La Universitat de les Illes Balears (UIB) analitza —entre el 4 i l'11 d’abril— diversos aspectes de la sexualitat a l’època medieval, en unes jornades organitzades pel Seminari d’Estudis Medievals amb el títol «Àvol de son cos. Sexualitat, gènere i repressió a l’edat mitjana».
El professor Rafael M. Mérida, de la Universitat de Lleida, el divendres 4 presentà «L’homoerotisme i les lletres hispàniques medievals» i centrà la seva intervenció en les representacions més significatives de la sodomia, especialment a partir del corpus legal existent en el moment, fonts científiques i religioses, narratives o poètiques, així com lingüístiques. L’autor reflexionà sobre «les dimensions d’aquest desig negat —però no per això absent entre els nostres avantpassats— i les seves significacions pretèrites i presents».
Germán Navarro, de la Universitat de Saragossa, acostarà —aquest divendres que ve— la realitat de «Les víctimes de l’homofòbia en la història medieval d’Espanya (segles VI-XV)». També el divendres el doctor en Història Plàcid Pérez farà la dissertació «Denúncies i sancions per sol·licitació, violació, sodomia i altres delictes sexuals a la Mallorca medieval». Explicarà que «encara que la jurisdicció reial fos la competent en els delictes contra la moral sexual, al llarg de l’edat mitjana és l’Església catòlica qui marca les pautes de comportament en aquesta matèria. I, en aplicació de la seva doctrina, es dona una profunda identificació entre delicte i pecat».
En relació amb la proscripció de l’homosexualitat, cal recordar que ja en el regne visigot de Toledo (segles VI-VIII) es proclamà una llei en la qual les pràctiques homosexuals eren descrites com detestabilis, exsecrabilis, horremdus i nefandus. Més endavant, cap a l’any 1051, Pedro Damián va escriure i publicar el primer tractat cristià (Liber Gomrorrhianus o ‘Llibre de Gomorra’) contra l’homosexualitat en general i en especial en el si del clero; a més d’atacar igualment la masturbació. Damián usà profusament el terme sodomia que durant tota l’època medieval serví per definir «la inversió provocada per la luxúria» quan l’home cedeix «al control demoníac». També d’altres autors teoritzaren sobre la perversió essencial de l’homosexualitat. Amb el resultat que és conegut: es convertí en un greu delicte que comportava tortura —amb el bressol de judes, el potro...— i la mort.
Per una altra banda, la doctora en Història de l’Art Maria Magdalena Rubí presentarà l'anàlisi «Sexualitat i violència a l’edat mitjana a través del cinema». La professora de la UIB Antònia Juan exposà «La representació de la luxúria a l’art medieval», dedicant la seva intervenció a explicar les principals iconografies que es varen utilitzar per encarnar «aquest pecat capital». Explicà «com es personificava la luxúria, quins símbols i atributs l’acompanyaven, i en quines escenes, històries i passatges dels programes medievals apareixia, tant escultòrics com pictòrics».
Des de l’Accademia di Belle Arti di Venezia es desplaçà a la UIB Roberta Ballestriero per participar en el seminari amb l’exposició «Esporgar-se de la pell: un viatge per la representació del cos anatòmic»: l’evolució de la representació del cos humà «al llarg de la història de l’art i la medicina. A través de l'anàlisi de tractats d'anatomia, il·lustracions mèdiques i col·leccions científiques, s'examina com s'utilitza la imatge del cos nu i disseccionat per al coneixement científic i l'exploració estètica».
Pel seu costat, el professor de la Universitat de València - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Vicent Josep Escartí, presentà el cas «Margarida Borràs: una dona medieval trans mallorquina». Va nàixer a Palma en algun moment de la primera meitat del segle XV en el si d’una família benestant, els Borràs, possiblement era fill d’un notari, que li posà el nom de Miquel. Pel que es coneix, des de molt jove se sentia una nina i volia vestir en conseqüència. A pesar del disgust familiar, la criatura insistí a defensar tal com se sentia i no com la societat volia que fos. D’adulta, no se sap per què ni quan, es traslladà a viure a València, on es relacionà amb l’elit social. Es va fer tan coneguda i devia escandalitzar tant que les autoritats es fixaren en ella i el 1460 la van detenir. Fou torturada i condemnada a morir a la forca. Va ser penjada —amb els testicles i penis a la vista— a la plaça del Mercat de València, on una placa la recorda.
L’historiador de la UIB Antoni Mas analitzarà divendres el tema «Estrangeres, esclaves, bordes: la prostitució medieval a les Illes Balears», una ponència que acostarà «l’origen de les dones que exercien la prostitució a Mallorca (fonamentalment, estrangeres, esclaves i bordes —filles d’esclaves—), com es reglamentà la seva activitat, com eren percebudes socialment i quins estigmes arrossegaven», segons el mateix autor avançà.
I finalment el professor de la UIB Gabriel Ensenyat presentarà, també divendres d’aquesta setmana, «Una ‘novel·la negra’, però real, del segle XV: les malvestats sexuals del cavaller Arnau Albertí». Explicarà que a «l’any 1410 un honorable cavaller mallorquí, doctor en lleis i familiar reial, Arnau Albertí, fou objecte d’un procés a Barcelona, acusat d’estupres, pederàstia i violacions de menors, comesos amb la inestimable ajuda, interessada, d’una alcavota, na Trialls, que supera àmpliament, en traïdoria, astúcia i maldat, la famosa Celestina de Fernando de Rojas».