«Dins el termini i en la forma escaient». Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set i vuit. Vuit pressupostos «dins el termini i en la forma escaient» va presumir de presentar el Govern del Botànic des de la seua arribada, en 2015, fins al seu comiat, en 2023. El conseller Vicent Soler en feia ostentació cada final de desembre, alçant els dits de les mans corresponents —un, dos, tres, quatre...— quan quedaven definitivament aprovats a lʼhemicicle. Més enllà dels estira-i-arronses entre partits de signe diferent i les seues respectives conselleries, amb una nit de Halloween que era dʼinfart, el ben cert és que lʼesquerra sempre va tirar endavant els comptes públics sense dilacions. «Dins el termini i en la forma escaient», tal com repetien ufanosos.
Amb el retorn de la dreta al Palau de la Generalitat i lʼexcepcionalitat que ha significat la terrible dana del 29 dʼoctubre, els pressupostos de 2025 han deixat de presentar-se dins el termini i en la forma escaient. No han estat registrats a les Corts fins aquest dijous, 20 de març, prop de cinc mesos després del previst, i enmig de la polèmica generada per la influència determinant de Vox. Els seus 13 vots són claus per a prorrogar els de 2024, raó per la qual el president, Carlos Mazón, va haver de comparèixer públicament dilluns passat i assumir públicament una part de lʼideari ultra en matèria immigratòria i ambiental.
En una declaració institucional sense preguntes, escortat per la vicepresidenta, Susana Camarero, i la titular dʼHisenda, Ruth Merino, el cap del Consell va parlar de «dogmatisme climàtic» i va relacionar immigració i delinqüència, fins al punt dʼassegurar que es negaria a acceptar lʼarribada de cap menor no acompanyat més. Una semàntica aplaudida ipso facto per Santiago Abascal i Ignacio Garriga, que seguien la seua intervenció des de Madrid delerosos de comprovar la rendició ideològica de Mazón.
No obstant això, els comptes de la Generalitat tenen aroma botànica. El sostre de dèficit autonòmic estipulat pel Govern, del 0,1%, és superat de lluny —lʼ1,2%— en el projecte de llei validat aquest dijous pel ple del Consell i que Merino ha traslladat de seguida a les Corts. Un desequilibri de 1.788 milions dʼeuros que coincideixen amb la injecció que Mazón reclama a lʼEstat pel «fons dʼanivellament» transitori abans no culmine —si és que culmina mai, caducat com està des de 2014— la reforma del sistema de finançament.
Aquesta partida hauria estat considerada «fictícia» pels populars a lʼoposició, quan Soler defensava la seua «partida reivindicativa», però ara resulta vital per a quadrar uns comptes de rècord, de 32.291 milions dʼeuros, un 8,6% per dalt de lʼexercici anterior. Dʼaquesta quantitat, 2.364 milions es dirigiran a les tasques de reconstrucció i 1.143 milions, al pagament dels interessos generats pel deute. A més, es percep una caiguda notable dels fons europeus, del 74%, de manera que la Generalitat passa de gestionar-ne 1.194, en 2023, a només 302, en 2025.
Com és habitual, la Conselleria de Sanitat encapçala el rànquing, amb 9.170 milions dʼeuros de pressupost, amb un increment del 7,8%, seguida dʼEducació, Cultura, Universitats i Ocupació, que gestionarà 7.392 milions i creix un 4%. Dels 2.364 milions destinats a la reconstrucció, 600 aniran a parar al Pla de recuperació econòmic i social que patrocina el vicepresident segon, el tinent general retirat Francisco José Gan Pampols.
Entre els apartats més morbosos, la caiguda del 25% de les assignacions a lʼAcadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que Merino ha justificat en el marc de les reduccions als organismes del sector públic, que afecten les institucions estatutàries, com ara aquesta. Merino ha vingut a dir, en conferència de premsa, que la quantitat assignada a lʼòrgan normatiu de la llengua és la que va executar-se en 2024. Tanmateix, lʼacord de pressupostos de PP i Vox no sols inclou la pirotècnia verbal per a relacionar immigració i delinqüència, sinó retallades sensibles en lʼAVL i la promoció de la llengua.
Mentre la institució normativa oficial és perseguida de manera immisericorde —no es pot eliminar perquè forma part de lʼEstatut—, la secessionista Lo Rat Penat nʼix indemne —50.000 euros, la mateixa xifra que en 2024— i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), germana seua, triplica lʼassignació directa, en passar de 15.000 a 50.000 euros. Les aportacions de PP i Vox a aquestes dues entitats acientífiques van pel camí de superar, en conjunt, el pressupost de Jurassic Park.
De moment, això sí, À Punt se salva de la tisorada, ja que augmenta la seua partida un 2,42%, fins als 75 milions.
De Falles a Fogueres, Vox en flames
Els pressupostos que sʼhan presentat avui són un projecte de llei. Per tant, han de passar un tràmit parlamentari procel·lós que no conclourà fins a les portes de lʼestiu. De Falles a Sant Joan, a través de les seues esmenes, Vox té la intenció dʼefectuar canvis sensibles en altres àmbits. Per exemple, les aportacions a sindicats i patronal, que aspiren a veure reduïda un 30%. O la reducció dʼimpostos. En total, aspiren a retallar 200 milions del sector públic instrumental; lʼAgència de Protecció del Territori, sense anar més lluny, ja preveu una reducció del 8,6% en el projecte de llei presentat pel Consell. I en matèria de reconstrucció, Vox exigeix participar activament —tot i que no forma part del Consell— en el repartiment de recursos en les zones damnificades. Un desig que xoca de ple amb la premissa que va marcar Gan Pampols en assumir la cartera en el sentit de no tenir «ingerències polítiques».
Però, sens dubte, on més batallarà Vox serà en matèria lingüística, ja que aspira a retallar un 25% més les aportacions de la Generalitat a lʼAVL, cosa que significaria rebaixar a la meitat el pressupost de lʼentitat de 2024, a més de rebaixar un 15%, com a mínim, la partida dedicada a la promoció de lʼidioma.
En declaracions a la premsa, José María Llanos, el síndic de la formació a les Corts, ha assegurat que les subvencions als sindicats cauran el 30% en qüestió i que la Llei dʼacompanyament, de mesures fiscals, que sʼaprovarà en paral·lel als pressupostos recollirà lʼeliminació de determinades figures fiscals relacionades amb la protecció del medi ambient, com ara la de les taxes portuàries als pescadors.
Seran dos mesos llargs ben intensos, en què Llanos, ja ho ha advertit, no donarà un xec en blanc a Mazón. El síndic ha remarcat que el suport als comptes no és un suport al president. Que es mantinga en el càrrec depèn «dʼell i del seu partit», ha volgut deixar clar. I és que, si depenguera dʼell, Mazón seria president perpetu. Llanos és un mazonista premium.