El poder en un gran palau i no en els temples. S’inclou a la llista de la UNESCO el jaciment d’Arslantepe, on opera des del 1961 la missió italoturca de la Universitat de Roma La Sapienza.
Arslantepe (Turquia). "Als orígens del poder": l’eslògan que els visitants d’Arslantepe troben al llarg de les vies d'accés, i, sobretot, una encertada síntesi que va acompanyar, durant més d'una dècada, arqueòlegs i funcionaris turcs i italians a la conquesta de la UNESCO. El passat 26 de juliol, de fet, el jaciment arqueològic anatòlic es va incloure a la Llista del Patrimoni Mundial, i immediatament va captar l’atenció dels mitjans internacionals. Però, què té d’especial aquesta ciutat turca, a cinc quilòmetres de Malatya i a 15 quilòmetres de la riba dreta de l’Eufrates? D'on prové el seu “valor universal”?
Marcella Frangipane, de la Universitat de Roma La Sapienza, directora de la missió italiana a Arslantepe durant 30 anys i entusiasmada amb la fita assolida, és rigorosa i evocadora: “Mostra els fonaments antics de la nostra història actual; mostra el naixement d'un estat laic establert en palaus que exercien el poder, ja no només en temples”. Un fenomen al marge de Mesopotàmia, ja no induït, sinó fruit de l’elaboració local en una àrea que, en tot cas, està oberta a contribucions culturals externes. La cooperació italoturca es remunta al 1961 i ja es va celebrar el 2004 amb una gran exposició als Mercats de Trajà, on es va presentar a un públic més ampli el resultat d’anys de troballes, que incloïen espases col·locades en una paret com a símbol de poder, utensilis de ceràmica, sobretot segells i les seves corresponents impressions sobre l’argila, que testimonien l’existència d’una burocràcia ja sofisticada: els orígens del poder. Avui es troben al museu de Malatya, on s’ha conservat un nombre més gran de peces, però ja s'estan estudiant els projectes de construcció d’un museu i un centre de visitants a Arslantepe mateix. El pujol artificial, o tell, fa 30 metres d'alçada i s'estén al llarg d’unes 4 hectàrees i mitja. Va néixer de la superposició d’estrats d’habitatges, des del VI mil·lenni fins a la destrucció neoassíria al I (posteriorment, però, va ser reutilitzat com a cementiri). La seva peculiaritat és que les parets del gran edifici, en maons no cuits, encara són visibles avui en dia: el públic hi pot accedir tal com era fa sis mil·lennis, passejant pel laberint de sales i estances, seguint els recorreguts de visita en travesses i fang premsat; es poden veure fins i tot restes de pintures. El que va passar és que "l'experiment de l'estat laic probablement va fracassar al cap de poc temps: l'edifici es va incendiar, però no es va destruir del tot, en tota la seva extensió de 3.500 metres quadrats (amb altres zones encara per descobrir) no hi va haver urbanització". La professora Frangipane parla encantada de la seva tasca a Turquia, d’una missió arqueològica que no només obté coneixements científics per als especialistes, sinó que sobretot vetlla pel desenvolupament local. Per a la UNESCO, això també era un component important: implicar els habitants del petit poble rural d'Orduzu primer generant llocs de treball, per després fer-los beneficiaris de formació cultural i, finalment, convertir-los en potencials operadors econòmics. “Van ser els primers a celebrar-ho a les xarxes socials, a l'espera de poder fer una gran festa amb les autoritats; ells seran els que hauran de vetllar per la conservació d’Arslantepe en el futur: ja saben que és la seva història, que els pertany”, explica Marcella Frangipane. El lideratge de la missió va passar a mans de Francesca Barossi Restelli, que ja formava part de l’equip i que, per tant, ja estava orientada a mantenir el mètode seguit, tant en termes científics com d’arqueologia pública. El gran repte serà augmentar el nombre de visitants estrangers, només 50 mil abans de la COVID-19 i, sobretot, els grups escolars turcs, sense alterar l’entorn que afavoreix l’aprenentatge: és a la naturalesa del lloc, sorprenent i que s’ha de respectar. Ara, la inversió prioritària serà el nou museu, a més dels serveis de recepció per a tots els visitants que s’hi esperen en un futur pròxim.
CAT| Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte