Ara fa deu dies, després de la setmana horribilis de Carlos Mazón, la líder del PSPV-PSOE, Diana Morant, va ser explícita: «Si el senyor Feijóo no mou fitxa en les pròximes hores, la mourà el PSPV». Amb tot, la possibilitat dʼuna moció de censura, la que Compromís reclama als socialistes sense èxit des de mitjan novembre, va anar esvaint-se amb el pas dels dies i ja sʼha confirmat del tot: el PSPV no vol presentar-ne cap.
Aquest dimecres, 295 hores després de lʼamenaça, la fitxa socialista ha quedat al descobert. Morant ha verbalitzat que el PSPV exigeix una convocatòria anticipada de les eleccions valencianes, en principi previstes per al 23 de maig de 2027. Consideren que lʼeixida a la situació actual ja no pot passar per un president de transició, tal com van plantejar al novembre, ni tampoc per una moció de censura que obligue Vox a fotografiar-se amb Mazón, un plat que ara com ara no és de bon gust. Segons els socialistes, lʼatzucac que travessa la política valenciana només pot resoldreʼs a través de les urnes. Amb un problema no menor, això sí, i és que la facultat de posar-les es troba concentrada, al 100%, en la mà esquerra del president valencià. Lʼúnica capacitada per a signar la dissolució de les Corts i el decret de convocatòria.
Lʼexecutiva nacional, el grup parlamentari de les Corts Valencianes i els alcaldes i alcaldesses socialistes de les poblacions afectades per la dana sʼhan reunit de manera excepcional a la seu central del partit amb el parlament de Morant com a únic reclam. I encara que la jugada mestra ha resultat poc agosarada, el discurs de la líder ha sigut dur. Segons ella, la conjuntura present és «inacceptable, intolerable i insostenible». Una mena de liberté, egalité, fraternité a la valenciana, amb el condicionant que la Bastilla, les Corts, no es poden prendre per la força. I per a votar, en efecte, cal que Mazón hi estiga dʼacord. Una hipòtesi que al PP ningú no es planteja, si no és com un acte de venjança del mateix Mazón contra el seu partit.
Segons Morant, «són inacceptables les explicacions de Mazón sobre on estava el 29 dʼoctubre, és intolerable com ignora el clam ciutadà i és insostenible que continue a la presidència de la Generalitat». A parer seu, el cap del Consell «ja no té ni honorabilitat ni dignitat, no mereix ocupar ni un segon més el seu càrrec».
«El PP està més preocupat en la reconstrucció política que en la de la Comunitat Valenciana»
En la seua intervenció, majoritàriament en castellà, la líder socialista i també ministra ha tractat de posar els focus en la direcció estatal PP. Perquè aquesta partida, sobretot, té una dimensió estatal, com sʼestà veient aquests dies en algunes portades de la premsa madrilenya. La por de la dreta mediàtica a les repercussions que la crisi valenciana puga tenir en la marca estatal del PP és inversament proporcional a les ganes del PSOE de furgar en la ferida. «El PP està més preocupat en la reconstrucció política que en la de la Comunitat Valenciana, sʼhan centrat en el relat, més que no en les víctimes», ha afirmat Morant durant la seua compareixença, que ha estat retransmesa per via telemàtica.
En aquest sentit, els socialistes valencians aposten per «donar la veu als valencians». Morant ha arribat a parlar de «clam social» per anar a eleccions i ho ha expressat amb un lema ben clar: «Volem urnes, no relats». «La veritat, als jutjats, i la política, als carrers», ha insistit la secretària general. «La justícia dilucidarà si hi hagué responsabilitats penals, però els valencians han de decidir ara les responsabilitats polítiques», ha continuat. «Aquest govern ha perdut la legitimitat, i el silenci còmplice de Feijóo no serà oblidat pels valencians». De nou, el focus en la política estatal, en la derivada del desgast que comporta per al president del PP no desfer-se de Mazón, a qui molts —fins i tot del seu partit— ja consideren un zombi polític.
Morant entén la demanda dʼuna moció de censura per una part de la ciutadania, però subratlla que la previsible derrota dʼuna iniciativa dʼaquestes característiques a les Corts «només generaria frustració». «No tenim els números suficients, no podem perdre el temps en allò que no pot ser, hem de centrar-nos en allò que sí que es pot: votar per a reconstruir, que el poble valencià diga qui ha de dur a terme la reconstrucció». Vol, en definitiva, que «lʼeco dels carrers es reflectisca a les institucions».
