—Vostè que ha estudiat la història del feixisme a Catalunya, troba algun paral·lelisme entre Aliança Catalana i algun precedent del passat?
—Evidentment, els contextos migratoris dels anys vint i trenta del segle passat podrien haver generat algun tipus de moviment o partit similar a Aliança Catalana. Però degut al context de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, del franquisme i de l’espanyolisme que va ocupar tot aquest espai al seu si, no es va produir. No trobo, per tant, una similitud semblant. Als anys vuitanta, noranta i ja al segle XXI hi va haver alguns petits grups d’Estat Català i d’altres formacions que es van intentar aproximar a aquestes ideologies, però ningú no ha tingut l’èxit que té Aliança Catalana. Es pot dir que Aliança Catalana és la primera experiència d’extrema dreta independentista o nacionalista que té èxit. És, fins ara, l’únic cas. Una altra cosa és si els pròxims anys creixerà o si continuarà sent residual.
—Hi ha qui compara Aliança Catalana amb l'antiga Unió Catalanista. És encertada, aquesta comparació?
—No és una comparació vàlida. La Unió Catalanista era una agrupació o entitat política allunyada de qualsevol tendència ideològica i que pretenia agrupar tots els catalanistes, nacionalistes i independentistes de totes les branques —cosa que no va aconseguir mai. I Aliança Catalana és un partit que té una tendència ideològica claríssima cap a la dreta, amb missatges antiimmigració i conservadors. Sí que comparteixen una mirada del subjecte històric català i una defensa aguda de la llengua catalana, però no tenen res a veure.
—L’èxit d’Aliança Catalana es deu fonamentalment al context internacional en el qual s’ha produït?
—El context europeu i mundial hi tenen un pes, és clar. Tota l’extrema dreta situa la qüestió migratòria en el centre del seu discurs i beu d’una realitat: l’alarma generada pels processos migratoris. I en el cas català resulta que aquests han canviat la configuració social del país. No dic si per a bé o per a mal, però ha canviat els últims anys. La particularitat d’Aliança Catalana en el seu context és que és un partit equiparable a Fratelli d’Italia i altres formacions, però que té el component de formar part d’una minoria nacional dins d’un estat que no la reconeix com a tal. Això crea una especificitat: Aliança Catalana no només té un discurs contra els immigrants o contra la immigració per alterar la identitat catalana, sinó que a més la identitat catalana no té un marc on es defensi, segons creuen, tal com es poden defensar a França o en qualsevol altre lloc. Per tant, el factor internacional és important, però crec que no és el determinant. Una part de la societat catalana creu que la seva identitat està en perill, i això no es deu només a la situació internacional, sinó a un context propi.
—Aquesta preocupació per la identitat és el que dona vots a Aliança Catalana, sobretot a les comarques on hi ha més votants independentistes?
—Veurem si Aliança Catalana es menja vots només de Junts o també d’altres formacions. El que és evident és que totes les respostes de l’extrema dreta a la qüestió migratòria tenen cert èxit perquè els altres partits no han trobat una solució. Però també part del seu èxit procedeix del fracàs del procés independentista. I veurem fins on pot arribar percentualment, però si el votant independentista entén que hi ha un altre partit que s’hagués atrevit a fer el que hauria calgut l'octubre del 2017, doncs una part d’aquests votants, que no necessàriament han de defensar un discurs ultraconservador, votaran aquesta formació. Una altra cosa és si aquest serà un vot sostingut en el temps.
—Quan deia que veurem si Aliança Catalana es menja vots d’altres formacions a banda de Junts, es referia també a Vox?
—No estic segur que Aliança Catalana sigui capaç de menjar-se vots de Vox, perquè, precisament, on de moment comença a tenir un arrelament significatiu no és precisament on Vox trau la majoria dels seus vots. Per tant, crec que, a Catalunya, hi poden conviure dues extremes dretes.
—I en aquest sentit, com pot créixer Aliança Catalana i fins on pot arribar?
—Evidentment, el marge seria curt si Aliança Catalana només creix en l’àmbit independentista. Però dijous es van fer públics els resultats sobre l’estat de salut de la llengua catalana, i aquests poden afavorir un partit que no forma part de les estructures de poder i que veu com fins i tot les institucions diuen i fan públic cada dos per tres que la llengua catalana està en una situació de perill, d’emergència, però no hi ha cap mena de reacció institucional. Mesures com les que està intentant negociar Junts amb el Govern espanyol per assumir les competències migratòries anirien en la línia d’aturar el creixement d’Aliança Catalana. Però dubto que això es pugui fer legalment si no hi ha un canvi constitucional o de moltes lleis a escala estatal.
