Les ocupacions d’habitatges a les Balears són un fenomen minúscul sobre el conjunt d’immobles buits. Segons les dades oficials de les denúncies efectuades pels propietaris illencs davant de la policia, són al voltant de 400 casos anuals; 405 el 2022. El nombre de pisos tancats arriba a tot l’arxipèlag als 105.434, segons les dades de l’INE publicades el 2023. Per tant, els habitatges ocupats representen el 0,38% sobre el conjunt dels buits. Tot i així, l’impacte social és molt superior a les xifres, en especial perquè els mitjans de comunicació s’ocupen intensament de cada cas.
Fruit d’aquesta atenció, ha crescut l’ús polític sobre la qüestió. Mentre que l’esquerra raona que és quelcom que afecta tan pocs casos, en comparació al problema social de l’accés a l’habitatge, i que cal protegir les famílies amb menors que ocupen perquè no tenen altra manera d’estar sota un sòtil, des de l’extrema dreta s’ha usat la preocupació social com a excusa per exigir al Govern del PP que posàs en marxa una oficina a posta per lluitar contra les ocupacions. Així ho va acceptar fer finalment Marga Prohens i la majoria PP-Vox aprovà la passada tardor la creació d’una anomenada Oficina Integral d’Habitatge i Antiocupació, dotant-la amb la xifra d’un milió d’euros. Els municipis són els encarregats de posar en marxa cada una d’aquestes oficines locals, amb col·laboració amb el respectiu Consell i el Govern. El de Palma ja la té activa.
Ni l'ocupació d'habitatges ni la manca de pisos a preus assequibles ha preocupat tradicionalment gaire les patronals. Fins ara, quan aquest hivern les Illes han inaugurat una nova modalitat d’ocupació: la d’apartaments turístics. Grups d’ocupadors han forçat les entrades de tres establiments tancats —tots situats a Mallorca— i s’hi han instal·lat —inclús amb menors d’edat— esgrimint el dret a tenir sostre i la impossibilitat de trobar-ne un a un preu assequible.
El primer va ser el complex Bellevue, del Port d’Alcúdia. El segon un aparthotel a Cala Bona, Son Servera. I el tercer és un bloc d’apartaments turístics de Cala d’Or, a Santanyí, que fou ocupat per primer cop durant la pandèmia i que des d’aleshores està tancat, amb l’actual propietari intentant desallotjar els actuals ocupadors que asseguren tenir un contracte de lloguer de l’anterior propietari.
Aquest últim és un cas diferent dels altres dos, que són els que han generat més atenció mediàtica. I preocupació empresarial.
La Federació Hotelera de Mallorca s’ha manifestat exigint «una actuació immediata i contundent» contra un fenomen «inesperat i injust» que potencialment pot acabar per afectar «qualsevol hotel» tancat, ara o en anys successius, si no s’actua. A més, invocant la seva presumpta preocupació social, ha argumentat que «podria afectar molts de llocs de feina», perquè si la cosa anàs a més els treballadors de cada establiment ocupat no serien novament contractats per a la temporada alta; la major part del personal d'hotels són fixos discontinus i acaben la feina a finals d’octubre o el novembre i hi tornen entre el febrer i l’abril.
Després d’una reunió amb la presidenta del Govern, la vicepresidenta de l’entitat patronal hotelera, María José Aguiló, assegurà que «és un tema que genera la màxima preocupació» del sector. Criticà la manca de «protecció dels propietaris d’habitatges» que existeix «en aquest país». Recordà que «estam davant d’una conducta delictiva» i que no es pot donar «legitimitat» a l’ocupador, sinó que el que cal és «reforçar als propietaris» legalment. Insistí amb «l’agreujant afegit» dels llocs de feina que l’ocupació d’hotels podria posar en perill.
Per la seva banda, la Federació de la Petita i Mitjana Empresa (PIME) també ha posat el crit al cel davant del que considera «un nou modus operandi d’aquests grups delictius» que qualifica de «màfies» que posen en risc «les infraestructures empresarials de tota mena». Alerta del perill que siguin ocupats «allotjaments i en general locals d’oferta complementària que estan tancats durant la temporada baixa». I adverteix que és un fenomen «més perillós del que en aquests moments podem imaginar». Per a la PIME, hi ha un greu problema «d’inseguretat jurídica», que fins ara existia només a l’àmbit dels habitatges i que aquest hivern s’ha estès «a les infraestructures econòmiques», cosa que a parer seu podria tenir conseqüències «dramàtiques» si l’objecte de l’ocupació és un local o un edifici d’un propietari autònom, «que quedaria arruïnat de forma immediata».