En la seua al·locució, un parlament de consum intern sense preguntes, Morant ha repetit la mateixa idea: Feijóo no força la renúncia de Mazón i el País Valencià, per culpa dʼaixò, es troba completament paralitzat: «El Partit Popular té segrestada la institució, no podem perdre més temps, els valencians han de poder votar; lʼesperança només tornarà si els valencians prenem les regnes, alcem la veu, decidim el futur, recuperem lʼorgull de la nostra terra».
«Mazón va poder anar-seʼn, el PP va poder fer-lo fora, Feijóo va poder destituir-lo, però ací hi ha tantes mentides com encobriments»
«Cada segon que el PP no actua és un segon perdut en la reconstrucció, només veuen la Comunitat Valenciana en clau de càlcul electoral», ha lamentat Morant. «Mazón va poder anar-seʼn, el PP va poder fer-lo fora, Feijóo va poder destituir-lo, però ací hi ha tantes mentides com encobriments». Una idea que ha reiterat per activa i per passiva: «Aquest poble té memòria, dignitat i coratge davant qui vol silenciar-lo... Vox, PP i Feijóo no volen moure fitxa, volen guanyar temps, però el temps no és seu, sinó que pertany als valencians i les valencianes».
En la part final del seu parlament, Morant ha formulat diverses peticions en veu alta: «Volem recuperar lʼautoestima com a poble, volem memòria per als que ja no estan, volem dignitat per als que estan ací, volem justícia per a la reparació del poble valencià, volem que el Palau de la Generalitat no siga lʼamagatall de Mazón, volem recuperar la normalitat plena des de la reconstrucció... Si no han sabut salvar la Comunitat Valenciana, com han de saber reconstruir-la?», sʼha preguntat.
Un pas cap endavant i dos cap enrere
Des del 29 dʼoctubre, la posició dels socialistes valencians ha anat variant. En primera instància, el 6 de novembre, en una entrevista a la cadena SER, Morant va afirmar, «sense cap dubte», que els 31 diputats del PSPV aprovarien el pressupost de la Generalitat Valenciana de 2025 que Mazón duguera a les Corts. «Davant lʼemergència, no sʼentendria res que no siga la unitat», va reblar quan feia poc més dʼuna setmana de la tragèdia, i només tres dies de la tumultuosa visita dels monarques, Pedro Sánchez i Mazón a Paiporta, quilòmetre zero de la zona zero.
Aquella posició de partida, això no obstant, quedaria alterada ràpidament. Del vot favorable sense condicions als comptes públics dissenyats pel PPCV —quatre mesos després dʼaquell compromís, la consellera dʼHisenda, Ruth Merino, encara no els ha presentat per la manca dʼacord amb Vox, lʼúnica formació que es mostra oberta a donar-hi suport— es va passar a exigir la renúncia immediata de Mazón. Ho va fer la mateixa secretària general en una compareixença en directe però retransmesa en vídeo, sense periodistes ni preguntes, al més pur estil Rajoy. En aquell cas, la proposta socialista implicava investir un president de transició del PP, eminentment tècnic, amb els vots dels 71 diputats populars i socialistes, amb un encàrrec concret: pilotar els primers mesos de la reconstrucció i convocar eleccions al llarg dʼenguany.
Aquella proposta, que va caure en sac foradat, va donar pas a un llarg període dʼenfrontament en què Mazón ha iniciat una gran ofensiva contra el Govern de lʼEstat per lʼ«apagada informativa» que, segons ell, van patir al Cecopi de part dʼAemet i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Amb atacs, fins i tot, a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, per haver-se connectat telemàticament a la reunió en qüestió, encara que ella sí que va anul·lar tota la seua agenda i va fer un seguiment puntual de lʼevolució de la jornada des del seu despatx del Palau del Temple.
Amb els ponts trencats, la petició dʼeleccions representa una jugada conservadora, també en clau estatal. A Sánchez li convé que totes les mirades continuen posades en Mazón i en la inacció de Feijóo a lʼhora de desfer-seʼn. En realitat, electoralment, a tots excepte al PP els interessa prorrogar la situació actual, de desgast permanent del president de la Generalitat. Sobretot ara que la instrucció judicial no sols ha començat, sinó que ha agafat embranzida. I quina embranzida.