—Pel que fa a l’actitud de Junts a Ripoll, pensa que és una bona estratègia?
—Els cordons sanitaris en una societat democràtica són de difícil manteniment en el temps. Si Junts, sumant només amb Esquerra Republicana o amb el PSC, hagués aconseguit l’alcaldia i hagués pogut fer un govern de coalició sòlida, hauria sigut raonable. Però fer una coalició de quatre o cinc partits que no s’haguessin posat d’acord en res no acabo d’entendre que tingui una utilitat política a llarg termini. Sobretot perquè de cara a les pròximes eleccions Aliança Catalana hauria argumentat que se’ls va fer fora per crear un govern que no tenia cap altre objectiu que el de fer-los fora. El problema amb l’extrema dreta, aquí i arreu, és que si l’apartes de les institucions sense posar sota el focus cap de les temàtiques que ells sí que situen en el centre de les preocupacions ciutadanes, senzillament el que estàs fent és retardar una mica el seu èxit electoral, però res més. Si aquestes temàtiques no són abordades, el vot creixerà. Per això els cordons sanitaris no acostumen a tenir una llarga vida. I ajuden, generalment, a qui pateix el cordó sanitari.
—Tenint en compte el context actual, tant nacional com mundial, de quina manera es podria evitar el creixement de l’extrema dreta?
—Cada cop es fa més difícil creure que la part central de la societat catalana, la nord-americana, la francesa o qualsevol societat té uns valors de moderació, democràtics i de respecte per les complexitats socials. Això, fa unes dècades, es podria haver subscrit i es podria haver pronosticat un límit en el creixement de l’extrema dreta. Però ara no sabem on podríem situar aquest límit. En el cas d’Aliança Catalana, el límit podria estar en la seva identificació nacional. En aquest sentit, no crec que arribi mai a superar el 10% o el 15% del vot. Un altre límit pot estar en l’agressivitat o no —un cop tinguin més altaveu, si és que el tenen— del seu discurs. Donald Trump menteix descaradament cada cop que diu alguna cosa. Aliança Catalana, com l’extrema dreta europea, té un altre tipus de vocabulari, que és parlar en termes polèmics i agressius de realitats. I no tenen per què mentir directament, sinó generar dubtes que es poden rebatre. Per tant, Aliança Catalana pot anar creixent en tant, també, que hi hagi una part de la societat que s’identifiqui com a catalana. Si això es redueix, tal com està passant amb la llengua, tant Aliança Catalana, com Junts, com ERC i la CUP tindran un espai electoral cada cop més reduït.
—Hi ha alguna cosa més que vulga dir i que potser no li he preguntat?
—Crec que és molt complicat fer entendre al conjunt de la societat que qualificar Aliança Catalana, o la resta de partits d’extrema dreta, com a feixisme simplifica la realitat. Però en un moment en què el terme feixisme, a més d’haver estat banalitzat durant dècades, ara s’està fins i tot adoptant per l’extrema dreta en molts països i a través de molts lideratges, qualificar de feixista o de nazi algú ja no és útil. Això ja no funciona. No hi ha una cultura central en les societats occidentals que interpreti com a dramàtic que et comparin amb un nazi o amb un feixista. Per això cal començar a preparar un discurs una mica més elaborat en un món en el qual cada cop demanda més simplicitat en els missatges. Fixi’s si el repte és difícil. Però s’ha d’assumir.
—Tot i que la comparació no funcione, creu que és correcte comparar Aliança Catalana amb el feixisme?
—Jo limitaria aquestes afirmacions. En formes autoritàries d’expressar-se, sens dubte que es pot comparar. Però hi insisteixo: feixista ja no és un insult. Aquest és el problema. I insistir en això és insistir en un món que ja no existeix. Jo, a més, científicament no identificaria aquest partit com a feixista. Perquè en principi aquest partit no proposa erradicar les institucions democràtiques, tot i que sí que proposa gestionar-les d’una manera que les tensioni fins a arribar a l’extrem.