Judici 1-O

Les 10 frases dels testimonis al Suprem i el soroll preelectoral

La sessió de dimarts 12 de març al Tribunal Suprem era bastant més curta que les anteriors. A l’igual que dilluns, una hora després de l’inici de les declaracions dels testimonis es tallava la sessió, que de vesprada només s’allargaria durant una hora i mitja.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dilluns, la sessió del Suprem era més curta de l’habitual. Cap al migdia, els jutges Luciano Varela i Ana María Ferrer havien de reunir-se amb la Junta Electoral, de la qual són membres. Hores més tard, aquesta mateixa entitat, a petició de Ciutadans, obligava el Govern català a retirar les estelades i els llaços grocs dels edificis de la màxima institució catalana. I a l’endemà, l’alt tribunal anunciava que els dos jutges no participarien en cap decisió de la Junta Electoral, un cop es va denunciar la imparcialitat de la decisió. Malgrat això, l’escena de dilluns al matí es repetia dimarts i cap a les 11 del matí se suspenia la sessió fins les 16 hores, finalitzant una hora i mitja més tard.

És per aquesta raó que la jornada anava més marcada pel que ocorria fora de la Sala, tot i que en certa manera les notícies anaven ben relacionades amb el que passava a dins. Per exemple, es feia públic que l’encausat Raül Romeva seria número 1 d’Esquerra Republicana a la llista del Senat. És un altre dels presos polítics que se sumen a la campanya electoral, atès que Jordi Turull serà primer de la llista de Junts per Catalunya per Lleida al Congrés, Josep Rull ocuparà el mateix lloc per Tarragona i també Jordi Sànchez per Barcelona. Joaquim Forn, per la mateixa formació, aspira a ser alcalde de la capital catalana i l’exiliat Carles Puigdemont, que diumenge va anunciar la seua candidatura a les eleccions europees -Oriol Junqueras també hi anirà per Esquerra Republicana-, feia públic que tornaria a Catalunya si rep l’acta de diputat. Un argument que suscitava debat sobre si la condició d’electe el feia immune davant la causa de l’1 d’octubre a dins de l’Estat. Gonzalo Boye, un dels seus advocats, argumenta que la condició d’electe li atorga immunitat, si bé distints juristes que s’han expressat en mitjans de comunicació argumenten que aquesta immunitat no serveix per protegir el president a l’exili davant la justícia espanyola, per la qual cosa seria detingut si torna a l’Estat espanyol. Era l’argument d’Alexandre Girbau, professor de Dret Processal de la Universitat de Barcelona al programa ‘El matí de Catalunya Ràdio’. Un dels qui intentava explicar la complexitat d’aquesta qüestió era l’exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías en aquest fil de Twitter.

 

Amb tot el soroll preelectoral de fons, a dins de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Oriol González, gerent i propietari de Buzoneo Directo, s’acollia al dret a no testificar per estar processat pel jutjat 13 de Barcelona. Rosa Maria Sans, responsable de recursos humans d’Artyplan, empresa dedicada a arts gràfiques assenyalada per treballar en els cartells de l’1 d’octubre, era qüestionada per la fiscal Consuelo Madrigal. Després de confirmar que no van emetre cap factura per aquells treballs, la sessió s’ajornava a les quatre de la vesprada. Era el torn d’Enric Vidal, dissenyador gràfic, coordinador d’Esquerra Republicana a Badalona i qüestionat pel fiscal Jaime Moreno.

1. «És vostè soci d’Òmnium Cultural?»

Era la primera pregunta formulada pel fiscal. Immediatament responia Benet Salellas, que considerava inadmissible la pregunta.

2. «Entenem que parlar d’Òmnium no és parlar d’ideologia, en principi».

El president de la Sala, Manuel Marchena, responia així a la intervenció de Salellas.

3. «Estava vostè en l’agenda del telèfon d’Antoni Molons?»

Era una altra de les preguntes poc comprensibles de Jaime Moreno. Antoni Molons, secretari de Difusió del Govern català era, segons la conclusió que desprenien fiscal i testimoni, el «tal Toni» -esmentat d’aquesta manera desenes de vegades- que va telefonar Enric Vidal perquè fera d’intermediari entre tres impremtes que havien d’encarregar-se de la impressió de material per al referèndum. En un interrogatori caòtic, amb preguntes repetides.

4. «Tinc la sensació que les preguntes es repeteixen».

Ho deia Enric Vidal davant la insistència del fiscal Moreno. De fet, el mateix fiscal li responia «sí, un poc sí que es repeteixen». El fiscal preguntava de manera reiterada sobretot mirant de provar la malversació del Govern, si bé Enric Vidal en tot moment ha negat haver emés factura ni haver cobrat res.

5. «Estem preguntant sobre el que preguntem, no sobre els hàbits comercials».

Era la intervenció de Manuel Marchena sobre la pregunta de l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, qui li preguntava a Vidal si acostumava a acordar treballs amb clients tal com els va acordar amb «el tal Toni».

6. «Jo no coneixia Antoni Molons, però després m’assabento pels mitjans que potser podia ser el tal Toni».

Enric Vidal no era capaç d’assegurar que es tractava de la mateixa persona, malgrat haver-se trobat amb Molons personalment a inicis de setembre, tal com deia al Tribunal Suprem.

7. «L’administració de la meva empresa no em va demanar res sobre la facturació».

Era la resposta d’Enric Marí, comercial d’Artyplan, una de les tres impremtes encarregades dels cartells de les vies del tren. Negava també haver cobrat o facturat res sobre aquells treballs. Fixava el pressupost dels treballs en 17.520 euros, tot i que «finalment no es va cobrar res perquè el material no es va arribar a lliurar».

8. «Enric Vidal és qui em va aprovar el pressupost i em parla de la Generalitat».

Prèviament, Marí situava l’anterior testimoni com el contacte que li va aprovar el Pressupost, si bé, com s’ha dit, tots dos han negat que s’emetera factura per rebre aquest pagament.

9. «Tenien molta pressa per tenir aquest material imprès. Vidal em va dir que temia que la Guàrdia Civil intentés requisar els cartells».

Era també una declaració de Marí que implicava el seu testimoni antecessor.

10. «Òmnium és un client històric d’Artyplan i no calia res més».

Marí responia així a la pregunta sobre la confiança en el cobrament dels cartells, que finalment no es van facturar. Sempre va negar haver rebut cap encàrrec de la Generalitat de Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.