Judici 1-O

L'exsecretari d'Estat de Seguretat i els lletrats del Parlament en 17 frases

La violència de les forces de seguretat de l'Estat i la coherència de la Mesa del Parlament en l'aprovació de les lleis del referèndum han centrat el judici de l'1O aquest dilluns. Com a testimonis han comparegut l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto; el president del Parlament, Roger Torrent; dos membres de la Mesa del Parlament en aquells moments (José María Espejo Saavedra, de Ciutadans, i David Pérez, del PSC); el lletrat major del Parlament l'1O Antonio Bayona i el Secretari General del Parlament, Xavier Muro. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

JOSÉ ANTONIO NIETO

 

«En pràcticament tots els actes hi havia presència de l’ANC i Òmnium Cultural»

L’ex-secretari d’Estat de Seguretat i, per tant, número 2 del ministeri d’Interior el dia 1 d’octubre va afirmar que la presència de membres de l’ANC i Òmnium era habitual en tots els «actes de violència» previs i posteriors a l’1O, com els protagonitzats pels CDR. Però després, a preguntes de la defensa, no va saber concretar qui era present i qui l’havia informat d’aquella presència.

 

«Teníem una seriosa preocupació pel tumult que s’estava produint i dubte i molta preocupació per la seguretat dels efectius de la Guàrdia Civil i la comitiva judicial desplaçada»

Nieto afirma que el 20 de setembre, en la concentració davant de la conselleria d’Economia, va patir per la gent que hi havia a dins.

 

«L’actitud de la direcció dels Mossos va ser reticent a acceptar una coordinació»

Segons Nieto, el comissari major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la cúpula dels Mossos eren reticents a la coordinació amb les altres forces de seguretat de l’Estat.

 

«No hi va haver acord en horaris i ordre del dia de la Junta de Seguretat i per això no es va convocar en 8 anys»

Nieto planteja que la Junta de Seguretat que es va convocar abans de l’1O va ser un intent de demostrar que, per part del Govern espanyol, hi havia voluntat de diàleg. Ignora o obvia que el Govern català portava més de sis anys reclamant-la i reconeix que en 8 anys no s’havia pogut fer per desacords amb els horaris o l’ordre del dia.

 

«Tècnicament no va haver cap càrrega l’1O»

Segons Nieto, tècnicament una «càrrega» és una acció per dissoldre una manifestació o deixar buit un espai i l’1 d’octubre no es va fer cap càrrega.

 

«Tot va ser bastant surrealista. En una taula parlàvem el dispositiu per evitar l’1 d’octubre amb la gent que l’havia convocat»

Nieto ha insistit diverses vegades en el caràcter «surrealista» de les reunions amb el Govern català.

 

«Va haver agressions a policies i guàrdies civil i van rebre cops, tanques, bancs, llambordes, en un nombre important»

Nieto defensa sempre que les agressions als membres de les forces de seguretat de l’Estat es van produir en nombre important, però davant de la defensa reconeix que:

«Cap policia va haver de ser medicalitzat. Cap policia va haver de ser atès per una ambulància medicalitzada. Cap policia va agafar la baixa»

 

«Vam trobar una resistència major de la prevista. O resistència pacifica o resistència molt intensa que vam patir, arribant a situacions de violència en molts d’ells».

Segons Nieto, tots els escenaris previstos per la policia prèviament s’hi preveia menys resistència de la que finalment van trobar Policia i Guàrdia Civil

 

«Abans estava la convivència que no l’eficàcia»

En resposta a Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Oriol Romeva, José Antonio Nieto va afirmar que l’1O les forces de seguretat de l’Estat sempre van prioritzar la convivència per damunt de l’eficàcia de la missió, que era decomissar urnes i paperetes.

 

ROGER TORRENT

«No es pot inadmetre una iniciativa parlamentària. Estaria censurant limitant el dret dels diputats i la capacitat de representació parlamentària»

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, defensa que, en tot moment, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell va actuar correctament, tal com actuaria ell. I va defensar, com la mateixa Forcadell, que l’admissió d’un canvi en l’ordre del dia, si ho sol·licita el ple, és totalment legal.

 

JOSÉ MARÍA ESPEJO SAAVEDRA

«Al començament, a les visites d’europarlamentaris anaven tots els partits polítics però vam deixar d’anar-hi donada la deriva del Diplocat i que totes les visites anaven encaminades a explicar-los-hi l’ideari independentista».

Espejo Saavedra, membre de la mesa del Parlament per Ciutadans, argumenta així l’absència de Ciutadans de les visites de parlamentaris d’altres cambres europees, però després, a preguntes de la defensa va ser incapaç d’explicar quins eren els convidats i quins altres grups hi anaven.

 

DAVID PÉREZ IBÁÑEZ

«Tenim obligació d’inadmetre les iniciatives quan vulneren la Constitució»

David Pérez, membre de la Mesa del Parlament pel PSC, assegura que la inadmissió de les iniciatives que van contra l’Estatut i la Constitució, en contra del que defensa Carme Forcadell i del que dirà després el Secretari General del Parlament, el principal lletrat de la cambra.

 

ANTONIO BAYONA

«La Comissió era molt complicada i si era d’estudi, com per la seva naturalesa, acaba en un informe i no en una llei, no presentava tants problemes»

El Lletrat del Parlament de Catalunya Antoni Bayona -que l’1O era Lletrat Major- defensa que la Comissió del Procés Constituent hauria estat un problema si hagués sigut una Comissió Legislativa però tractant-se d’una Comissió d’estudi no se li podien posar objeccions jurídiques.

 

XAVIER MURO

«En termes generals la Mesa només pot valorar motius de forma, com diu la jurisprudència del TC, tot i que també preveu alguns matisos i excepcions». 

Xavier Muro és Secretari General del Parlament de Catalunya, és a dir el lletrat principal. El primer testimoni que es nega a que la seva imatge sigui retransmesa per televisió. Muro defensa, com Carme Forcadell havia defensat, que el funcionament normal de la Mesa del Parlament és que valori admeti les iniciatives que se li presenten en funció de la forma, no del fons. Tot i que assenyala alguna excepció. Posteriorment dirà, com havia dit Forcadell, que una excepció clara són les ILP.

 

«La pràctica habitual és que la Mesa tramiti les iniciatives sense cap informe jurídic»

Muro defensa que el normal funcionament del Parlament no exigeix que les iniciatives que arriben a la Mesa siguin estudiades pels lletrats, ja que no és necessari i exigiria un batalló de lletrats.

 

«També és pràctica habitual que permet que el president pugui actuar per raons d’urgència i adoptant la decisió si després ho comunica a la Mesa». 

Sobre els detalls d’algunes de les actuacions de la presidenta Carme Forcadell, Muro admet que el reglament dona una certa iniciativa a la presidència, tot i que no diu que Forcadell agafara aquesta iniciativa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.