Ara li ha tocat als Muppets, els clàssics “Teleñecos” de Jim Henson: Disney ha decidir posar uns advertiments davant d’alguns dels seus capítols perquè contenen “estereotipis negatius”: es refereix als capítols on apareix Johny Cash com a convidat davant d’una bandera confederada, i d’altres de protagonitzats per Steve Martin, Cleo Laine, Spike Milligan, Debbie Harry o Kenny Rogers (per referències als americans nadius o a cultures de l’Orient Mitjà). Disney ja venia fent aquestes pràctiques revisionistes els últims mesos: que si a Peter Pan es parla de “pell-roges”, que si els gats siamesos de La Dama i el Rodamon eren massa xinesos (en sentit despectiu), que si un gat apareix amb la cara massa groga a Els Aristogats, que si els corbs de Dumbo estan massa racialitzats en negre, que si el rei Louie d’El Llibre de la Selva apareix massa gandul (la qual cosa s’associaria als negres)… Molts d’aquests casos han estat, fins i tot, apartats de la secció infantil en la plataforma de la companyia americana.
Fa poques setmanes era Olivia Newton-John qui es queixava dels excessos en les queixes per Grease, acusant la pel·lícula de misogínia i de sexisme. L’actriu va respondre que calia rebaixar els ànims, ja que es tracta d’una pel·lícula dels anys 70 ambientada en els anys 50, i que és un musical, és teatre, és diversió, entreteniment, i que es calmi tothom. En efecte, si ens hi posem podríem denunciar que a Grease hi ha una clara apologia dels excessos de velocitat en cotxe o del consum d’alcohol, o fins I tot dels balls obscens, o de l’associacio de la dona al color rosa. És a dir: podríem tornar realment als anys 50, però en el món real i en el pitjor dels sentits.
El més greu no és aquest purisme, que en alguns casos es pot entendre ja que Disney va dirigit al públic infantil i cal tenir en present el món actual (especialment si ara tenim el cinema a casa). Puc entendre un rètol, un advertiment, perquè la companyia ha decidit ser un clar termòmetre de la correcció política però també de les tendències futures en valors, la qual cosa els transorma en uns especialistes de l’equilibri molt interessants d’observar. Perquè en les propostes futures de Disney, estudiadíssimes fins al detall en l’aspecte de la moral i de la convivència cultural, podrem observar un reflex exacte de cap a on anem com a societat: per a bé o per a no tan bé, però en tot cas Disney és avui una instantània perfecta del futur immediat, un veritable telescopi. En aquest sentit, entenc i fins i tot m’agrada que mirin i remirin els continguts: però el problema és que, com en l’exemple que posava de Grease, si remenen massa el passat no crec que (si fossin sincers) acabessin mai.
Perquè a Peter Pan, per exemple, el delicte menor és una cançó sobre els indis: a Peter Pan hi surt un assassí en sèrie, amb ganes de matar el protagonista d’ençà que aquest (poca broma, amb en Peter) li va tallar la mà i la va llençar als cocodrils. Molta sang implícita, moltes ganes de sang també, però no veig que això mereixi cap advertiment. És que ni tan sols n’hi ha cap sobre els dos estereotips femenins que hi apareixen, Wendy i Campaneta, és a dir la dona atenta i l’amant sexi, que divideixen el cor immadur de Peter. Com és que no s’adverteix contra aquest flagrant etereotip, que fins i tot inclou referències a la cintura de vespa i a la minifaldilla? Doncs molt fàcil: perquè si treus aquests estereotips, elimines la història de Peter Pan. De la mateixa manera que si elimines el dolent de la pel·lícula, l’argument perd tot el sentit i tota la gràcia: ens fan falta dolents, necessitem el pecat, necessitem malvats molt malvats, veritables psicòpates, delinqüents patològics, si realment volem ficcions que ens permetin diferenciar el bé i el mal o, si, volen ser puristes també en això (perquè recordem que Peter també és tot un tallamans), entre una opció moral i l’altra. Un bàndol o l’altre. Un estereotip o l’altre, o un de tercer, i un de quart.
Sumem-hi un factor encara més important, que voldria que s’entengués i que no portés gaire gent al desengany: estem parlant de personatges de ficció. Sí, en efecte. Ho sento. Peter Pan no existeix, els Aristogats tampoc, i fins i tot encara que Sandra Dee i Danny Zuko siguin de carn I ossos estic en condicions de comunicar que ells també són de mentida. No existeixen. Per tant la pàmfila de l’institut i el macarra masclista que va conèixer una nit d’estiu són estereotips, imaginacions, exageracions, caricatures, caràcters ajustats a un argument. La bona notícia és aquesta, que l’assassí en sèrie Joker no ens matarà a tots, que els gats siamesos no són xinesos de debò sinó dibuixos, que els orangutans no parlen ni ballen ni canten jazz, que Mary Poppins no va abandonar mai els nens perquè mai no va arribar, que la mare de Bambi no ha mort mai en mans de cap caçador malèvol i antiecologista, i que els misògins nans del bosc no van abusar mai de la servil disposició domèstica de la Blancaneus. Podem respirar tranquils perquè, encara que malauradament no vindrà cap superhereoi a salvar-nos d’una catàstrofe nuclear, tampoc no hi ha cap pla clandestí per a activar una bomba sota les clavegueres de Manhattan, vull dir de Metròpolis, vull dir ja m’entenen. Tot sembla molt real i molt versemblant, i és bo que així sigui perquè així ens hi podem emmirallar, però no deixa de ser un mirall i a més a més un mirall desfigurat.
En aquest mirall hi necessitem gent dolenta, gent imperfecta, fins i tot persones amb bones intencions però que carreguen dins seu errors culturals o morals que fins i tot eren discutibles quan van ser creats. Però és que també en el món real necessitem la imperfecció, les assignatures pendents, els estereotips clarificadors, els prejudicis injustos que tots tenim, per tal de veure si ens funcionen quan ens mirem al mirall (el de debò) i reflexionem una mica. Normalment alguna cosa falla, però aquesta és la gràcia. Saber-ho veure és l’altra part bona de la història. I l’última, estimats comissaris de la correcció impossible, és saber distingir la realitat de la ficció i deixar que la segona superi sempre la primera. Que per això la vam inventar.