Món

Quan els ecologistes fan fora els indígenes

El Fons Mundial per la Natura (WWF, en anglès) suposadament va armar tropes d'esbirros per expulsar indígenes de parcs naturals. L'organització mediambiental està del costat equivocat?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Paramilitars armats, waterboarding i expulsions brutals: els mètodes més atroços dels conflictes bèl·lics sembla que no s'han posat en pràctica només en zones en crisi, sinó també per protegir la natura.

Segons la plataforma nord-americana en línia BuzzFeed, aquests són els mètodes que fan servir els col·laboradors del Fons Mundial per la Natura (WWF), que amb més de 750 milions d'euros d'ingressos anuals és una de les organitzacions de protecció mediambiental més poderoses del món. L'imperi verd del logotip del panda fa anys que és el blanc de les crítiques: a vegades ha estat criticada per la persecució de caçadors furtius en col·laboració amb els serveis secrets sud-africans, d'altres per certificats d'oli de palma qüestionables i en innombrables ocasions per la gran proximitat a la indústria. Les acusacions més recents sembla que estan desconcertant els directius de la seu central de l'organització, a la riba del llac de Ginebra. Han encarregat a un despatx d'advocats londinenc que aclareixi la situació. El respecte pels drets humans, ha comunicat l'organització, és la màxima prioritat.

Les informacions de Buzzfeed donen una altra imatge: segons el portal informatiu, col·laboradors del WWF haurien organitzat missions a l'Àsia i l'Àfrica contra caçadors il·legals amb "tropes de xoc" que actuen amb brutalitat. Les bandes d'esbirros no tan sols haurien fet servir la tortura, sinó que presumptament també són responsables de la mort d'indígenes que viuen prop dels parcs nacionals que WWF finança. Al llarg d'un any els investigadors de Buzzfeed han interrogat testimonis en sis països i han analitzat milers de pàgines de documents.

Les acusacions són greus, perquè afecten el mite fundacional del WWF, el postulat que els cosmopolites amants de protegir el medi ambient han de salvar la natura verge de les mans dels caçadors furtius autòctons. Aquesta idea, colonial al capdavall, ha portat a la criminalització de pobles indígenes que han viscut als boscos africans durant segles. En canvi, caçadors furtius blancs, com el rei espanyol Joan Carles, durant anys president d'honor del WWF, a qui li agrada caçar elefants, són celebrats com a defensors de la natura.

Però sembla que els que s'han comportat de manera salvatge són les tropes d'esbirros finançades pel WWF. L'autor i cineasta Wilfried Huismann, que ha investigat amb molta intensitat el WWF, parla d'un "model racista de protecció mediambiental". Pel que sembla, amb massa intensitat.

El 2012 l'organització, en desacord amb alguns fragments del Llibre negre del WWF, obra de Huismann, va intentar impedir la comercialització del llibre, exercint una enorme pressió a les llibreries de comerç electrònic. Entre altres coses, Huismann havia posat al descobert la col·laboració de l'organització amb el sector industrial i descrivia com el WWF contribuïa a establir segells sospitosos de soja o oli de palma suposadament sostenibles.

Allò era un atac al model de negoci del WWF, que col·labora amb grans empreses, com McDonald's, Edeka o Coca Cola: únicament la secció alemanya va rebre més de deu milions d'euros en l'últim exercici amb col·laboracions d'aquesta mena.

Fer el joc als beneficis és una actitud amb tradició. Poc després de fundar-se l'organització per part de la noblesa europea adinerada, que veia els seus territoris de caça africans amenaçats i per això reclamava la creació de parcs nacionals, el primer president del WWF, el príncep Bernat dels Països Baixos, va presentar la multinacional petroliera Shell com el primer gran patrocinador. Des de llavors el WWF no fa un lleig a cap donatiu: en les llistes internes de donants hi apareixen el difunt traficant d'armes Adnan Kashoggi o el dictador Mobutu Sese Seko, de l'antic Zaire.

Financerament, fins ara li han anat bé les coses, al WWF. Només els últims vuit anys els ingressos a escala mundial han augmentat de 500 a 750 milions d'euros. I els governs confien molts diners a l'organització: dels ministeris alemanys i d'institucions que en depenen, com per exemple la Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit, van sortir només en l'últim exercici dotze milions d'euros cap a les arques de l'organització mediambiental. Huisamnn ho veu com una mena de butlla. "Als governs els va bé que una organització poderosa transnacional en certa manera assumeixi tasques sobiranes", com ara la protecció dels mars o la creació de segells ecològics.

Part dels ingressos fiscals alemanys també van a parar a projectes sospitosos, com el territori protegit de Messok Dja, al Congo. A la pàgina web del WWF es pot llegir que la secció alemanya hi finança guardaboscos amb fons del Ministeri per a la Cooperació Econòmica. Des de fa anys, diu Fiore Longo, de Survival International, una organització que defensa els drets dels indígenes, el WWF fa pressió perquè s'estableixi un parc nacional, "ara els falta poc per aconseguir-ho". Per als prop de sis mil membres de la tribu dels baka, que des de fa segles viuen d'aquell bosc en règim de seminomadisme, el parc en cert sentit els suposaria no poder entrar al bosc. "El 2008, amb l'ajuda del WWF, ja s'hi va construir una base per als guardaboscos", segons explica Longo. Quan els vigilants capturaven els baka al bosc, "els torturaven o els pegaven amb cinturons". No van poder conrear més mandioca perquè, segons els deien, era un aliment per als elefants. Van destrossar les cabanes dels baka, i una noia va morir en un enfrontament amb els guardaboscos.

El WWF afirma que treballa en iniciatives i projectes per a la gent de la zona, però a la pràctica aquests projectes tenen lloc fora del parc. "En aquest model colonial de protecció mediambiental el paper dels indígenes és el de figurants empobrits per als turistes", diu Stephen Corry, director de Survival International. I què hi diu el Ministeri de Cooperació Econòmica d'Alemanya? Si més no, s'ha posat en contacte amb el WWF "per aclarir la situació". Si s'acaba fent el parc nacional, el nombre de guardaboscos, pagats fins ara amb diner alemany, augmentarà.

Traducció d'Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.