Els escacs són el joc d'estratègia per antonomàsia. En ell, els peons són les fitxes més nombroses i, per això, les que menys valor tendim a donar. Tanmateix, aquestes peces coronades per una bola llisa, són fonamentals en l'esdevenir del joc. Serveixen per a controlar les caselles importants, especialment en el centre del tauler, i actuen d'escut per protegir les peces més valuoses. Tant en l'atac com en la defensa, la seua intervenció pot ser decisiva. Són, al capdavall, com els soldats rasos d'un exèrcit.
En la partida d'escacs que és aquesta legislatura, Carlos Mazón ha començat a moure les seues fitxes. A punt d'arribar a l'equador de la legislatura —el 17 de juliol es compliran dos anys de la presa de possessió—, la Generalitat pren posicions en organismes autònoms la composició dels quals havia heretat de l'etapa botànica. És a dir, s'assegura tenir poder de decisió en institucions que fins ara no estaven sota el seu control. El primer d'aquests recanvis es va fer públic el desembre passat, en transcendir que Vicente Ordaz, director d'informatius de la cadena COPE, agafava les regnes d'À Punt. Després, vingué el torn de la presidència del Comitè Econòmic i Social, un òrgan estatutari que, en línies generals, passa sense pena ni glòria. I dimarts passat, el Partit Popular es va anotar un punt important en situar al capdavant del Consell Valencià de Cultura (CVC) José María Lozano, un home amb plena sintonia amb la Generalitat Valenciana.
Un CVC pels aires
El moviment en el CVC és ben notable. Aquest òrgan consultiu estava pendent de nomenament d'un nou president des que va faltar Santiago Grisolia, que va exercir la presidència des de 1996 fins a 2022. Des d'aleshores, l'havia substituït, de forma interina l'editora Dolors Pedrós, una dona experimentada que havia entrat per la quota de Compromís. El Consell està format per vint-i-un membres, els quals són triats per una majoria de dos terços dels diputats a les Corts Valencianes, és a dir, per una majoria qualificada.
Els membres són triats per un període de sis anys i cada tres anys s'han de renovar la meitat. En l'actualitat, cinc dels consellers són quota del PP, per catorze que sumen els proposats en el seu dia per PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans. Els consellers triats pels partits que ara estan en l'oposició són, doncs, majoria.
El nomenament de Lozano ha caigut com una bomba entre els membres del CVC. D'entre els consellers nomenats pel PP és el menys dialogant.
Això havia provocat una situació tensa en el plenari de la institució els darrers mesos, on les topades entre els consellers del PP i la resta s'havien fet com més va més habituals. Al Palau de la Generalitat no va caure gens bé que el CVC es posicionara obertament en contra de la llei de concòrdia, amb què el PP va liquidar la llei de memòria democràtica impulsada en temps del Botànic. Tampoc que emetera un informe contrari a la polèmica llei de llibertat educativa. La discòrdia també es va fer palpable quan el CVC va posicionar-se al costat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, després que el conseller José Antonio Rovira qüestionara l'autoritat lingüística de l'ens normatiu.
Per a Carlos Mazón, doncs, el CVC, un organisme habitualment de perfil baix, s'havia convertit en una molèstia. Per això la setmana passada va remetre un correu als membres del CVC per anunciar-los que el pròxim president seria José María Lozano, catedràtic d'arquitectura de la Universitat Politècnica. És al president de la Generalitat a qui, segons la llei, correspon nomenar el president de la institució consultiva. Ara bé, la normativa també estableix que el nomenament s'ha de fer consultant-ho prèviament als membres del consell. Catorze dels divuit membres havien manifestat la seua posició contrària al nomenament de Lozano.
Que tard o d'hora Mazón nomenaria un nou president en substitució de Pedrós es donava per descomptat. Ara bé, que la persona triada haja estat Lozano, adalil de les posicions més conservadores i home poc donat al diàleg i als consensos, ha sollevat la resta de membres.
La Generalitat també ha aconseguit situar Fernando Móner al capdavant del Consell Econòmic i Social.
