Hi ha coincidències que no poden ser fruit de la casualitat. Amb una població que no arriba als dos milions d'habitants, en poc de temps Letònia ha llançat una sèrie com Soviet Jeans, autèntica sensació en els festivals pels quals va passar —premi del públic i millor actor del CanneSeries—, i una pel·lícula d'animació sense diàleg, Flow, premiada ni més ni menys que amb el primer Oscar per a aquest minúscul estat del Bàltic. Evidentment, alguna cosa s'estarà fent bé. I confirma la importància estratègica que moltes nacions petites —amb l'avantatge de tindre estat propi— concedeixen al sector audiovisual com un element de dinamització econòmica i de projecció internacional.
Soviet Jeans és una comèdia dramàtica de molt bona factura i millor escriptura, que encara haguera estat millor amb un pressupost més escaient amb l'ambició de la sèrie, creada per Waldemar Kalinovski i desenvolupada per l'escriptora i guionista búlgara Teodora Markova i pel realitzador Stanislavs Tokalovs, que també s'encarrega de la direcció juntament amb Juris Kursietis. Una sèrie que enganxa, que aconsegueix fer-nos empatitzar amb els protagonistes, principals i secundaris, i que combina un sentit molt marcat de l'entreteniment amb un dibuix social i polític ben interessant.
Tot i que la posada en escena té molts punts d'interès, el fort de la proposta és el seu engrescador plantejament: ambientada el 1979, quan Letònia encara estava en l'òrbita soviètica, conta la història del jove Renars (Karlis Arnolds Avots), encarregat de vestuari d'un teatre i enamorat de la música i la cultura occidentals, que combina aquesta passió amb una molt poc motivada tasca de confident d'un oficial del KGB local amb qui té amistat, Maris (Igor Selegovskis). El trio protagonista el completa Tina (Aamu Milonoff), una jove escenògrafa finlandesa que viatja a Letònia per dirigir una adaptació de Hamlet que acabarà resultant massa avantguardista per a les ràncies i escleròtiques autoritats locals.
Renars i Tina s'enamoren, però ell cau en desgràcia i és internat en un centre psiquiàtric amb altres suposats malalts als quals se'ls atribueixen malalties mentals que són en realitat dissidències, una manera de disfressar la repressió del règim prosoviètic. La troca s'acabarà embolicant fins que, per raons que no avançarem, Renars acabarà organitzant en la sastreria del centre, amb els seus companys represaliats, un taller clandestí per produir texans, una penyora no permesa per les autoritats pel seu biaix occidental i que es ven a preu d'or en el mercat negre letó.
Els jeans actuen ací com a símbol dels canvis sociològics que acabarien tombant el mur de Berlín, també a Letònia. La sèrie mostra la tensió entre un jovent al qual la verborrea comunista comença a sonar a sànscrit i unes autoritats que tracten, en la recta final de l'hegemonia soviètica en Letònia, de mantenir una ortodòxia que fa aigües. Una mica a la manera del film alemany Good bye, Lenin! (2003), però, des d'un altre punt geogràfic i temporal, Soviet Jeans reflecteix els canvis en clau de comèdia, amb moments certament hilarants, com ara quan l'esposa del director del psiquiàtric estrena eufòricament els seus primers texans de marca i una batedora. Però atenció també a la delirant gresca d'un alt càrrec de Moscou de visita per la capital letona, una escena que evoca, volent o no, l'Un, dos, tres del genial Billy Wilder.
També es fa (bona) comèdia amb la vida del psiquiàtric i els seus peculiars habitants, els sans i els que no ho estan, o amb els esforços per ocultar l'activitat clandestina. Alhora, tanmateix, hi ha moments dramàtics que tenen la funció de no banalitzar un règim repressiu. La sèrie no és homogènia a l'hora de despertar interès, la trama principal tarda a arrencar i els primers capítols se sostenen per la indubtable química entre els intèrprets de Renars i Tina, per la manera en què omplin la pantalla amb la seua bellesa i magnetisme.
Amb tot, arriba un moment en què tot fa clic, entre el tercer i quart episodi, ens quedem enganxats als personatges i els seus malabarismes, a la història d'amor. Volem saber més de la galeria ben nodrida de secundaris molt ben interpretats, com ara l'àvia de Renars, antiga heroïna comunista de guerra. Soviet Jeans ja ens ha guanyat quan s'arriba a un desenllaç agredolç que, al marge d'alguna llicència èpica, compleix les lògiques internes de la història. I ens deixa amb ganes de viure una temporada més amb els seus personatges.
Símptoma que el viatge, a més d'exòtic —certament, mai no havíem vist una sèrie sobre Letònia rodada en letó, rus i anglès—, ha estat productiu.
Soviet Jeans
Creador: Waldemar Kalinowski,
Repartiment: Karlis Arnolds Avots, Aamu Milonoff i Igor Selegovskis
Temporades: 1
Plataforma: Filmin