Després de l’eclosió del 2017-2018 i de la davallada del 2019, el 2021 es recupera el mercat de l’artista nigerià, conegut pels seus maniquins de vestits del segle XVIII molt acolorits i pel seu suport generós als joves artistes.
Milà. El 2021 s’està revelant com un any fructífer per a l’artista nigerià Yinka Shonibare, Commander of the Order of the British Empire (CBE) i distingit amb el prestigiós premi Art Icon, que promou la galeria Whitechapel de Londres. També és protagonista d’una àmplia retrospectiva al Museum der Moderne de Salzsburg, que es pot visitar fins al 3 d’octubre. Des del 22 de setembre és curador de la Summer Exhibition, que es pot visitar fins al 2 de gener del 2022 a la Burlington House de Londres. La Summer Exhibition, que se celebra ininterrompudament des del 1769, és la mostra més gran del món oberta a tots els artistes, famosos, desconeguts o emergents, organitzada per la Royal Academy britànica.
La poètica. La pràctica artística de Yinka Shonibare (Londres, 1962) es mou en un àmbit interdisciplinari que s’inspira en la història de l’art i de la literatura occidental per investigar la cultura i la identitat del món contemporani. A través de diversos formats com la pintura, el disseny, l’escultura, la fotografia i el vídeo, Shonibare explora el concepte d’autenticitat de l’art africà. Les seves instal·lacions consten de maniquins i d’imatges teatrals en vestits rococó de teles estampades i colors vius, en les quals l’artista té una cura obsessiva de l’estètica. A l’obra de Yinka Shonibare el teixit esdevé metàfora existencial de l’Àfrica i de la seva relació amb Europa. Una història feta de supremacisme, esclavisme, colonialisme i postcolonialisme, diàspores i migracions, però també de connexions globals fascinants i extravagants. Ferm defensor de les joves generacions d’artistes de la Gran Bretanya i de l’Àfrica, Shonibare dona suport als artistes a través de la seva fundació, la Yinka Shonibare Foundation, institució que promou l’intercanvi artístic i cultural entre l’Àfrica i la resta del món per mitjà d’un ambiciós programa d’artistes residents a Nigèria.
q El mercat. Amb la participació en la Documenta11 el 2002 i l’obtenció del Turner Prize el 2004, Shonibare entra de ple dret en el mercat de l’art internacional. Tot i que les seves primeres obres es van començar a vendre en subhastes en aquells anys, no va ser fins al 2007 que l’artista va començar a atreure l’atenció dels col·leccionistes. Amb una facturació total d’uns 4 milions de dòlars i 78 lots venuts, el mercat secundari de Shonibare ha tingut una evolució molt irregular al llarg dels anys: ha passat de registrar un augment exponencial el 2017 a caure vertiginosament el 2019. Durant el bienni 2017-18 es van adjudicar la meitat dels seus deu lots més destacats, entre els quals el seu rècord en una subhasta, Girl Balancing Knowledge (2015), que es va vendre a la Christie’s de Londres per 263.775 dòlars. Els seus treballs més sol·licitats pel mercat són les instal·lacions escultòriques realitzades entre el 2005 i el 2018, que consten de maniquins sense cap vestit en estil rococó i col·locats en equilibri sobre globus de colors, monocicles i cadires capgirades, com si fessin referència a la discapacitat de l’artista. En efecte, als 18 anys Shonibare va contraure la mielitis transversal, una inflamació de la medul·la espinal que li va causar una discapacitat física progressiva fins al punt de deixar-lo en una cadira de rodes. A part de les seves obres emblemàtiques, que han assolit preus de sis xifres, la producció de Shonibare també es pot adquirir per uns quants milers de dòlars, molt especialment els gravats, les sèries i les litografies. L’artista viu i treballa a Londres i el representa la Stephen Friedman Gallery (Londres), la James Cohan Gallery (Nova York), i la Goodman Gallery (Johannesburg, Ciutat del Cap i Londres).
CAT | Versió extreta de l'edició original italiana del Giornale dell’Arte