—El seu Ajuntament ha decidit encapçalar en català els documents oficials. En què consisteix aquesta mesura?
—Lo Municipi ha acollit la proposta de la Consulta Cívica per les polítiques lingüístiques per establir un punt a damunt de la pròpia política amb l'ús de la intestació bilingüe de actes institucionals com les determinacions diligencials, les delíberes del Consell i de la Junta del Govern municipal en català de l’Alguer i en italià, així com és en ús de temps de part de la Regió Sardenya. Lo bilingüisme siguerà evident en l’escut del municipi amb la inscripció Ciutat de l’Alguer - Città di Alghero i en les intestacions dels sectors i servicis que publiquen los actes. Hi siguerà la mateixa dignitat visiva donant la prioritat a la inscripció en català de l’Alguer.
—Els textos, a banda de ser presentats en italià, seran també presentats en català?
—Lo projecte és aquest, en futur. Ma ja de ara hi siguerà espai pels actes que tracten polítiques lingüístiques que sigueran presentats en català de l’Alguer i en italià.
—Per què s’ha pres aquesta decisió? Què ha impedit fer-ho fins ara?
—Aquesta decisió és arribada després que la Administració ha reactivat l’Ofici de Polítiques Lingüístiques del Municipi. No hi és estat en passat impediment particular, ma probàbilment és mancada la voluntat i la determinació.
—També estan planificant la introducció del català a les escoles d’infància i de primària.
—Sí, havem pres acords amb les escoles per iniciar a partir del pròxim any escolàsti amb les llicions en alguerés mitjaçant projectes que el municipi presentarà per a l’ensenyament. És un primer pas que, en futur, mos permitirà de fer diventar estàbil l’ensenyament, no sol gràcies a la bona voluntat de calqui mestra.
—Quin estatus legal té l’Alguer dins de Sardenya?
—La llengua catalana de l’Alguer és reconeixuda de la Lei estatal núm. 482/1999 que permiti l'ús de les llengües sarda i catalana a les administracions públiques, i també de la Lei regional núm. 26/1997. Més recentment, la Lei núm. 22/2018 de la Regiò Sardenya.
—Quin és l’efecte real d’aquest estatus?
—L’efecte és que l’alguerés pot tendre pari dignitat amb l’italià i amb la llengua sarda. Lo municipi ha adoptat oficialment lo model d’àmbit restringit, presentat del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l’Alguer, aprovat de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans lo 12 d’abril del 2002, que fa part de l’obra Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita: model d'àmbit restringit de l'alguerès, editada a cura de l’estudiós Luca Scala en la publicació del maig del 2003 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
—Què espera aconseguir amb aquestes mesures?
—L’Administració municipal espera que amb aquesta acció comenci un camí de valorització de la llengua i que serveixi com a exemple per incentivar l’ús en les noves generacions.
—Per acabar, quines són les dades d’ús del català a l’Alguer de què disposen?
—Los datos provenen de l’enquesta del 2017 «Els usos lingüístics a l’Alguer», un sondatge a damunt de l’ús lingüístic en la ciutat de l’Alguer, realitzat gràcies a la col·laboració entre l’Administració municipal i la Generalitat de Catalunya. Lo 88,2% dels entrevistats ha declarat de comprendre l’alguerés, mentres lo 50,5% ha dit d’ésser en grau de parlar-lo.
Dels datos resulta clar un element: la transmissió lingüística intergeneracional de l’alguerès s’és interrompida a partir dels anys 70 del sècul XX i aqueixa situació continua també a dies d’avui. Lo 24,1% ampra l’alguerés com a llengua inicial, però solament lo 8% l’ampra amb els propis fills.
L’alguerés és la llengua habitual solament per al 18,5% dels més de 12.000 entrevistats. La percentual crixi fins al 26,1% com a llengua de «identificació», amb usos reduïts a segons del context social. El 2025 és prevista una nova enquesta per l’ajornament dels datos.