La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, confirmà aquest dimarts en el Parlament que la preservació de la llei de memòria democràtica «mai ha estat una prioritat» per al PP i que, per tant, tampoc no és ara. Quelcom que ja se sabia. Tanmateix, en el context que ho deia, contestant una pregunta —«estaria disposada a derogar-la?»— de la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, era clarament la confirmació que els conservadors la derogaran, tal com els exigeixen els ultres, a canvi d’aprovar els pressupostos per a enguany. Que és el gran objectiu de la presidenta.
Cal recordar que el PP va votar a favor de part de l’articulat d’aquesta llei, però, així i tot, es tracta d’una norma que resulta del tot prescindible per a Prohens. De fet, durant els mesos de setembre i octubre de l’any passat, quan els conservadors i els ultradretans negociaven la recomposició del pacte —després del primer trencament, el juliol, per ordres de Santiago Abascal—, ja manifestaren que acceptarien la liquidació de la norma si Vox els aprovava els comptes.
Per a la formació d’extrema dreta sí que és una prioritat ideològica i política, exterminar aquesta norma legal: «És una llei sectària i revengista», va dir dimarts Cañadas, repetint el que diuen els seus caps. Per a ella la citada norma pretén «imposar una veritat oficial i revengista» que implica «alabar els defensors d’una dictadura comunista per a Espanya». Es dona la cridanera circumstància que la portaveu ultra al Parlament és exmilitant del PSOE balear.
Prohens recordà dimarts que el que és fonamental per al seu partit és la «permanència i vigència» de l’altra llei memorialista, la de recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, coneguda com la de fosses. El seu Govern ha mantingut els programes d’exhumació de restes dels assassinats pels falangistes durant la guerra i per les autoritats de la posterior dictadura feixista encapçalada per Francisco Franco. A les Illes, a diferència d’altres territoris, l’esquerra acceptà fer dues normes legals memorialistes i no una de sola, justament per blindar la de fosses davant d’un potencial canvi de govern, tal com passà de resultes de les eleccions al Parlament de 2023.
L’objectiu prioritari de Prohens és tenir assegurada enguany l’estabilitat del Govern. Ho confessava ella mateixa quan explicava —a l’entrevista concedida a l’edició impresa d’El Temps del mes de maig— que l’únic partit que li pot donar aquesta estabilitat és Vox i que, per tant, per això hi tornava a negociar des del moment que la direcció espanyola ultra havia aixecat el veto.
Si aconsegueixen aprovar els comptes, en el PP consideren que quedarà avortat del tot el perill d’haver de convocar eleccions anticipades, cosa que de cap de les maneres voldrien veure's obligats a fer. Després, per a l’any 2026, tot dependrà del context espanyol. No els preocupa gaire el que passi aleshores si enguany poden aprovar els pressupostos. Tampoc els causa mal de cap les protestes que puguin convocar-se si es deroga la citada norma. No creuen que els afecti.