XAVIER ALIAGA
Salvatge! Poesia Completa 1974-2024, de Joan Navarro (Institució Alfons el Magnànim, 2025)
Tot i que els darrers mesos s'han publicat excel·lents poemaris, cal posar el focus sobre una obra molt important, la publicació de l'obra completa del poeta Joan Navarro (Oliva, 1951), un escriptor que va fer una irrupció crucial l'any 1973, amb el Premi Vicent Andrés Estellés pel seminal Grills esmolen ganivets a trenc de por. Des de llavors, Navarro ha bastit una obra densa, rica i coherent, alimentada d'una poètica exigent i autoexigent que ha acotat la seua difusió entre el públic, però li ha proporcionat crèdit i respecte en el món literari. Un crèdit que també té a veure amb el seu treball de difusió poètica. Amb aquest Salvatge! Poesia Completa publicat per la Institució Alfons el Magnànim se'l situa amb justícia entre els poetes més importants en llengua catalana de la seua generació.
La dolçor de viure, de Joan Todó (LaBreu, 2025)
La publicació d'un seguit d'importants llibres de relats en aquest 2025, com ara el de Núria Cadenes o aquest del crític i escriptor de la Sénia Joan Todó, ressituen una mica el debat llançat el març passat per l'escriptora Carlota Gurt sobre l'escàs ressò dels premis i els llibres de contes o relats. Indubtablement, el rerefons existeix i existirà, el predicament entre lectors i editors de la novel·la no sembla que es veurà modificat en el curt termini. Sortosament, però, el gènere continua ben viu en català, com ho demostra La dolçor de viure, el retorn de Todó a la passa curta, al peu, després del seu desbordant desplaçament en llarg que va ser La verda és porta (2021), un magnífic experiment transgènere. En La dolçor de viure, trobareu contes meticulosament armats des de la voluntat d'estil i la consciència dels mecanismes del relat, els girs i la capacitat de cloure els relats provocant l'estupefacció del lector. Un volum per a llegir a petits glops, per facilitar l'assimilació.
ELISEU T. CLIMENT
L’intèrpret. Art, vida i política, de Richard Sennett (Arcàdia, 2024)
El darrer assaig de Richard Sennett. Com sempre, una obra mestra del seu pensament complex. Una aproximació a la realitat i a la vida, partint de la seua experiència com a músic professional i sociòleg, un maridatge singular que li construeix els fonaments del seu pensament profund. L'intèrpret dissecciona amb clarividència la presència de les arts escèniques en la societat i la incidència d'aquestes al llarg de la història i en àmbits concrets com la política i la vida al carrer. Escrit amb una prosa àgil i amena, com ens té acostumats, Sennett acompanya les lectores i els lectors en la comprensió del gran teatre de la vida.
VÍCTOR MACEDA
La promesa dels divendres, de Rafa Lahuerta (Drassana, 2024)
Després del seu èxit descomunal amb Noruega, s'esperava amb moltes ganes el retorn literari de Rafa Lahuerta. I el ben cert és que aquest llibre de devora ràpid perquè reflecteix la mar de bé una València molt concreta, la de finals del vuitanta, i la generació jove que en aquell moment creixia envoltada de dubtes. Aquesta lectura traspua tristesa però també molta tendresa: la del(s) primer(s) amor(s) i, sobretot, la de l'estima infinita per la ciutat.
Una novel·la que creix, perquè va de menys a més, amb algun gir argumental que fa posar la pell de gallina. Com en el cas de Noruega, resulta impossible després passar pels carrers que hi descriu sense reparar que l'autor va passar per allà mateix tal dia de tal any. La fusió entre l'escriptor i la ciutat per la qual està tan boig denota que ha tocat novament la fibra.
En carn i ossos, de Núria Cadenes (Ara Llibres, 2025)
Núria Cadenes diu que escriure contes està molt infravalorat, i té tota la raó. Alguns dels millors escriptors i escriptores n'han fet, però encara es considera un gènere menor. Per a contradir aquesta sensació, només cal llegir el seu últim llibre, que n'inclou tretze, molt més reals que ficticis. I és que enlloc diu que els contes siguen ficció.
