‘Bio-Lectures. Reflexions de l’entorn natural i rural contemporani’ és la mostra dissenyada específicament per a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló amb què la comissària Irene Gras Cruz planteja les diferents vies des que pensar el territori rural de l’interior de la província de Castelló i per extensió aquella part buidada o com deia l’escriptor Gutiérrez Solana, allò darrere d’on tots miren.
Bio-Lectures. Reflexions de l’entorn natural i rural contemporani
Comissària: Irene Gras Cruz
Espai d’Art Contemporani de Castelló
Carrer de Prim s/n 12003. Castelló de la Plana
Fins al 13 de juny de 2021
El despoblament de l’interior de l’Estat Espanyol no és un problema recent, però si urgent. I no només per a les gents habitants d’aquests territoris esdevinguts en ascetes aferrats a una llar que ja no els correspon, si no per al conjunt de la població que viu -vivim- d’esquena a una realitat que també ens és pròpia.
El fenomen de l’èxode rural ha contribuït a dibuixar el mapa demogràfic actual del nostre país. Ja als anys cinquanta del segle XX en el context de misèria de la postguerra es gestaren certs discursos -esdevinguts hegemònics- que alimentaven la dualitat ciutat-camp, aviat una relació d’oposats en què la primera materialitzava la prosperitat i el segon el reducte d’atavisme i de misèria. Una polarització difícil de reconciliar en què l’art ha estat donant compte del real creant visions romàntiques, apreheses o pejoratives de l’entorn rural.
‘Bio-Lectures. Reflexions de l’entorn natural i rural contemporani’ posa de manifest la vigència de la ruralitat com a fenomen. Es tracta d’una mostra rigorosa en què Irene Gras Cruz du a terme un estudi de contextualització en forma de catàleg, bilingüe i amb un acurat disseny de l’estudi Milkman. En l’argumentari la comissària deixa palés l’abast de la ruralitat com a objecte d’estudi i debat. A partir de les dades de les estadístiques oficials planteja qüestions sobre les conseqüències d’aquestes des de diferents visions -social, política, de gènere- de què l’art deixa constància.
La literatura dels últims anys, tot i ser una gota constant al llarg del temps, ha seguit mirant al camp. És per això que aquesta disciplina té una forta presència a ‘Bio-Lectures’. És l’escriptora María Sánchez, autora d’Almáciga. Un vivero de palabras de nuestro medio rural (geoPlaneta, 2020), Tierra de mujeres. Una mirada íntima y familiar al mundo rural (Seix Barral, 2019) o Cuaderno de campo (La Bella Varsoria, 2017) qui ofereix una entrevista en vídeo projectat a la sala i transcrita al catàleg en què des de la seua experiència en el si del camp convida a reflexionar sobre “la importància del relat, de qui l’escriu, des d’on, de quin altaveu, de quins espais i privilegis es disposa i s’ocupen”.
‘Bio-Lectures’ reuneix set artistes que, des de diferents disciplines, ofereixen diversos modes i llenguatges amb què interpretar la ruralitat. És així com a Protecció d’agulles II i Agulles II, dues obres site-specific a base de canya silvestre, Cristian Gil treballa el concepte de niu-llar interpretant “la natura com a refugi enfront de les adversitats quotidianes”. També Marco Ranieri se serveix dels materials de la terra per crear estampacions botàniques com fa a La foresta nacosta amb què aborda la sembra, el cultiu, la botànica o la transhumància, activitats pròpies del medi rural. Jesús Monterde apunta l’objectiu de la seua càmera cap a les persones que habiten el camp. A la sèrie Nemini Parco la llum del flaix destaca els rostres toscos i mans aspres dels i de les treballadores de l’Alt Maestrat. Clara Sánchez Sala ofereix un “tractament poètic de la petjada de la natura” a la instal·lació Ocupación silencionsa del espacio construeix el seu propi paisatge vertical utilitzant les acícules seques dels pins.
Des del vessant antropològic Javier Rodríguez Lozano posa de manifest la identitat de les regions d’interior a Factor de protección. I Paula Valdeón se submergeix en “la memòria que resideix en els espais abandonats” a Otra cata. Per la seua banda Anna Talens aborda l’entorn rural des dels personatges mitològics del món clàssic. A Reconstruyendo aves l’artista planteja “un joc de poesia visual” en què les siluetes a base de plomes adquireixen un sentit sacralitzat remetent “al valor històric i espiritual de la natura i el seu intrínsec vincle amb l’ésser humà, així com la seua capacitat d’adaptació i resistència malgrat la seua aparent delicadesa”. Laura Palau atén als xicotets indicis de natura de què l’urbe s’apropia. A Olea Europea de la sèrie Help Yourlself, l’artista denuncia el desaprofitament dels fruits dels arbres i arbustos relegats a mera funció ornamental de rodones i reductes de la via urbana.
I de la multiplicitat de modes d’abordar i maneres d’entendre la ruralitat, ‘Bio-Lesctures’ compleix amb el seu objectiu de revitalitzar el debat sobre el problema de la despoblació, la importància de la memòria o el qüestionament dels relats hegemònics sobre una part del territori, també nostre que tot i identificar-se en el passat resulta important per avançat cap al futur.