Ahir, el Núria Cultural iniciava la segona temporada d’un cicle nascut enmig de la pandèmia. L’espai, situat al barri vell d’Olot, vol recollir la història del lloc i retornar-li la vida a través d’un projecte cooperatiu amb finalitats socials. Alhora, s’alia amb el festival de cinema documental Terra Gollut per ampliar la seva oferta.
El cinema Núria va tancar just en el moment en què van obrir les multisales a Olot. El local, situat al barri vell de la capital de la Garrotxa, va romandre força temps tancat, però actualment gaudeix d’una nova vida. El 2015, sota l’etiqueta de Núria Social, va reobrir les portes com a espai de coworking per a empreses i professionals del sector social. És gràcies a aquest vessant cooperativista que l’antic cinema ha renascut i ha començat a ocupar un racó en la vida de la ciutat. Lluny, però, de ser només un viver d’empreses, els socis del Núria han volgut donar-li una vida cultural i, des del 2020, han apostat per consolidar una programació estable que omple l’antiga sala de projeccions que ara, sense les butaques, s’ha convertit en una sala diàfana i polivalent on cada divendres a la nit es programen espectacles de música i arts escèniques.
El passat dijous 23 de setembre, es va presentar la temporada de tardor del Núria Cultural. Una programació que s’allargarà fins a mitjans de desembre i que combina projectes consolidats de música, com el de Xarim Arasté, amb d’altres d’emergents, com el del duet de poesia elèctrica Unventilador. L’espai també aposta per donar cabuda a propostes de nova creació que busquen escenaris on guanyar rodatge. Aquest és el cas de Solo, el darrer espectacle del titellaire i manipulador d’objectes ROI.
La programació d’arts en viu d’aquesta tardor, però, ha començat aquest mateix divendres 1 d’octubre amb el concert de Sergi Estella, un home instrument que defensa les seves composicions a ritme de blues. En la seva actuació, Estella utilitza instruments fabricats per ell mateix i hi introdueix tocs d’humor.
Entre la programació hi trobem propostes desenfrenades com les de Ye Orbayu, de la Cia. Vaques. En el seu espectacle de circ i clown, la companyia juga amb la decadència de tres personatges desagradables, però, que, inevitablement, aconseguiran atreure l’atenció del públic i pocs seran els que podran deixar de riure.
Igualment gamberro és el concert transfeminista de Las Marikarmen, les quals presenten una proposta performativa que integra membres provinents de Leganés, Moscou i altres punts de l’univers. El show barreja l’estètica queer més estrident amb ritmes pops i balcànics, i en cada funció el grup ret homenatge a Lady Marikarmen, la seva desapareguda, venerada i il·lusòria mare.
Com és obvi, tirar endavant un projecte cultural fora del marc institucional, implica haver de buscar aliats i fórmules que permetin consolidar-lo. Per aquest motiu, aquest any, el Núria ha unit esforços amb el festival de cinema documental Terra Gollut. Aquesta col·laboració li ha permès ampliar les activitats culturals amb un cicle de cinema anomenat L’ull viu, que, un dijous de cada mes, oferirà un documental de temàtica social.
Per posar-nos en antecedents, el festival Terra Gollut pren el malnom de la comunitat que al segle XVIII habitava els afores de Ribes de Freser. Els trets característics d’aquestes persones —la baixa estatura i les enormes protuberàncies al coll, causades pel mal del goll, malaltia derivada de la falta de iode per manca de consum de peix— les van abocar a la marginalitat. El festival Terra Gollut vol reivindicar aquesta comunitat i homenatjar-la a través de cinema de caràcter marcadament social.
A la presentació del Núria Cultural vàrem poder veure els dos primers curts de L’ull viu: Alamarilove, de Carmelo Raneri, i Santo Tomás, entre la iglesia y los pacos, de Juan Carreño.
A Alamarilove, Carmelo Raneri s’endinsa en la comunitat cultural del barri d’Alamar de l’Havana. Alamar és coneguda a Cuba per ser la llar d’una multitud significativa de grafiters, poetes i rapers que sobreviuen com poden sense el suport de l’Estat cubà, però amb el reconeixement social. El documental transcorre durant la setmana en què Barack Obama visita l’illa, després de dècades d’aïllament comercial, i que els Rolling Stones celebren el seu primer concert a l’Havana. El metratge ressegueix les vides d’aquest grup d’artistes que s’emmiralla en la cultura occidental, però que tampoc no vol oblidar les seves arrels cubanes.
Molt més cru és Santo Tomás, entre la iglesia y los pacos. El documental es desenvolupa al voltant de l’avinguda de Santo Tomás, al sud de Santiago de Xile. La precarietat dels habitants d’aquest lloc se’ns fa palesa a través de les vides de dos nens d’uns deu anys a qui la difícil situació familiar i la impossibilitat d’accedir a un sistema educatiu fort, condemnen a buscar-se la vida venent ferralla al carrer. El documental també se centra en els enfrontaments entre les classes populars i la policia xilena, que es produeixen cada 11 de setembre —data en què Pinochet va ascendir al poder— i que s’han convertit en tradició.
El director del documental, Juan Carreño, que va ser present a la projecció, assegurava que la seva intenció no era salvar la vida de cap dels protagonistes del curtmetratge, sinó narrar la situació del barri, on també viu ell, a través de la mirada dels seus habitants. Per aquest motiu, a l’hora de realitzar el film, havia pres decisions com les de donar càmeres a alguns dels protagonistes o subtitular-lo mantenint la pronúncia de la parla del lloc, en comptes de cenyir-se a les normes ortogràfiques. La pel·lícula acaba essent un cop de puny directe a l’estómac, que, alhora que incomoda, ens fa reflexionar sobre la situació de privilegi en la qual ens trobem.
La programació cuidada que presenta el Núria atorga coherència a tota la feina que està duent a terme. És un treball, situat fora de l’àrea metropolitana, que busca desenvolupar-se des d’un espai independent, en un lloc com Catalunya, en què la cultura, majoritàriament, se sustenta a través d’ajuts públics. El Núria, en canvi, aposta per un programa cultural privat, sostingut en el temps amb voluntat de ser social i transformador.
