«Necessita millorar». Si a la Universitat Politècnica de València (UPV) un examinador li hagués de posar nota per la seua promoció del valencià, probablement, li hauria de posar aquesta qualificació. La institució acadèmica, que aquest dimarts celebra eleccions a rectorat, no destaca per la seua sensibilitat cap a l'idioma propi dels valencians. Ans al contrari. Només el 6,1% de la docència s'ofereix en la llengua pròpia dels valencians. Les xifres estan lluny del 37,9% de la Universitat de València o el 21,1% de la Universitat Jaume I de Castelló, segons dades de la Xarxa Vives d'Universitats.
Aquest baix percentatge contrasta amb la demanda que l'alumnat fa en matricular-se. Segons dades del sindicat STEPV a partir dels informes del Servei de Promoció i Normalització Lingüística (SPNL) de la mateixa universitat, l'11% de l'alumnat tria el valencià com a llengua preferent, mentre que un 30,6% ho fan com a segona opció. Això significa, per tant, que hi ha més demanda que oferta.
«D'aquestes estadístiques es desprèn, irrefutablement, que la UPV no garanteix els drets lingüístics de l'alumnat valencianoparlant, no ho ha fet en el passat, ni està fent-ho actualment», expliquen des de l'STEPV. L'Escola Tècnica Superior d'Industrials i Arquitectura, amb un 16,1% i un 15,8% de crèdits en valencià, respectivament, són els centres amb percentatges més alts de valencià. Mentrestant, en telecomunicacions, geodèsia i camins no s'ofereix ni un crèdit en valencià.
Les xifres són encara més preocupants a la llum del darrer informe del mateix Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la UPV. Segons aquest departament intern, el 54,7% dels crèdits que s'havien d'impartir en valencià es van impartir en una altra llengua. Segons l'informe, és a la facultat l'Escola Tècnica Superior d'Agronòmica i del Medi Natural i a la Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses on el percentatge d'incompliment és més alt, amb un 92% i un 82,4%. Al darrere hi van el Campus de Gandia (80,2%), l'Escola Tècnica i Superior de Disseny (67%), Belles Arts (62,2%)l'Escola Tècnica i Superior d'Industrials (54,4%), el Campus d'Alcoi (46,9%), l'Escola Tècnica Superior d'Informàtica (39,1%) i Arquitectura (30%).
Aquestes xifres contrasten amb el compromís, arreplegat en els estatuts de la Universitat Politècnica, de «potenciar l'ús del valencià en l'ensenyament i l'administració». Les xifres evidencien, segons el sindicat STEPV, que «el Pla de Multilingüisme 2020-2023 no ha assolit els seus objectius en la gran majoria de les titulacions. Contemplar una discriminació positiva cap al valencià, atenent que és una llengua minoritzada, permetria incrementar el percentatge de crèdits oferits substancialment».
Entre les propostes que l'STEPV ha posat a sobre de la taula per millorar les estadístiques hi ha la redacció d'un nou pla de multilingüisme; mantenir reunions amb les direccions de centre per consensuar un increment dels grups en valencià; establir l'ús oral o escrit del valencià com una competència transversal; o assegurar els coneixements necessaris del professorat.
En aquest sentit, el sindicat fa una crida a equiparar a la UPV i a la Universitat de València. La degana de les institucions acadèmiques, al contrari que la UPV, exigeix al seu professorat permanent com a requisit el títol C1 de coneixements de valencià. En cas de no tenir-ho, l'STEPV advoca per la creació d'un curs de capacitació per a impartir docència en valencià dirigit al professorat que no acredite el C1 durant els primers anys com a docent.
Eleccions a rectorat
Avui la comunitat universitària de la Politècnica està convocada a votar en les eleccions a rector. Hi ha una sola candidatura, la de José E. Capilla (València, 1961), qui ocupa el càrrec des de l'any 2021. Enginyer de camins, canals i ports, Capilla no ha mencionat la promoció de la llengua pròpia durant la campanya electoral. De fet, fa deu dies va signar un conveni de col·laboració amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), una institució abanderada del secessionisme lingüístic. La signatura d'aquest acord, que permetrà a la RACV impartir cursos, tallers i conferències, ha generat malestar entre una part de la comunitat universitària.