Notícies que llegeix, fotos que veu, aquella persona que ha observat en el metro o en el bus, aquella idea que li ve al cap i anota ipso facto... Tot això, la Núria ho emmagatzema a casa, en un petit calaix, i d'allà brollen històries magnífiques que recorden el millor Monzó. Amb el seu estil personal, és clar, amb un lèxic riquíssim i una mescla d'històries actuals i passades, d'ací i d'allà, sempre amb la vida —la massa sovint crua realitat— en el punt de mira.
ÀLEX MILIAN
El carro de fenc, de Jaume Terradas (Arcàdia, 2025)
En el nostre panorama assagístic literari apareixen moltes grans obres que centren el focus en un aspecte concret d'un artista (una escriptora, un pintor, una cineasta) però poques amb ambició enciclopèdica internacional i universal com Del natural (Ed. 62, 2023), que Martí Domínguez va publicar el 2023. A El carro de fenc (Arcàdia, 2025) Jaume Terradas aspira a treure conclusions de les històries de les civilitzacions d'aquí i d'allà en contrastar-les amb les dades que ens ha oferit la història i les històries del clima / els climes. Quin és l'efecte que les sequeres han tingut en la història de la humanitat? Quines conseqüències ha acabat tenint el desenvolupament humà sobre el Planeta amb casos concrets? Han tingut efecte bumerang sobre nosaltres o els nostres avantpassats?
El carro de fenc és pel quadre del Bosch, és clar: rics i pobres esbatussant-se per robar el fenc del carro i sobreviure. Com acaba la història?
L'enverinadora, d'Anna Sàez Mateu (Empúries, 2025)
Hi ha una altra forma d'escriure true crime? És possible retratar una assassina en sèrie sense la distància freda del periodisme convencional ni l'enlluernament còmplice de tants biògrafs de criminals? La periodista Anna Sàez Mateu (La Granja d'Escarp, 1969) ha escrit una interessant barreja de memòries juvenils, recreació de la vida a la Granja d'Escarp (Segrià) i el retrat d'una assassina, segons els testimonis dels que la van conèixer i les cròniques publicades. L'espurna que dona pas a la divertida crònica de Sàez Mateu és una coincidència geogràfica: la periodista va descobrir, en plena adolescència, que vivia a la casa de la culpable de matar quatre persones.
MIQUEL PAYERAS
El paner de congrets. Pagesos, lladres i bandejats, de Mateu Morro (Documenta Balear)
Una aproximació històrica al fenomen dels bandejats a Mallorca, en bona part centrada en la figura de Mateu Reus, de mal nom Rotget, d’Alaró, un personatge del segle XVIII que robava als benestants per la zona nord de l’illa —entre Puigpunyent i Escorca—, el qual, segons explica l’autor, és molt present en la tradició oral i popular i que apareix a les Rondalles. Finalment Rotget fou apressat i executat. El bandolerisme, diu Morro, ha estat tradicionalment silenciat, i fins i tot ocultat i tergiversat, per la tradició conservadora.
El llibre negre de la filosofia, de Miquel Àngel Ballester (Ed. Lleonard Muntaner)
L’autor rellegeix i reinterpreta críticament els textos dels autors més representatius del pensament filosòfic en un recorregut per la cara més fosca de la filosofia. El llibre presenta «Les arrels profundes dels prejudicis socials i les falses creences que encara influeixen negativament en la visió del món i dels altres que es fonamenta en la història oficial de la filosofia. A través d’aquesta s’han justificat i transmès impostures esclavistes, xenòfobes, antijueves, homòfobes, caníbals, suïcides, antianimalistes, totalitàries, primitivistes, militaristes, antigitanes, contranaturals, favorables a la pena de mort, antidemocràtiques, aporofòbiques, sàdiques i discafòbiques.»
MOISÉS PÉREZ
Versos per a la vietnamita. Antologia incompleta de la poesia catalana antifranquista de Pau Alabajos (Rebel, 2025).
Tot i que el dictador Francisco Franco va morir al llit i la petjada del franquisme encara no s'ha esborrat —fins i tot, creix al ritme de l'onada reaccionària global—, la lluita a les universitats, als carrers i a les fàbriques varen empentar per deixar enrere quatre dècades d'obscuritat autoritària i de persecució ideològica criminal. Les acaballes del franquisme i la transició foren temps convulsos i violents, però també de renaixement musical i artístic a casa nostra. Versos a la vietnamita, un obra que conjuga assaig, música i un futur espectacle, és una adaptació sonora dels poemes de Salvador Espriu, Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés o Marc Granell; una introspecció que aixopluga història, combat i literatura. O dit d'una altra manera: un exercici de memòria democràtica des de la guitarra, les cordes vocals i l'escriptura. Tota una reivindicació de l'art clandestí.
