A l’Hôtel de la Marine, la col·lecció d’Hamad bin Abdullah Al Thani, membre de la família reial de Qatar: 120 peces seleccionades entre les 6.000 d’una col·lecció que abasta cinc mil anys.
L’anomenen La contempladora d’estrelles, pel seu cap delicat, de forma allargada, quasi alienígena, mirant el cel: l’estatueta tallada en marbre fa més de cinc mil anys, tan moderna en la seva forma abstracta, inicia el recorregut de les noves galeries Al Thani de l’Hôtel de la Marine. Una selecció de 120 objectes de la col·lecció del xeic Hamad bin Abdullah Al Thani, membre de la família reial de Qatar, està exposada des del 19 de novembre al palau monumental de la plaça Concorde, un “petit Versalles” al cor de París, inaugurat el mes de juny després de quatre anys de restauració.
L’Hôtel de la Marine, dissenyat per Ange-Jacques Gabriel, arquitecte de Lluís XV, va ser la seu del Garde-Meuble de la Corona del 1774 al 1797, el dipòsit de mobles, objectes d’art i joies del rei, que Lluís XVI va obrir al públic com un museu. L’ala de la primera planta, que actualment acull les obres d’Al Thani, albergava els tapissos de la Corona. Des del mes de juny, es podien visitar els salons d’honor del segle XIX i els apartaments del superintendent del Garde-Meuble. Més tard, el 15 de novembre, es van presentar les noves sales a la premsa: «El xeic Hamad és un amant de la cultura francesa i, des que és jove, col·lecciona mobles d’estil francès dels segles XVII i XVIII, ha explicat Amin Jaffer, conservador de la col·lecció Al Thani. Però no va ser fins al 2011 que va començar a adquirir objectes d’art de nivell museístic. En un principi, no tenia previst exposar-los ni obrir un museu. En aquest sentit, va ser decisiva una trobada amb el director del Metropolitan Museum de Nova York, que, després d’haver vist alguns dels objectes de la col·lecció, es va adonar immediatament que es mereixien ser presentats al públic».
El 2014, el museu de Nova York va organitzar la primera exposició de les joies mogoles de la col·lecció, que també es van mostrar al Victoria & Albert Museum de Londres (2015) i al Palau Ducal de Venècia (2017). El 2019 més de 300 joies índies antigues es van vendre en una subhasta de Christie’s, a Nova York, per més de 100 milions de dòlars. Encara que les obres de la col·lecció estan acostumades a viatjar a museus de tot el món (actualment algunes estan exposades a l’Hermitage de Sant Petersburg fins al gener del 2022), és la primera vegada que han trobat una seu permanent. El 2018 la Fundació Al Thani Collection va firmar un acord amb el Centre des Monuments Nationaux, l’organisme públic que gestiona un centenar de monuments a França, que preveu la disposició de 400 metres quadrats d’espai expositiu durant els pròxims vint anys, a canvi d’un lloguer d’un milió d’euros l'any. La fundació també ha contribuït a la restauració de l’Hôtel de la Marine i a l'adquisició, per més d’un milió d’euros, d’una còmoda de Jean-Henri Riesener, l'ebenista preferit de Maria Antonieta. El príncep de Qatar (antic propietari de l’Hôtel Lambert de París, una residència històrica a l’Île Saint-Louis) no podria haver escollit un “aparador” més prestigiós per a la seva col·lecció de 6.000 obres que abasten 5.000 anys d’història. L’Hôtel de la Marine és un lloc carregat d’història: el 1793 s’hi va firmar el procés judicial contra Maria Antonieta i el 1810 s’hi va celebrar la boda de Napoleó I i Maria Lluïsa. Des de la Revolució fins al 2015, ha estat la seu del Ministeri de la Marina. El disseny de les quatre sales d’exposició, que no conservaven decoracions històriques, ha estat encarregat a l’arquitecte japonès Tsuyoshi Tane, el taller Atta del qual té la seva seu a París (recomanat al xeic per l’artista Hiroshi Sugimoto): «Encara que l’atreu el segle XVIII francès, el xeic volia un museu a l’avantguarda, explica Amin Jaffer. Ell mateix ha seleccionat les obres que són les més importants per a ell. No es tracta, per tant, d’una visita clàssica a un museu, perquè és el resultat d’una selecció personal. Tota la col·lecció reflecteix el gust del xeic, que tria les obres que s’adquireixen en funció del seu refinament, però també en funció d’una afinitat emocional. La col·lecció reflecteix la varietat dels seus interessos». Una pluja de fulles d'acant daurades, inspirades en els motius de rocaille dels apartaments històrics de l'Hôtel de la Marine, acull el visitant en un ambient gairebé màgic. A la primera sala s’han instal·lat, cadascun al seu aparador, set objectes emblemàtics de la col·lecció de diferents èpoques, cadascun amb la seva història per explicar, entre els quals, a més de La contempladora d’estrelles, s'hi pot trobar un cap de faraó en jaspi vermell (1475-1292 aC) i un penjoll rar de màscara maia (200-600 dC). Les altres sales tenen un disseny elegant i minimalista. La segona sala, sobre el tema “el rostre a través de les èpoques”, acull un bust de l’emperador Adrià fet de calcedònia, realitzat a la cort de Frederic II de Suàbia, i un cap de reliquiari Fang (Gabon, 1700-1850).
La tercera sala acull les exposicions temporals. Hi ha dos programes per any. L’exposició actual, que comença amb obres de la col·lecció Al Thani, està dedicada a les “Obres mestres de l’art de l’Islam”. Entre altres coses, s’exposen un foli de l’antic Alcorà Blau i sabres otomans coberts d’inscripcions. A partir del març del 2022, s’organitzarà una exposició en col·laboració amb el museu Gulbenkian de Lisboa. La quarta i última sala acull “tresors antics”, objectes preciosos en or, argent, àgata, recoberts de lapislàtzuli, d’Egipte, d’Iran o de Grècia; entre ells, un servei de taula tibetà (dinastia Yarlung, 600-800 dC), en or i turquesa, i una copa d’or procedent del jaciment de Marlik a Iran cisellada en una sola fulla d’or (1100-900 aC). Per acabar, una selecció d’objectes de la civilització olmeca, entre els quals una estatueta d’un nan ajupit del 900-600 aC. Es podria obrir un nou museu per a la col·lecció Al Thani en el futur, potser a una altra capital mundial de l'art? «Per ara, ens concentrem en el nostre projecte a l’Hôtel de la Marine, respon Amin Jaffer. L’objectiu és proposar exposicions i catàlegs de qualitat, i desenvolupar un programa de conferències, debats i lectures. No hi ha cap voluntat de crear una galàxia de museus, com fan altres col·leccionistes, almenys no durant els pròxims vint anys!».
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte