Vaga General 21F

El judici desperta consciències

Milers de persones s’han manifestat per reclamar democràcia i contra el judici a l'1-O.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan es compleixen 100 anys de la històrica vaga de la Canadenca, se n’ha convocat una altra arreu de Catalunya per protestar contra el judici al procés. Atesa la complicació legal per justificar-la d’aquesta manera, la Intersindical-CSC clamava per la protesta contra la reforma laboral de Rajoy. El 10 de febrer va fer set anys que la polèmica llei va veure la llum i malgrat el canvi de Govern, no n’hi ha hagut derogació per part del PSOE. Era un element central de la protesta. A banda, entre les reivindicacions oficials de la vaga hi havia l’establiment d’un salari mínim de 1.200 euros i la recuperació de les lleis catalanes de caire social que va liquidar el Tribunal Constitucional.

Imatge d'un cartell de la manifestació de Barcelona al migdia / Albert Menezo

Els talls de carreteres arreu del Principat, d’eixos importants de les grans ciutats catalanes, les interrupcions dels serveis de transport públic i les mobilitzacions contra el judici del procés marcaven l'inici de la jornada. Cap a les les 10 del matí ja hi havia 15 talls de carreteres entre el Sénia i la Jonquera. Cal destacar el de l’A-27 a Tarragona, en què es produïen fortes càrregues dels Mossos d’Esquadra i es vivien moments de forta tensió. A Berga, la crema de pneumàtics a la C-16 ha bloquejat quatre carrils. A Lleida, quatre joves quedaven ferits en la manifestació convocada pels CDR, Assemblea i Òmnium. Amb tot, la Intersindical-CSC emetia un comunicat a mig matí tot lamentant les càrregues i identificacions dels Mossos contra els piquets i els talls de carretera. Al mateix temps, durant tot el matí els vaguistes també organitzaven diverses marxes a Sants, Les Corts i Gràcia, que desembocaven en la gran manifestació estudiantil de plaça Universitat del migdia. Era allà, al bell mig de la plaça custodiada per l’històric edifici de la Universitat de Barcelona, que antigament havia acollit totes les facultats de la ciutat, on es manifestaven milers d’estudiants convocats per Universitats per la República sota el lema “L’autodeterminació no és un delicte, aturem-ho tot”.

Pocs minuts més tard, la plaça ja s’omplia de gom a gom. Era plena d’estudiants equipats amb estelades i cartells de “llibertat presos”. Predominava la gent jove, decidida a protagonitzar la jornada de vaga. Els de més edat seguien les corrues d’entitats com Jovent Republicà, Sindicat Estudiantil dels Països Catalans, Arran… Encara que la majoria va pel seu compte. Com un grup de nois i noies que feia un castell per tapar el panell que assenyala la direcció de Plaça Espanya amb adhesius d’estelades.

Manifestació de Barcelona / Albert Menezo

Tot i que, a priori es tractava d’una manifestació estudiantil, a dos quarts d’una del migdia la marxa ja s’havia convertit en una manifestació amb gent de totes les edats. La plaça que va desbordada. La transversalitat tornava a definir una nova mobilització sobiranista

Malgrat tot, els estudiants portaven el timó de la protesta en tot moment. A tres quarts d’una, la ronda Universitat és plena a vessar de gent que no té cabuda a la plaça. Amb la música del popular grup valencià Zoo de fons, tres columnes de CDR que es trobaven congregades a Via Laietana arribaven pel carrer Pelai per sumar-s’hi.

Manifestació del migdia a Barcelona / Efe

El soroll feia sortir els veïns als balcons, que aplaudien i enregistraven el moment amb fotografies. El volum sonor era eixordador quan els helicòpters dels Mossos sobrevolen els caps presents. Sensació de vigilància.

A prop Plaça Catalunya, els manifestants tornen a quedar aturats. Costa caminar i la separació entre manifestant sés ben curta. Es fa impossible veure més enllà. Seria possible si hi hagués l’activitat comercial característica i si una estelada de dimensions considerables no onegés al costat dels brolladors. Mentrestant, joves s’enfilen a les voreres de les estacions d’autobús per tal de capturar una instantània que copsi la totalitat de la manifestació.

Un cop a dins de la plaça, diversos manifestants animen les masses a entrar a l’estació de Renfe per tallar les vies. Hi ha qui segueix les indicacions ràpidament. La coordinació és improvisada, però eficaç. La major part dels que s’aventuren acabarien tallant la via del tren que agafen cada dia per tornar a casa. Un cop dins, els operaris de seguretat fan cares de lament. No s’esperaven tanta gent disposada a envair l’estació. Després de tot un seguit d’empentes i rodolons, la massa salta les tanques i baixa a les vies. Els operaris desisteixen, senyal que els Mossos no trigaran a arribar-hi. L'heterogeneïtat de l’inici s’ha esfumat. Ara només hi ha joves per tot arreu. Durant quasi bé una hora la circulació de trens s’interromp. Ni manters, ni viatgers, ni treballadors... Els Mossos són rebuts al crit de ‘el vostre conseller és a la presó’, en referència a Joaquim Forn. Les forces de l’ordre treuen les porres i els més valents ja no ho són tant. A poc a poc, a força de garrotades, els joves van sortint. Els més tossuts romanen, malgrat els cops, fins que decideixen plegar al crit de “som ingovernables”. Volen ser ingovernables, però no resultar ferits.

Joves manifestants tallen les vies del tren a Plaça Catalunya / Efe

Arreu del Principat destacaven les accions a Girona, on els manifestants arribaven a ocupar la seu de CaixaBank. També el tall a l’accés del Port de Tarragona, dissolt pels Mossos d’Esquadra. A 44 municipis de 24 comarques s’enregistraven talls de carretera o de vies ferroviàries. Al final del dia se celebraven amb èxit les grans manifestacions convocades a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa. Segons els Mossos, Girona, una ciutat de 100.000 persones acollia 70.000 manifestants segons els Mossos. Barcelona reunia uns 40.000 manifestants, 200.000 segons els organitzadors.

Imatge de la manifestació a Girona / Efe

El balanç de la jornada de vaga és de quatre detinguts i 46 ferits lleus, 16 d’ells Mossos d’Esquadra, segons el Departament d’Interior. La Intersindical-CSC destaca l'ampli seguiment de la vaga en molts sectors, sobretot en en el d’Ensenyament. El sindicat convocant assegurava que aquesta era la vaga més important dels últims 15 anys després de la del 3 d’octubre de 2017. Dades que, si són correctes, corroboren les paraules de David Fernàndez en la cloenda de la manifestació de Barcelona. «Som el país que ha avançat a cops de vaga general, deia l’exdiputat. El pròxim embat mobilitzador del sobiranisme serà a Madrid el 16 de març. Abans, però, la vista estarà posada al Tribunal Suprem, on continuarà desenvolupant-se el judici a l’1 d’octubre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.