El IV Fòrum de l’Acadèmia Catalana de la Música centra la seva mirada en la crítica situació que creua el sector i proposa accions concretes i immediates per acabar amb la precarietat dels professionals del món de la música i la cultura.
El món ja no serà igual després de la Covid-19. Darrere seu, quedarà un rastre terrible que es comptabilitzarà en milions de malalts i morts arreu del món. Però també en tota mena de canvis econòmics i socials.
Una de les moltes coses que aquesta crisi sanitària ha posat de manifest és la importància de la música —i de la cultura en general— com a bé essencial per a la vida de les persones. Les espontànies actuacions de desenes de músics des dels balcons de casa seva són, sense dubte, una de les imatges de referència dels dies de confinament.
Malauradament, la paralització de l’activitat econòmica i social ha colpejat amb força més que devastadora aquest sector, que acumula pèrdues d’una dimensió insospitada. Al mateix temps però, aquest tsunami econòmic ha contribuït a posar de manifest la precarietat sota la qual es desenvolupa l’activitat laboral de músics i artistes, la majoria dels quals no han pogut acollir-se als ajuts oficials concedits als treballadors afectats per la crisi.
Davant la catàstrofe, el col·lectiu es mobilitza i aixeca la veu per demanar canvis radicals i estructurals, que vagin més enllà dels plans pal·liatius puntuals. En aquest context, l’Acadèmia Catalana de la Música —plataforma creada el 2011 i que aglutina representants de tots els àmbits de l’activitat musical— presentava fa pocs dies un Pla de Rescat del sector i ara, en plena desescalada d’un polèmic segon tancament, ha centrat el seu Fòrum 2020 en La condició de músic.
La cita, desenvolupada via streaming al llarg de dos dies, 24 i 25 de novembre, va permetre debatre aspectes com la manca de normatives laborals i de protecció adequades a la singularitat del sector o la inexistència de polítiques de suport a la creació musical, i es va cloure amb una conclusió i un clam unànime: la sortida de la crisi de la Covid-19 serà cultural o no serà.
“És evident que tot el sistema de protecció social no està preparat per acollir els artistes ni tan sols en situacions de normalitat i per això les mesures de protecció que s’han implementat a tota la societat no han arribat d’igual manera al sector musical”, denunciava, en el decurs d’aquestes jornades, Guillem Arnedo, president de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) i vicepresident de l’Acadèmia Catalana de la Música.
La primera trobada, desenvolupada des de la seu de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), es va centrar en l’àmbit de les polítiques i recursos de suport a la creació musical, i va permetre establir un diàleg amb representants de les arts escèniques, de cara a buscar referents en processos de creació i coproducció i derivar-ne un aprenentatge per al sector musical, a més de conèixer altres experiències, com la del Césaré, Centre National de Création Musicale de Reims, França. La trobada es va cloure amb un debat, amb la participació del filòsof, escriptor i col·laborador d’El Temps de les Arts Bernat Dedéu i l’escriptora Mercé Ibarz, al voltant dels límits de la creació artística, la llibertat d’expressió i la censura.
En total, més de quatre hores de treball que van deixar palesos problemes endèmics com la manca de suport als processos de creació i producció discogràfica i música en directe o les grans dificultats que té el sector per generar els seus propis circuits d’exhibició. Dos fets que, en paraules de David Ibáñez, coordinador de continguts de la jornada, encadenen amb la “menysvaloració o festamajorització de la música”. O dit d’una altra manera, el “pes específic que assoleix el vessant més popular, comercial i gratuït de la música, fet que deriva en la dificultat per generar varietat de consum i nous circuits”.
Davant això, Ibáñez va apuntar com a “inspiracions” el model francès, amb compromisos de treball a llarg termini; els projectes de base sorgits dels col·lectius artístics; els centres de creació dirigits pels mateixos artistes, i sobretot, el suport mutu entre les diferents disciplines, el treball en xarxa i les polítiques d’aliances que les arts escèniques han consolidat. “Aquestes són les millors vacunes per al nostre futur”, va concloure.
