Brussel·les

Nou episodi de la batalla pel relat a Europa

La conferència que havia de celebrar-se al Parlament Europeu se celebrava en un hotel després d’un llarg dia d’estires i arronses amb el Govern espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Antonio Tajani, president del Parlament Europeu, va vetar l’accés de Quim Torra i Carles Puigdemont a l’eurocambra, ho va fer adduint motius de seguretat. La seua presència, pensava, podia comportar moments de tensió. Tothom sabia, però, que al darrere hi havia pressions polítiques. No era la primera vegada que l’italià actuava d’aquesta manera. Ara, PSOE, PP i Ciutadans li havien adreçat una carta perquè impedira la conferència, tal com va fer. Lluny de desconvocar-la, els dos presidents van traslladar-la a un hotel de la capital belga.

Amb 300 persones presenciant l’acte i amb cadires buides en representació dels presos i exiliats, Puigdemont i Torra eren presentats pels dos eurodiputats que els havien convidat a fer la xarrada. Es tracta de l’eslovè i exministre d’exteriors d’aquest país, Ivo Vajgl; i del flamenc Ralph Packet. Tots dos denunciaven Tajani i el “silenci” d’Europa davant el conflicte català, tal com després farien els convidats.

Concretament, Torra denunciava que “hi ha una part d’Espanya que creu que la seva unitat és més important que els drets humans”. Alertava també d’un previsible nou 155 si Vox, PP i Cs sumen escons per governar després de les eleccions del 28 d’abril i instava a la pressió internacional per forçar el govern espanyol a negociar. Carles Puigdemont, també en anglès, titllava d’incomprensible “el silenci de les institucions europees”, i recordava que molts dels actuals estats europeus ho són gràcies al dret a l’autodeterminació.

Al matí, Quim Torra i el president de Flandes Geert Bourgeois havien protagonitzar una trobada d’agermanament en què s’havien donat suport mutu. “Flandes i Catalunya tenen vincles sòlids i enfortits des que el partit NVA (Nova Aliança Flamenca) va arribar al poder. Ambdós governs han acordat forjar aquests vincles en les àrees d’innovació, tecnologies de la informació i la comunicació i digitalització industrial”, explicava el mateix dia el diari belga Le Soir. Alhora, Jan Paumans, president del parlament flamenc, no s’estava de criticar Tajani pel veto a Puigdemont, que qualificava de “vergonya”.

Fins aquest punt tot era normal. Puigdemont fa una conferència i l’independentisme català troba complicitats a Flandes. Però han estat uns altres motius els que han fet d’aquest dia un nou capítol de la batalla pel relat a Europa. D’un costat, tal com manen els protocols, qualsevol actuació dels Mossos d’Esquadra fora del territori català ha de comptar amb l’autorització de l’Estat. No és casual, sembla, que Quim Torra no haja pogut comptar amb la seguretat armada dels Mossos d’Esquadra a Bèlgica. Una decisió que no comptava amb precedents i que contradiu l’argument de Tajani –“raons de seguretat”- per vetar la conferència de Torra i Puigdemont a l’eurocambra.

Alhora, el mateix dilluns s’anunciava l’autorització perquè el partit ultradretà Vox, sense representació parlamentària a Brussel·les, protagonitzara una conferència per explicar “el cop d’Estat” promogut, segons argumenten, pel Govern Puigdemont. Serà el 6 de març i hi participaran Javier Ortega Smith, Jorge Buxadé -portaveu de la formació a Catalunya- i Malena Contestí, càrrec del partit a les Illes Balears.

Malgrat la discreta conferència a l’hotel de Brussel·les -300 convidats, en gran part eurodiputats que simpatitzen amb el procés-, l’actuació de l’Estat espanyol i les pressions a Tajani evidencien preocupació per la gira de Puigdemont i Torra a Europa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.