El 22 de febrer de 2024 és una jornada marcada a foc en el calendari. Aquell dia, al voltant de les cinc i mitja de la vesprada, l'apartament número 86 de l'edifici situat en la intersecció de General Avilés i Maestro Rodrigo, va encendre's en flames. En el complex, de dues torres i 14 plantes, hi havia 138 habitatges. En poc més de dues hores, l'incendi es va estendre per ambdós edificis. Deu persones, quatre de les quals membres d'una mateixa família, van morir aquella fatídica vesprada. EL TEMPS repassa la concatenació de circumstàncies que van desencadenar la tragèdia:
L'ORIGEN. Les investigacions de la policia científica van determinar que l'origen de l'incendi de Campanar va ser una fuga de gas refrigerant de la nevera del pis 86 de l'edifici. Aquesta fuga de gas, que és molt inflamable, podria haver pres per una espurna o per l'electricitat estàtica de l'aparell. L'inquilí del pis, que estava llogat, es trobava de viatge en el moment de l'incident. El foc es va estendre ràpidament per la cuina i va saltar a l'exterior en esclatar el vidre de la finestra que donava a la terrassa.
LA PROPAGACIÓ. El foc iniciat al pis 86 es va propagar a una velocitat inusual. En a penes dues hores van cremar dos blocs sencers d'edificis. En total, 138 habitatges. Dos factors expliquen la ràpida i inusual propagació de les flames.
El primer d'ells fou el vent que bufava aquell 22 de febrer, amb ràfegues d'entre 50 i 60 quilòmetres per hora. Es dona la circumstància, a més, que l'edifici està situat en el barri de Campanar, prop de zona d'horta, en la intersecció de dues avingudes amples. A més, té al davant una redona, amb la qual cosa, hi havia molta circulació d'aire, circumstància que facilità la propagació de les flames en horitzontal per la part exterior de l'edifici. A això també contribuí el fet que les balconades estigueren unides les unes a les altres.
LA COBERTA DE L'EDIFICI. El segon factor —i sobre el qual s'han posat totes les mirades— fou el tipus de façana del complex. Tots dos edificis van ser construïts entre els anys 2005 i 2008 per la constructora Fbex, que els promocionà com a «habitatges privilegiats» construïts amb un «innovador material». En concret s'instal·la el que en arquitectura s'anomena una façana ventilada, és a dir, una façana amb un recobriment, pensat per a l'aïllament acústic i tèrmic. Aquest revestiment estava format per dues planxes d'alumini entre les quals hi havia una capa de polietilè, que és un material inflamable.
Vicent Pons: «En aquest tipus de sinistre, la responsabilitat no recau sobre un únic actor»
Quan es va construir el complex de Campanar estava en vigor la normativa bàsica de protecció contra incendis de l'any 1996, que no especificava res en relació amb aquest material. Segons va publicar Las Provincias, però, el mateix fabricant del revestiment en desaconsellava la seua instal·lació en edificis alts. L'edifici de Campanar tenia catorze plantes.
L'any 2019, la reforma del Codi tècnic de l'edificació va prohibir la utilització d'aquest material. Dos anys abans, a Londres, 72 persones van morir en l'incendi de l'edifici Greenfell, de 24 plantes. També allí el revestiment de la façana va tindre un paper fonamental en la rapidesa de la propagació del foc. En tot cas, la reforma del Codi tècnic no tenia caràcter retroactiu.
L'AUTOPROTECCIÓ. L'edifici incendiat a Campanar disposava d'alarma antiincendis, detector de fums i aspersors en les zones comunes. Segons els testimonis dels veïns, cap d'aquests dispositius no va funcionar la vesprada del 22 de febrer. Fou el porter de la finca, Julián García, qui va avisar el veïnat.
L'EXTINCIÓ. Els advocats de les famílies que van morir en l'incendi tenen la vista posada en l'actuació dels bombers. A les 17.34 h el servei del 112 va rebre el primer avís de l'inici del foc. Esgrimeixen que, de bon començament, no es va enviar una dotació suficient i que una de les escales no funcionava. La primera dotació de bombers va arribar a les 17.44 h.
Durant la vesprada, en l'incendi de Campanar van treballar 22 dotacions de bombers, adscrites a l'Ajuntament de València i a Bombers de la Diputació. També se sol·licità la col·laboració de la Unitat Militar d'Emergències.
Per a experts com Vicent Pons, enginyer d'incendis i excap del servei de bombers de l'Ajuntament de València, «una de les claus de la ràpida evolució rau en el fet que quan la velocitat en què progressa l'incendi és superior a la velocitat de resposta dels mitjans d'extinció, es crea una situació de “caos”, on la pitjor decisió a prendre és no prendre'n cap». «Tot sistema caòtic limita sempre l’eficàcia dels mitjans d’intervenció», assegura.
LES RECOMANACIONS DELS BOMBERS. Es podrien haver evitat les morts de les deu persones que van acabar perdent la vida? És la pregunta que es fan els familiars de les víctimes i la clau de volta sobre la qual se sostenen les acusacions. En aquest sentit, les recomanacions que van donar els bombers a les persones que estaven dins de l'edifici estan en el punt de mira. Es té constància que algunes de les víctimes van morir dins del segon edifici que es va cremar després que els bombers els recomanaren quedar-se dins i no eixir, un consell que acabà tenint conseqüències mortíferes.
El protocol de l'Ajuntament de València sobre intervenció en incendis en edificis de gran altura no especifica res a aquest respecte. «Cada incendi és diferent de l'altre, per això el protocol no pot especificar-ho tot. El que pot ser adequat per a un incendi no ho és per a un altre. I a l'inrevés. Estic convençut que les decisions es van prendre d'acord amb el coneixement de la situació que es tenia en aquell moment», explica Pons, que lamenta que es vulga fer recaure la responsabilitat de l'incendi en la intervenció dels equips d'extinció. Sis bombers van resultar ferits en les tasques d'extinció.
ESCLARIR LES RESPONSABILITATS. Hauran de ser els jutjats els qui establisquen les responsabilitats penals o civils per l'incendi. En primera instància, el Jutjat d'Instrucció número 9 de València va decretar el sobreseïment de la causa. Al juny, però, l'Audiència Provincial de València va decretar la reobertura de la causa. Aquesta tardor van ser citats a declarar els primers testimonis, el cap de la Policia Científica i el cap de Bombers de València. Les acusacions consideren que la investigació que s'està duent a terme és «superficial».
Per a Vicent Pons, “en la tipologia d'aquests incendis, el difícil no és determinar l'origen i la causa de l’incendi, sinó establir les circumstàncies que concorren, el seu entorn, les consideracions que hagen mitigat els efectes i l'eficàcia dels serveis d'intervenció. En aquest tipus de sinistre, la responsabilitat no recau sobre un únic actor. Són molts els factors que contribueixen a aquesta situació de caos i això cal tenir-ho en compte perquè els tribunals de justícia dictaminen sobre la responsabilitat civil».