Sempre a la contra i avant. La història de Zoo a través de les cançons, de Josep Vicent Frechina (Sembra Llibres, 2025).
A la música nostrada, hi ha hagut poques feres ferotges de la dimensió de Zoo. Els gandiencs no sols van proporcionar als seus fans una dècada de calor combativa i sucs d'ona sonors, sinó que van trencar tota mena de barreres lingüístiques i van demostrar amb orgull reivindicatiu la universalitat del llenguatge de la música d'orfebreria, diversió i lluita.
Zoo va ser una injecció d'autoestima per a una escena amb símptomes de debilitat que va transformar-se en una de les històries de més èxit de la música en llengua pròpia. L'obra escrita per Josep Vicent Frechina és una crònica de la biografia del grup valencià a través de les seues cançons, mitjançant aquell verger deliciós que van cultivar amb la seua discografia.
LAURA TAPIOLAS
El meu país estimat, de Ielena Kostiutxenko (La Segona Perifèria, 2025)
Des que la periodista russa Ielena Kostiutxenko va marxar del seu país d'origen per a cobrir l'escalada de la guerra d'Ucraïna, no hi ha pogut tornar. Sis dels seus companys de la redacció del setmanari Nóvaia Gazeta, l'últim mitjà independent a Rússia abans que Putin el prohibís, van ser assassinats, i ella es va veure obligada a exiliar-se. En el temps que va passar a Europa, Kostiutxenko va escriure El meu país estimat.
El llibre, publicat per La Segona Perifèria, és una recopilació de cròniques i textos autobiogràfics en què retrata la Rússia contemporània que ha estat silenciada i rasca dins seu per fer-se protagonista per primera vegada d'aquella realitat que ha explicat sempre com a testimoni. Periodísticament, punyent, i, literàriament, una delícia.
Mercè i Joan, d'Eva Comas-Arnal (Proa, 2024)
Els amants de Rodoreda que vulguin conèixer com era l'escriptora abans de tenir els cabells blancs, quan tot just entrava a la trentena i apuntava maneres i tenia una energia brillant i un caràcter peculiar, haurien de llegir Mercè i Joan, aquest Sant Jordi. En aquesta novel·la —que és novel·la, però que està documentada fins a l'últim detall—, Eva Comas-Arnal s'endinsa en l'amor de Mercè Rodoreda i el seu editor fidedigne, Armand Obiols (de nom real, Joan Prat), durant l'exili a França entre 1939 i 1948. I també fa, de passada, un retrat històric sobre la Catalunya intel·lectual i literària a l'exili.
VIOLETA TENA
Les ferides del món, de Vicent Usó (Bromera)
Que Vicent Usó és un dels autors que més bé domina la tècnica narrativa està, a aquestes altures, fora de dubte. La seua capacitat per trenar històries quotidianes plenes de misteri i tensió literària ha quedat amplament demostrada al llarg de la seua trajectòria.
A Les ferides del món, l'escriptor de Vila-real torna a demostrar el seu mestratge a l'hora de construir històries que atrapen al lector. Una panòplia de setze relats que ens parlen dels amors impossibles, de les passions desbordades o de l'indefectible pas del temps. Del relat històric al gènere negre, Les ferides del món és un mosaic d'històries per a assaborir a poc a poc.
Nusos entre els dits, de Leila Kasra (Raig Verd, 2025)
La temporada sempre deixa debuts literaris sorprenents. L'escriptora d'origen iranià Leila Kasra és un d'ells. Doctora en dret, Kasra és una cosmopolita que es va establir definitivament a Barcelona l'any 2018 i que ha triat el català, una llengua que domina, per publicar la seua primera novel·la.
A Els nusos entre els dits —títol que fa referència als centenars de milers de nusos que cal fer per teixir les catifes perses— Kasra explica la història d'Anais, una jove d'origen iranià resident a Suïssa, a qui pretenen expulsar al seu país d'origen i a qui proposen, per a donar solució a la seua situació, un matrimoni de conveniència. Una història intensa que transita entre les contradiccions d'Occident i Orient, i que ens interpel·la sobre el sentit de la paraula llibertat.