El segon dia, desenvolupat íntegrament on line i amb ponents de tot l’Estat espanyol, es va centrar en les Condicions professionals dels treballadors de la música. Van intervenir, entre d’altres, l’exsecretari d’Estat de la Seguretat Social Octavio Granado, qui va remarcar la necessitat d’un tractament específic per als músics degut a la singularitat de la seva feina, per a lo qual es requereix, en primer lloc, la definició, en termes laborals, d’aquest col·lectiu.
Segons Granado, un dels primer aspectes que hauria d’abordar aquesta normativa seria la de la cotització sense activitat laboral, ja que, en el cas dels músics, “el seu treball no està lligat a la vida laboral, perquè un músic necessita temps per compondre o assajar. Per tant, seria lògic pensar en un ajut específic per part de l’administració, com una cotització parcial, durant els períodes d’inactivitat d’aquests treballadors”.
Per altra banda, i en relació amb els plans de recuperació postpandèmics, Granado considera imprescindibles iniciatives que “generin sinergies entre l’activitat cultural i la resta d’activitats econòmiques. Caldria vincular la recepció dels ajuts als sectors turístic i recreatiu a les activitats culturals, perquè en cas contrari correm el risc que els ajuts s’aturin només en les grans empreses del sector i no arribin al col·lectiu”.
Per la seva banda, Manuel Aguilar, vicepresident de la Unión de Músicos Profesionales, va posar èmfasi en la defensa dels drets d’autor en un moment en el qual la pandèmia ha disparat el consum de continguts musicals a través d’Internet. “El streaming ha salvat la indústria de la música i l’ha portat a un dels seus pics més alts de benefici. En aquest moment les majors podrien estar obtenint ingressos d’un milió de dòlars per minut”, va explicar. En contrapartida, “els músics recollim les engrunes” d’uns guanys que ara, sense directes, haurien de ser una font d’ingressos pels artistes.
“Jo crec que aquesta pandèmia ens deixarà dues coses positives. Una és que els músics ens hem conscienciat que hem d’aconseguir una retribució justa en aquest àmbit, i la segona és que la ciutadania, molt reticent fins ara al pagament dels drets de propietat intel·lectual, s’ha sensibilitzat respecte a la importància de la música en les seves vides i per tant és un bon moment per obtenir la seva adhesió en aquesta reivindicació.”
Per últim, Eduardo Maura, professor de la Universitat Complutense de Madrid, va criticar durament la visió que es té de les professions culturals com “genèticament precàries. Això és inacceptable i la pandèmia ha fet explotar aquesta reflexió. El treball d’un músic ha de ser estable i homologable a altres sectors productius. I per això ara no podem tornar al model anterior, perquè no només no garanteix la vida de les persones quan hi ha imprevistos, sinó que fins i tot és insuficient per a la vida normal”.
Davant aquesta constatació, Maura advoca per un pacte d’estat amb la cultura, “per convertir-la en un ecosistema estratègic de la mà d’una modificació legislativa integral” i proposa la creació d’una delegació del Govern que comenci a dialogar de manera immediata amb el sector.
La trobada va finalitzar amb una taula rodona sobre l’Estatut de l’Artista, aprovat però encara no implementat, amb representants de diferents partits polítics.
Segons dades de l’Acadèmia Catalana de la Música, la crisi sanitària ha afectat a més de 40.000 professionals a Catalunya —un 76% del sector— i l’activitat s’ha reduït en un 75%. Entre l’1 de març i el 30 de setembre s’han cancel·lat més de 10.000 esdeveniments amb més de 40 milions d’euros perduts en concepte d’ingressos. Actualment, un 90% dels músics tenen entre 0 i 10 concerts contractats o aparaulats pel darrer trimestre 2020 i un 70% dels músics no tenen cap concert contractat o aparaulat pel 2021. En canvi, tan sols el 15% dels músics han pogut accedir a l’atur extraordinari i només el 18% a la prestació per cessament d’activitat d’autònoms.
