Quan es parla de l'envelliment actiu, solen vindre al cap fotografies d'homes i dones canosos de somriure profilàctic. A voltes, apareixen passejant distretament per la platja enmig d'un capvespre; altres, en un animat dinar amb amics; en moltes altres ocasions, gaudint d'una sessió de Pilates en una sala lluminosa i ben condicionada. Són imatges tòpiques que, tanmateix, transmeten la manera com les societats del segle XXI es miren aquesta etapa de la vida.
Amb l'augment de l'esperança de vida (des de la dècada dels vuitanta s'ha incrementat en vuit anys) la jubilació ha deixat de ser l'avantsala de la mort per a convertir-se en una etapa per al gaudi i l'aprofitament personal. Ho proclamen els profetes de la gerontologia: no és només que visquem més, sinó que, a més, vivim més bé que els nostres pares i ja no diguem els nostres avis.
I, si bé l'afirmació és certa, està plena de matisos. Perquè, sí, vivim més, però no tots ho fem en les mateixes circumstàncies. Com en la resta de les etapes de la vida, les condicions econòmiques —i, aquestes estan fortament vinculades al nivell d'estudis— determinen el trànsit per aquesta etapa de la vida. Una investigació de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i el BBVA ha disseccionat les diferències entre els qui disposen de recursos econòmics i els qui no per afrontar una etapa de la vida en què afloren les vulnerabilitats físiques.
Les persones grans amb estudis universitats tenen més bona salut i millor qualitat de vida
La conclusió és clara: «Les persones grans més formades tenen més bon estat de salut, visiten més sovint l'especialista, presenten menys malalties cròniques, es caracteritzen per una major participació cultura i política, aprofiten més i millor la tecnologia, se senten menys sols, interactuen més amb amics i familiars i, en definitiva, se senten més feliços».
O, cosa que és el mateix, que les persones grans amb estudis primaris tenen més propensió a patir sobrepès o hipertensió que les persones amb estudis superiors i que tenen, en línies generals, menys qualitat de vida. També, que se senten més sols que no els seus congèneres que, en el seu dia, van arribar a la universitat.
«Hi ha un cercle virtuós que es reforça: a més formació, millor salari i més capacitat d'obtenir bons llocs de feina. Això, amb el temps, acaba determinant el nivell de renda —explica Lorenzo Serrano, un dels dos directors de l'informe—. A més, en termes generals, una millor formació suposa, també, més accés a informació de qualitat, la qual cosa repercuteix en els hàbits de conducta, en el sentit de tenir una vida més saludable, fer més exercici i mantenir una dieta més sana».
Les dades
Així, les persones amb educació primària presenten una prevalença de sobrepès del 63,6%, mentre que el percentatge entre les persones amb estudis superiors és del 54,1%. Relacionat amb això, el temps dedicat a fer exercici físic varia: les persones amb estudis superiors hi dediquen 361 minuts a la setmana, per 309 minuts d'aquells amb estudis primaris. El 51,6% d'aquests diuen fer algun tipus d'activitat física almenys durant deu minuts seguits. El percentatge és del 81,9% entre els primers.
Això té conseqüències en la capacitat de les persones grans per atendre les seues cures. Així, si s'analitza el perfil de les persones per sobre dels 55 anys que manifesten tenir dificultats per dur a terme aquestes activitats, s'arriba a dades reveladores: el 65,4% són persones amb estudis primaris; el 10,3%, en canvi, tenen estudis superiors.
La diferència és similar, tot i que no tan acusada si s'analitza les dificultats per caminar o pujar escales. El 51% tenen estudis primaris, pel 15% que van completar estudis superiors. «S'observa —avisa l'informe— que la incidència de les dificultats de mobilitat i cures personals disminueix a mesura que augmenta el nivell educatiu». Segons l'estudi de l'IVIE, les persones amb menys estudis tenen més prevalença de tensió alta, artrosis, colesterol alt, diabetis, dolor d'esquena i cervical crònic, depressió i osteoporosi.
PERCENTATGE DE PERSONES DE MÉS DE 65 ANYS AMB MALALTIES CRÒNIQUES
PER SEXE I NIVELL EDUCATIUS
Les malalties cròniques també afecten de forma diferent la població. El 66,4% de la població major de 55 anys amb estudis primaris presentava alguna afecció d'aquest tipus. El percentatge és del 54,8% entre els qui van fer la secundària; del 50,8% entre els qui tenen estudis de secundària postobligatoris;,i del 49,2% entre els universitaris. Aquest segment de la població també va més al dentista (62,3%) que no el primer segment (42,7%).
El 50,7% de la població amb una edat superior als 65 anys percep la seua salut com bona o molt bona. Ara bé, entre els qui tenen estudis primaris, el percentatge se situa en el 44,8%. Entre els qui van cursar secundària, el percentatge és del 65,4% i s'incrementa fins al 71,3% entre els qui van completar l'etapa universitària.
La sensació de soledat també és més gran a mesura que disminueix el nivell d'estudis, segons l'informe de l'IVIE. Així, el 19,2% dels homes i el 24% de les dones amb estudis universitaris experimenten aquesta sensació. El percentatge és del 25,7% i del 37% en el cas dels qui tenen estudis primaris.
«En general, l'educació sembla ser un factor protector significatiu, associat amb una menor percepció de la salut i una major capacitat per mantenir un estil de vida actiu i saludable», explica l'estudi, que també conclou que el nivell de felicitat s'incrementa a mesura que millora el nivell d'estudis.
PES DE LES PERSONES DE 55 ANYS I MÉS QUE ES SENTEN SOLES
PER SEXE, NIVELL EDUCATIU I TRAM D'EDAT