El seu full de ruta per als pròxims anys el va deixar clar tan bon punt va transcendir el seu nom. «Les comeses per assessorar a les institucions públiques valencianes estan molt clares. Algunes derivades d'això no són tan necessàries. Em centraré en aquests objectius i no intervindré en la polèmica de la política», va assegurar en una entrevista a À Punt, on va manifestar la seua lleialtat a Carlos Mazón. El nou president ha inclòs Lo Rat Penat entre la llista de les entitats a visitar pròximament.
Lozano se situa, d'aquesta manera, en una posició estratègica per curtcircuitar les crítiques a les polítiques del PP i fer del CVC un organisme més alineat amb la Generalitat.
Menys rebombori mediàtic ha generat el recanvi en un altre òrgan estatutari. Es tracta del Comitè Econòmic i Social, un ens estatutari que té per objectiu traslladar la visió de les organitzacions més importants en matèria econòmica, sociolaboral i d'ocupació. La presidència l'ocupava fins ara Arturo León, exsecretari general de Comissions Obreres. Des de finals de març, l'ha substituït Fernando Móner. Procedent de la Confederació de Consumidors i Usuaris, el de Móner no és un perfil estrident, però sí pròxim a l'esfera conservadora.
À Punt, la peça cobejada
Més importància estratègica té el peó de Vicente Ordaz, des de gener passat president del consell d'administració d'À Punt. Cap d'informatiu de la cadena COPE a València, periodista de llarga trajectòria situat en l'òrbita conservadora, Ordaz està cridat a desplegar un nou model de radiotelevisió pública. Liquidada l'anterior llei impulsada pel Botànic, la Generalitat ha posat el que feia falta per fer un gir a la programació. De moment, ja s'han introduït continguts taurins; s'ha incrementat l'emissió en castellà, i fins i tot s'ha situat comunicadors de l'òrbita blavera a presentar programes.
En tot cas, el gran canvi està per arribar. Dos mesos i mig després del seu nomenament oficial, i amb el director general ja als comandaments —Francisco Aura—, no s'han produït canvis en la direcció dels informatius, un lloc clau en un moment de tanta tensió política com el que actualment es viu al País Valencià. Al Palau de la Generalitat no amaguen la incomoditat que generen els informatius de la radiotelevisió pública valenciana des de l'erràtica gestió del 29 d'octubre. Tothom a la redacció dona per fet que el relleu de l'actual responsable d'informatius, Iván Esteve, es produirà més prompte que tard. Un peó més en una partida —la de la política valenciana— enfangada des de la dana del 29 d'octubre.
-------------------------------------
L'ESTRATÈGIA DEL BLOQUEIG
La renovació dels òrgans estatutaris de la Generalitat Valenciana ha sigut una de les pedres en la sabata de Carlos Mazón durant els dos anys que portem de legislatura. Òrgans estatutaris són: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (la renovació de la qual s'organitza internaments i sense intervenció dels estaments polítics), el Comitè Econòmic i Social, el Consell Valencià de Cultura, la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell Jurídic Consultiu.
El problema el té Mazón en aquests darrers dos òrgans (el lloc d'Ángel Luna —exdiputat socialista— com a síndic de greuges caduca el 2026), ja que per a la renovació dels seus membres cal una majoria reforçada a les Corts Valencianes. O cosa equivalent: l'aquiescència del PSPV-PSOE, el primer partit de l'oposició. Els socialistes, però —i amb arguments que han anat variant al llarg del temps— estan tancats en banda en aquesta matèria i mantenen bloquejat el procés de renovació. La presidència de la Sindicatura de Comptes, que ocupa Vicent Cucarella, un tècnic de l'IVIE pròxim al valencianisme, està caducada des de juny de 2022. En interinatge des de 2021 està la presidència del Consell Jurídic Consultiu, un òrgan que emet informes preceptius sobre les iniciatives legislatives del Govern valencià. La presidenta és Margarita Soler.
L'estira-i-arronsa entre PP i PSOE en aquesta matèria ha provocat, de fet, que els socialistes s'hagen quedat sense representació en la Mesa de les Corts, d'on, per raons personals, va dimitir Gabriela Bravo. Els populars, en resposta al bloqueig de PSPV-PSOE en els òrgans estatutaris, van barrar el pas a la candidata socialista, la diputada i exconsellera María José Salvador. És, de fet, la primera volta des de la recuperació de l'autogovern que el principal partit de l'oposició es queda sense representant en un òrgan que és decisiu en l'organització de l'activitat parlamentària.