Les corregudes de toros estan desapareixent de les Balears. Fa un segle, tanmateix, eren l’espectacle públic amb més seguiment popular. Cada cita que es programava aleshores en algun dels coliseus illencs feia d’imant per a milers de persones. A la plaça de Palma es podien concentrar, a finals del segle XIX i fins ben entrat el XX, dues o tres mil persones cada vegada —en una ciutat que en el trànsit entre les dues centúries tenia uns 60.000 habitants. La varietat de l’espectacle era infinita: des de les demostracions de tauromàquia acadèmica a càrrec de reconeguts mestres fins a les més estrambòtiques —nans toreros, cans contra bous, salt amb perxa per sobre de l’animal…— passant pels relloneigs a cavall.
Entre els mitòmans illencs de les curses de bous es recorda de forma especial el jove matador Ángel Carratalà, un torero alacantí de 26 anys que trobà la mort de resultes de la ferida rebuda a la plaça d’Inca, a Mallorca, el 1929, quan va ser banyegat per un bou.
Amb el boom turístic a partir de la dècada de 1950 i, sobretot, la de 1960, l’interès popular cap aquell espectacle de sang animal es combinà amb el seu paper com a reclam per als visitants estrangers. Així s’arribà al màxim de programacions taurines, el 1967 a la plaça de Palma se celebraren 32 corregudes, 30 el 1968...
L’espectacle entrà en decadència progressivament així com el respecte als animals es va estendre entre les societats dels mercats emissors turístics. A la vegada als residents més joves dels anys setanta —amb múltiples ofertes d’oci— els toros els deixaren d’interessar.
Cap a la dècada de 1980 el nombre de corregudes programades anà caient progressivament, tancaren places... Avui ja no hi ha programació ni a Eivissa ni a Menorca, mentre que a Mallorca el nombre de corregudes és anecdòtic.
La fundació naturalista i antitaurina Franz Weber ha publicat recentment un estudi —a partir de les dades per a les Balears de l’Enquesta d’hàbits i pràctiques culturals que elabora el Ministeri de Cultura—, que demostra que, en efecte, l’assistència popular ha caigut tant que es pot dir que l’espectacle de maltractament animal ha entrat en fase d’esvaïment. Si en el període 2002-2003 el 8,1% dels enquestats deia que havia assistit alguna vegada a les corregudes a les Illes, vint anys després, entre 2021 i 2022 el percentatge ha caigut fins al 0,9%.
A pesar de l’evidència, o més aviat justament per mor d’ella, des de l’extrema dreta es vol fer revifar el que consideren la fiesta nacional i, per tant, un segell d’identitat espanyolista. Quan el Govern d’esquerres presidit per Francina Armengol (2015-2023) va enviar al Parlament i aquest aprovà, el 2017, amb els vots a favor del PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem, la llei de «Toros a la balear» —que era molt restrictiva—, tal com va ser batejada pels mitjans de comunicació, els ultres s’hi oposaren i en feren bandera en nom de la «llibertat».
L’ínclit cap de Vox a les Illes, Jorge Campos, assistia a la plaça de toros de Palma amb els seus fills i s'hi feia fotografiar com a mostra de rebuig a la previsió de la futura llei de prohibir l’assistència de menors d’edat. Aquella norma fou retallada prou pel Tribunal Constitucional. Però es mantingué la vigència de la prohibició de l’assistència de menors.
Quan Vox i el PP pactaren la investidura com a presidenta del Govern de Marga Prohens —juny de 2023—, una de les condicions dels ultres fou la de canviar la llei per tornar a permetre l’accés dels nens a l’espectacle públic de maltractament animal. L’octubre de 2024 el Parlament balear aprovà la reforma i ara hi poden assistir sempre que vagin acompanyats d’un major.
Els últims anys, Vox ha fet de l’assistència a les corregudes de toros una de les seves banderes reivindicatives de la «llibertat» contra el que assegura que és la «dictadura» esquerrana que voldria liquidar «aquesta mostra cultural». A altres bandes, per ventura, cal que l’esquerra continuï lluitant contra els toros. A les Balears, però, a la vista de les dades de la Fundació Franz Weber, es pot afirmar que ja ni cal, perquè l’espectacle s’esvaeix per si sol.