L’anunci semblava imminent i s’ha acabat fent públic aquest dimarts a primera hora del matí. Els grups parlamentaris de PSOE i Junts han registrat al Congrés dels Diputats la proposta de Llei orgànica de delegació de competències en matèria d’immigració, una mesura que haurà de ser validada per la majoria parlamentària que sosté el govern —que a hores d’ara és molt plural i molt inestable— i que, en cas de ser aprovada, hauria de desbloquejar els pressupostos generals de l'Estat i donar aires d’estabilitat a la legislatura vigent.
Segons ha informat Junts a través d’un comunicat, la «delegació de competències en matèria d’immigració a Catalunya» autoritzaria aquest territori a aprovar o denegar «estades de llarga durada, residència temporal i residència de llarga durada», així com a «expedir el document d’identitat per als estrangers a partir del registre del NIE de l’Estat espanyol».
En matèria policial, serà el cos de Mossos d’Esquadra el qui «gestionarà la seguretat de ports, aeroports i zones crítiques en cooperació», això sí, amb la Guàrdia Civil i la Policia espanyola. La policia catalana, per tant, no tindria competència exclusiva en aquest àmbit. Tot i això, des de Catalunya es gestionaran les devolucions d’estrangers quan tinguen prohibició d’entrada, i és per això que els Mossos «estaran en la frontera i actuaran amb la finalitat de complir les competències d’aquesta llei» en coordinació, com s’ha dit, amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Per tal que els Mossos puguen assumir aquest propòsit, el nombre d’efectius augmentarà en 1.800, arribant a un total de 26.800 agents.
Competències de la Generalitat de Catalunya
A banda, Catalunya adquirirà competències sancionadores dels procediments administratius executant expulsions que no requereixen expedient i, les que sí que en requereixen, seran resoltes i executades a partir de la proposta d’expulsió formulada per la Generalitat. La màxima institució catalana gestionarà també els CIE (centres d’internament d’estrangers), determinarà els perfils i el contingent de treballadors estrangers en les contractacions en origen, legislarà en matèria lingüística per a nouvinguts i els Mossos exerciran la competència per a la prevenció, persecució, protecció i assistència a les víctimes de tràfic i explotació d’éssers humans.
Legalitat
Aquesta transferència de competències comptaria amb la seguretat legal de l’article 150 de la Constitució espanyola, que atorga a les Corts Generals «atribuir a totes o a alguna de les comunitats autònomes la facultat de dictar per a si mateixes normes legislatives en el marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal». El mateix article matisa, això sí, que els tribunals són «competents» per a establir la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes legislatives de les comunitats. Això vol dir que, en cas que la llei s’aprove, cal preveure la interposició de recursos d’inconstitucionalitat per part dels partits de la dreta espanyola.
Al mateix article, al punt dos, es dona competència a l’Estat per a «transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant llei orgànica, facultats corresponents en matèria de titularitat estatal que per la seua pròpia naturalesa siguen susceptibles de transferència o delegació».
Context polític
Aquest acord arriba en un moment en què Junts tem l’ascens d’Aliança Catalana, que perjudicaria especialment el partit presidit per Carles Puigdemont i té en el relat migratori el seu eix central.