. L’església actual data del segle XVIII, bastida per Ramon Nicolau, mestre d’obres de Guimerà.
Des de la Bovera, obtindreu també una vista de Ciutadilla, l’altre gran poble medieval de la zona, amb el seu castell prominent i de silueta inconfusible, que domina el marge oposat del riu Corb. Un petit esforç afegit us permetrà visitar-lo, abans d’encarar l’últim tram de l’excursió.
De tornada a Guimerà, el camí ressegueix el marge esquerre del riu. Us saludaran les ruïnes del monestir de Vallsanta: quatre murs, l’absis i un esvelt arc gòtic conserven la memòria de l’antic cenobi cistercenc.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 9 km
Desnivell positiu: 167 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: baix
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Recorrent la serra de la Llena
La serra de la Llena no us deixarà indiferents. A redós de les muntanyes de Prades i de la serra de Montsant, que atrauen totes les mirades, la de la Llena presenta una imatge singular. Es tracta d’una orografia esquerpa que combina parets i cingles amb una configuració rural d’olivera i ametller, i extensions de pineda i carrascar. La recorre una de les carreteres més estètiques i panoràmiques de la zona, la que uneix Bellaguarda amb Vilanova de Prades, però nosaltres la descobrirem a peu.
Amb el nom de Transllena, l’itinerari que us presentem té com a objectiu aproximar-vos a aquestes muntanyes, solcant-les de cap a cap per la seua part superior.
Aquesta ruta circular té el seu punt d’inici i final a la Pobla de Cérvoles, situada a l’extrem sud de la comarca de les Garrigues. El terme on s’assenta el poble, que avui compta amb 240 habitants, va ser propietat a mitjan segle XII del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. No ens hi estendrem; tan sols convidar-vos, abans o després de la caminada, a visitar l’Ecomuseu de l’Oli. En una comarca dedicada al preuat líquid untuós, aquest espai no hi podia mancar.
Abandonem la població en direcció cap al sud per camí rural, que no trigarà a deixar pas a un corriol ben fressat. L’ascensió, si bé és constant, en cap cas us exigirà un esforç excessiu: arribareu a la part superior de la serra de la Llena després d’haver superat 200 metres de desnivell.
Ara, prepareu-vos a viure un dels trams més espectaculars de l’itinerari: la imatge que es desplega mereix aturar-s’hi. Als vostres peus apareix el riu de Prades i els nuclis d’Ulldemolins i Vilanova de Prades. Al davant, l’hermètica massa calcària de la serra de Montsant, amb el poblet d’Albarca i el conjunt del Priorat com a teló de fons.
Des de la Penya Alta (1.015 m), el segon cim més elevat de la serra de la Llena, iniciem el retorn. Passareu per l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, del segle XVIII, que pertany al municipi del Vilosell. L’edifici en qüestió va servir d’hospital de sang durant la guerra napoleònica a les tropes franceses. Amb una mica de sort, coincidireu amb algun dels múltiples aplecs que s’hi celebren.
Pista avall, per l’anomenat camí de Sant Miquel, assolireu sense dificultat la Pobla de Cérvoles.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 13,43 km
Desnivell positiu: 481 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: mitjà
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track, ací.
Pels secans d’Utxesa
Ens trobem davant d’un paisatge àrid, pla, d’una horitzontalitat perfecta només aturada per modestes elevacions de relleu tabular, com el tossal de Carrassumada, al qual ascendireu en aquesta excursió. Som al pantà d’Utxesa, únic a Catalunya perquè no rep les aigües d’un riu, sinó que es troba enmig del traçat d’un canal, el canal industrial de Seròs. A més, es tracta d’un dels nou espais dels secans de la plana de Lleida declarats zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Al seu voltant, s’estenen extensions de terra transformades al llarg dels segles per a l’aprofitament agrícola, que atorguen al lloc un caràcter especial. En el moment de la floració dels arbres fruiters, la terra cobra tons lilosos, mentre que la riquesa ornitològica d’aquests ambients subestèpics oculta altres valors naturals pel que fa a fauna i flora.
