Des de dilluns, Marie Claire se suma a la llarga llista de companyies emblemàtiques valencianes que desapareixen. Com abans Paduana, Reig Martí o Manterol, la firma de calces, que en el seu dia va ser marca de referència a tot l'Estat, s'aboca a la liquidació després que qui n'era actual propietari haja revocat el contracte i haja anunciat l'acomiadament dels setanta-set treballadors que encara tenia en plantilla la fàbrica de Vilafranca, a la comarca dels Ports, on va ser fundada l'any 1907.
El desenllaç no agafa a ningú per sorpresa. La companyia feia quasi una dècada que havia iniciat un lent descens cap enlloc, una situació que ha mantingut amb l'ai al cor una plantilla que ha anat minvant de forma accelerada en els últims anys. Amb l'adeu de Marie Claire desapareix una companyia que a partir de la dècada dels setanta va ser la principal productora de calces de l'Estat i que va arribar a donar treball a set-cents treballadors procedents de la comarca dels Ports i el Maestrat. Ha estat, de fet, l'únic pol industrial d'un territori —l'interior de Castelló— greument afectat per l'abandonament institucional i el despoblament consegüent.
Les primeres veus d'alarma van saltar a finals de la dècada passada, quan la firma, que havia apostat per mantenir la producció en territori valencià, va començar a donar mostres de feblesa. Amb un mercat de calces —productes estrela de la firma— cada volta més migrat pels canvis en els hàbits de consum i per la competència asiàtica, Marie Claire va lligar el seu futur l'any 2014 a Dr. Scholl, distribuïdora de pantis medicinals.
El trencament de l'acord amb la companyia britànica, l'any 2019, va suposar una sotragada per a la tèxtil. A principis de 2019, un centenar de treballadors dels més de sis-cents que tenia entre la fàbrica de Vilafranca i la planta logística de Borriol van ser acomiadats. Aquell any, la firma va registrar pèrdues per 4,7 milions d'euros.
Com que a gos flac tot són puces, el gener següent Marie Claire va patir una segona incidència: la borrasca Gloria, que va deixar gruixos de neu de més d'un metre, va afonar 45.000 metres quadrats de sostre de la planta de Vilafranca, la qual cosa va obligar al tancament durant més d'un mes.
Només dos mesos després esclatà la pandèmia i, amb ella, s'obrí un feix de llum: la Unió Europea necessitava urgentment subministraments de mascaretes i bates mèdiques, i les cadenes logístiques estaven col·lapsades. La Generalitat Valenciana, que a aquelles altures ja sabia de la delicada situació de la firma, convertí a la companyia centenària en una de les seues proveïdores preferents.
Tanmateix, el forat era ja massa gros i els deutes amb els proveïdors començaven a acumular-se. També els impagaments a la plantilla, que es prolongaren durant cinc mesos. La Generalitat, per boca del director de l'Institut Valencià de Finances (IVF), Manuel Illueca, va ser taxatiu: la condició per llançar un salvavides públic a Marie Claire era el recanvi inexcusable de l'equip directiu. Fou amb l'entrada d'uns nous gestors (B2Tex) que l'IVF va habilitar sengles préstecs a través del Fons Valencià de Resiliència. En total, s'hi injectaren 21,5 milions d'euros de diners públics.
L'arribada del nou equip directiu va significar també una retallada important de mà d'obra: cent persones s'acolliren a l'acomiadament voluntari. En els mesos següents, l'increment del preu de les energies, derivat de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, va empitjorar la situació, fins al punt d'obligar a condensar les setmanes laborals en quatre dies per estalviar en la factura energètica.
Tot saltà pels aires el 30 de maig de 2023, només dos dies després que la dreta guanyara les eleccions autonòmiques. Aquell dia, els nous gestors van anunciar que llançaven la tovallola i presentaven concurs de creditors, circumstància que va derivar en l'acomiadament de 180 treballadors i l'aplicació d'un expedient de regulació d'ocupació per a 77 treballadors.
L'agost passat, en el termini límit, el Jutjat Mercantil de Castelló número 1 va autoritzar la compra de Marie Claire per part de For Men SA per 250.000 euros. El setembre passat, amb una visita a la planta de Vilafranca, Carlos Mazón va beneir l'operació, encarnada en l'inversor Ángel Pío.
Era l'última bala que li quedava a l'empresa, però la pólvora s'havia fet malbé. Tot i incorporar a la plantilla 77 treballadors, des de setembre, For Men no ha pagat ni una sola nòmina. En les últimes setmanes, de fet, la Generalitat s'havia desesperat per tractar de posar en contacte amb Pío, el qual ni tan sols ha fet efectiu el pagament dels 250.000 euros que havia presentat en l'oferta de compra. Durant totes aquestes setmanes, For Men s'ha excusat en els «tràmits burocràtics» i les «traves administratives», fins que aquest dilluns la realitat ha fet saltar pels aires les poques esperances que quedaven per reflotar una companyia que un dia va ser emblema del tèxtil valencià.
Per a molts treballadors, que acumulen mesos d'impagaments i anys d'incertesa, la notícia del tancament és un punt d'inflexió definitiu. Marie Claire, la companyia que durant dècades va ser el motor econòmic de les comarques dels Ports i l'Alt Maestrat, s'havia convertit en un malson interminable. Ara la incògnita sobre com enfilar el futur s'obre camí. Mala peça al teler.