Mediterrànies, portuàries i no tan violentes
En una taula rodona posterior a la inauguració de l’exposició, la novel·lista Margarida Aritzeta, el poeta marsellès Jean Poncet i l’actor i escriptor napolità Enrico Ianniello van debatre sobre els punts en comú de les tres ciutats i les tres respectives tradicions de novel·la negra, moderats per la filòloga i escriptora Anna Maria Villalonga. Ella va ser qui va plantejar, inicialment, l’existència d’una novel·la negra mediterrània «una novel·la negra del vi» en oposició a una «novel·la negra de la cervesa» dels països del nord d’Europa.
Aritzeta va recordar que el mateix Izzo recordava que aquesta «novel·la negra de la mediterrània sempre es referia només a la riba nord» i, per tant, una mediterraneïtat parcial. I va assenyalar que la diferència més generalitzable entre la literatura negra de Barcelona, Nàpols i Marsella i les novel·les nòrdiques és «la llum i la claror: no veig tant la diferència del vi i la cervesa com el paisatge, el sol, el clima i la possibilitat de fer vida al carrer», la qual cosa implica la possibilitat «de gaudir de l’amistat, de la companyia i dels plaers de la vida més intensament que al nord d'Europa».
Ianniello, bon coneixedor de la cultura catalana i traductor a l’italià del Vida Privada de Josep Maria de Sagarra, va coincidir en que «la vida al carrer» és també una característica intrínseca de Nàpols, on es porta fins a uns límits més excessius que a Barcelona perquè «aquí hi ha un respecte a la intimitat que a Nàpols no existeix en absolut».
En canvi, Poncet creu que «l’especificitat de la novel·la negra a Marsella és el multiculturalisme d’una ciutat portuària» amb passavolants per culpa del comerç marítim i receptora d’immigració des de sempre.
Una altra de les coincidències de la novel·la negra d’unes ciutats i unes altres, va assenyalar Aritzeta, és que originalment tots els pioners del gènere eren marxistes, tant Vázquez Montalbán com Jaume Fuster i Manuel de Pedrolo a Catalunya, com Izzo a Marsella o els casos més coneguts a Grècia (Màrkaris) i Itàlia.
Més enllà de la novel·la, una altra semblança que va introduir Villalonga i que es dona més en el cas de Barcelona i Marsella, que no amb Nàpols, és una certa percepció exagerada de la violència al carrer. Poncet va explicar que Marsella no pateix l’allau de turisme que envaeix Barcelona o Nàpols, però que els mitjans també donen informació de tiroteigs i esclats de violència en barris molt concrets de la ciutat que, tanmateix, no afecten el ritme urbà de la ciutat. «És cert -va dir- que hi ha una tradició de tràfic de droga a la ciutat des dels anys seixanta i setanta i des d’aquelles dècades Marsella s’ha convertit en escenari de ficcions centrades en aquest tema, com la pel·lícula French Connection». Per contra, a la novel·la negra d’Izzo es denuncien sovint les injustícies de l’extrema dreta contra les classes populars i els immigrants, una «novel·la negra amb la fraternitat com a protagonista i sempre molt humanista».
L’especificitat de Nàpols, com a contrast, és la presència de la Camorra, que afecta tota la ciutat, tot i que no apareix en les novel·les de De Giovanni perquè estan centrades en els anys trenta del segle XX, amb el fantasma del feixisme per sobre de tot. En el cas de la Camorra, òbviament, la figura de Roberto Saviano, i la seua Gomorra, són la mostra més clara de denúncia i alhora de la força de la màfia napolitana dins i fora de Nàpols.
Nàpols i Marsella, protagonistes de BCNegra
Les activitats sobre la novel·la negra a les tres ciutats es distribuiran al llarg de la setmana de BCNegra, del 10 al 16 de febrer.
L’11 de febrer, a La Paloma, el comissari de BCNegra, Carlos Zanon, moderarà la taula rodona "Lungomare di Napoli" que, prenent el nom al passeig marítim de la ciutat es mirarà Nàpols des de la perspectiva de l’advocat napolità Paolo Indolfi -amb la seua visió sobre la percepció d’inseguretat a la ciutat- i l’artista Lello Scuotto, que parlarà sobre «els elements més simbòlics i foscos de la cultura napolitana».
La Marsella de l’esmentat Jean-Claude Izzo serà analitzada pel fill de l’escriptor, Sebastien Izzo, i Àlex Martín (estudiós de la novel·la negra i coautor de Trets per totes bandes), el dia 12 a La Paloma. A les quatre. Tres hores més tard, a les set, al mateix escenari, parlaran de Marsella i la seua novel·la negra un dels autors més traduïts al català, François Thomazeau (Marsella confidencial), Margaux Mazellier (periodista especialitzada en temes de migració) i el novel·lista Cédric Fabre, coordinador d’una antologia, Marseille noir, el 2014.
Paral·lelament, a la Filmoteca de Catalunya es projectaran pel·lícules del gènere centrades en els escenaris criminals marsellès (Borsalino, del 1970, a les 17 h.) i napolità (Le mani sulla città, del 1963, a les 20 h.)
Tres novel·listes napolitans actuals, Diego de Silva, Patrizia Rinaldi i Andrej Longo, debatran sobre el giallo napolità moderats per la propietària de la llibreria italiana de Gràcia Cecilia Ricciarelli, el 14 al Moody Bosque de la Rambla del Prat. És significatiu que cap dels tres autors no tingui cap obra traduïda al català.