En aquesta ocasió, us plantegem un petit repte: circumval·lar el pantà d’Utxesa i ascendir al tossal de Carrassumada. El recorregut circular suma una vintena de quilòmetres, sense cap altra dificultat que la distància. De desnivell positiu, ben poc, tan sols 112 metres.
Engeguem!
El Centre d’Informació d’Utxesa és el punt de sortida de la ruta que farem en sentit antihorari. Aviat creuem Utxesa, un llogaret que pertany a Torres de Segre, als afores del qual trobarem un dels punts més privilegiats i populars per a fotografiar la làmina d’aigua. No ens costarà superar l’extrem meridional de l’embassament i començar la tornada pel marge oposat. Al nostre pas sortiran alguns miradors, com el del Molí d’Utxesa i el de les Comportes. Si les forces ens ho permeten, podrem atansar-nos a l’anomenat observatori de l’Arpella, al bell mig de les aigües.
Ara sí, toca emprendre l’ascensió al tossal de Carrassumada, on trobareu, a més, el santuari de la Mare de Déu de Carrassumada. L’esforç té, com podreu imaginar, recompensa: la visió panoràmica de l’embassament que hem circumval·lat s’ho val, i molt.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 20,32 km
Desnivell positiu: 112 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: mitjà
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
L’estret del Mu, el darrer acte del Segre
El llarg viatge del Segre, que començà sota el Puigmal, a l’Alta Cerdanya, arriba al seu darrer acte. L’estret del Mu és l’últim dels congostos pels quals es filtra el curs fluvial, després del dels Tres Ponts a Organyà i del Grau d’Oliana. Superat aquest constrenyiment, el Segre s’aiguabarreja amb la Noguera Pallaresa i tots dos junts posen rumb a Lleida.
Us convidem a explorar l’estret del Mu amb una vista panoràmica des de les serres de Penarreba i Lo Palomar i a recórrer el camí que el voreja arran d’aigua. La proposta és la més exigent de les cinc que us presentem ací, amb gairebé 20 quilòmetres i poc més de 1.000 metres de desnivell positiu, en cas de completar tota la ruta. No heu de patir, perquè de la caminada podreu obviar l’ascensió a la Penalta i a Penarreba, i anar i tornar pel camí del riu.
Proveïu-vos de prou aigua i aliment, perquè no en trobareu al llarg de l’itinerari.
La ruta comença a Alòs de Balaguer. L’arribada en vehicle ens posarà en situació: des de Baldomar la carretera, estreta, supera un modest congost del riu. Les parets calcàries fan acte de presència. La geologia pren protagonisme: esdevé preludi d’una simfonia vertical a la qual assistirem com a espectadors privilegiats.
Alòs de Balaguer és un poble petit, dens i compacte, amb tan sols 120 habitants. Assentat en una de les poques concessions que ha fet ací la roca, el seu origen remunta al domini musulmà. El seu aïllament, que està provocant la pèrdua de població, ha permès que l’entorn s’haja conservat de manera excel·lent.
Ara sí, amb la motxilla carregada amb aigua i menjar, iniciem el camí. L’excursió es compon de dues parts ben diferenciades: un primer capítol muntanyós i amb desnivell deixarà pas a un desenllaç suau i agradable vora les aigües del Segre, recorrent l’estret del Mu.
Eixim del poble pel seu sector superior, amb l’imponent castell com a fita en el camí. El corriol és dret, amb pendent notable, fins a assolir la cota màxima dels 680 metres d’altitud. Travessem la carena de les serres de Penarreba i Lo Palomar. La panoràmica del Prepirineu, amb la muralla del Montsec de Rúbies al nostre davant és tot un espectacle. Davallem decididament cap al congost del Mu i la petita presa de la central hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer que marca el seu final.
De tornada, el recorregut és suau i de bon caminar, tot remuntant el sentit de les aigües. Un conjunt de passarel·les metàl·liques i un pont penjant afegeixen a l’activitat excursionista l’experiència del buit controlat. Viureu una atracció natural al llarg dels poc més de 7 quilòmetres que té el congost de cap a cap.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 19,60 km
Desnivell positiu: 1.053 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: mitjà
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Catalunya és natura. Gaudiu-la! Trobeu més propostes a www.catalunya.com
