Judici 1-O – Premsa Internacional

Llatinoamèrica també observa el judici a l’1 d’octubre

Entre el Carib i l’Argentina, són molts els països que, des de la seua premsa, parlen del judici a l’1 d’octubre després de la segona jornada. Si bé, el ressò més pròxim a la denúncia del sobiranisme procedeix des d’Europa, concretament des de Finlàndia, França i el Regne Unit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La premsa de l’Amèrica Llatina també viu expectant davant el judici contra els promotors de l’1 d’octubre. I relacionen la qüestió, com no podia ser d’una altra manera, amb l’imminent convocatòria d’eleccions del Govern espanyol, qui ha vist rebutjats els seus Pressupostos per part de l’independentisme. Així ho destacava El Observador, de l’Uruguai, que poc abans de transcendir aquesta convocatòria recordava que l’inici del judici es produeix «tot just quan la qüestió catalana té la política espanyola cap per avall».

Aquest diari uruguaià dona per bo el relat fet servit per molts mitjans espanyols a propòsit de la imatge en què Quim Torra saludava els encausats al Tribunal Suprem, tot just quan Oriol Junqueras estava d’esquenes a ell. Torra ja va desmentir en una entrevista recent a Onda Cero que no rebera la salutació del president d’Esquerra Republicana. En canvi, El Observador relaciona la imatge amb les «les fortes diferències» de Junqueras amb Carles Puigdemont, «mentor polític de Torra que va fugir a l’estranger després de declarar la independència de Catalunya per esquivar l’acció de la justícia i sense avisar el seu segon», Oriol Junqueras. El rotatiu també esmenta el «cicle de mobilitzacions» encetat a Catalunya dimarts, que continuarà el dissabte dia 16 a Barcelona amb «una gran marxa». També se cita la vaga general convocada per a dijous 21 a Catalunya i la manifestació prevista a Madrid el 16 de març.

També des de l’Uruguai, La República analitza la situació amb experts, segons indica al seu enunciat. «El judici als líders independentistes desencadenarà una tempesta a Catalunya», titula el diari. Un dels analistes, Isidro Sepúlveda, docent universitari, pronostica que «un cop desaparega la tensió als carrers, sobretot la que causaran els CDR, tot caminarà necessàriament cap a la continuïtat del diàleg polític i a mitjà termini cap a una petició de commutació de la pena» dels presos, que pensa que seran condemnats a penes elevades. D’altra banda, el professor Jorge Vestrynge, pròxim a Podemos, denuncia que Catalunya serveix com a «temptació perquè les forces polítiques no catalanes instrumentalitzen la qüestió de la hipotètica secessió per aconseguir vots a la resta d’Espanya».

De fet, un dels diaris més influents de l’Argentina, La Nación, recull les declaracions de Santiago Abascal, líder de Vox, que mira de de beneficiar-se políticament del judici. «Amb el seu propi guió, aquest partit, de recent irrupció en la vida política espanyola, mira de traure rèdit electoral d’aquest procés crucial i no desaprofitat l’oportunitat», explica referint-se al fet que aquest partit exerceix l’acusació particular. Pel seu compte, Clarín explica que «el separatisme català posa contra les cordes el Govern espanyol». Tal com recorda el rotatiu, «la ira de la dreta va assolir agermanar socialistes i independentistes, que feren equilibris per un acord tàcit perquè el sobiranisme donara suport a Pedro Sánchez i el convertira en president del Govern a canvi d’un diàleg que mai no va ser tan permissiu com anhelaven els catalans». Des de Perú, El Comercio relaciona el trencament del diàleg entre l’Executiu espanyol i el català amb la negativa del primer per «acceptar converses sobre l’autodeterminació de la regió del nord-est d’Espanya».

La secció d’internacional d’El Mercurio, de Xile, està dominada per la situació catalana. D’un costat, destaca la qüestió del judici, amb especial referència a Oriol Junqueras, «el càrrec més destacat els qui se senten a la banqueta d’acusats». En un especial que aquest diari dedica a les qüestions clau del judici, a la secció de comentaris es veuen missatges contraris a la justícia espanyola. «Què irònic que Espanya, d’un costat, judicialitze per delicte l’autoproclamació d’independència de Catalunya i per l’altre reconega l’autoproclamació de Juan Guaidó a Veneçuela», diu un usuari. Un altre diu que la justícia espanyola està feta «a mesura dictatorial, amb reminiscències neofranquistes». «Amb aquesta prepotència l’independentisme puja i puja, les enquestes indiquen que superarà el 50% [de suports] i se’ls escaparà de les mans [als unionistes]». També hi ha comentaris contraris a l’independentisme. Un membre del fòrum digital considera que «el moviment separatista ha emprat les banderes per tapar el frau fiscal, els robatoris i el mal Govern en mans dels partits nacionalistes des de l’era d’Artur Mas».

Un altre diari xilè, La Tercera, entrevista la diputada al Parlament de Catalunya Beatriz Silva, del PSC, qui analitza la situació. «Ningú no sap com acabarà», diu al titular. Silva pronostica «sentències condemnatòries molt dures que complicarien arribar a una solució per a la crisi política que està passant Catalunya» i, en aquest cas, la decisió judicial «donaria raons als partidaris de la independència per radicalitzar les seues postures». Alhora, també diu que «si les sentències són exculpatòries, tampoc s’ajudaria a avançar en una solució, perquè obriria la porta al fet que declarar la independència d’una part del territori de forma unilateral i saltant-se la llei no té conseqüències legals».

Tornant a la segona jornada del judici, el diari paraguaià Abc recull les consideracions de la Fiscalia, concretament de Javier Zaragoza, qui assegura que «no és l’independentisme el que es jutja, tampoc el projecte sobiranista, sinó els greus fets que es donaren particularment els mesos de setembre i octubre de 2017». Tal com explica aquest mitjà, la de Zaragoza és la resposta als advocats defensors. Abc cita les paraules d’Andreu Van den Eynde, defensor d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, que assegurava que «la causa atempta contra la dissidència política». Des de Bolívia, La Razón recull les paraules d’un altre advocat, Jordi Pina, que defensa Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. «Facen de jutges i no de salvadors de la pàtria», alhora que el diari del Paraguai cita també Elisenda Paluzie, líder de l’Assemblea Nacional Catalana, qui avisa que «utilitzarem aquest judici com una eina de denúncia internacional que reforce la nostra causa per l’autodeterminació i la independència de Catalunya». Una notícia d’agència, atès que també la recull, de manera idèntica, el diari equatorià La Hora.

Tornant al Perú, el diari Perú 21, també cita el fiscal Javier Zaragoza al titular. «Ningú no és perseguit per les seues idees». Un argument reiterat perquè des de l’Estat són coneixedors que hi ha qui dubta d’aquesta afirmació. El diari brasiler Estadao interpreta que «aquest cas exposa els engranatges de la democràcia espanyola -relativament jove segons els patrons de l’Europa occidental- al major escrutini des del cop d’Estat fracassat del 1981».

A Colòmbia, el diari El Tiempo desenvolupa una peça en què explica «per què la justícia espanyola és criticada pel judici als separatistes», tal com diu al títol. Esmentant el lament que s’emet des de Madrid, des d’on es denuncia «una gran campanya de desprestigi de la institució judicial espanyola», el rotatiu recull el propòsit d’Oriol Junqueras, que va afirmar des de la presó, segons explica aquest mitjà, que «farem que qui acabe assegut a la banqueta dels acusats sigui l’Estat». També recorda l’exclusiva del diari El Español, qui va descobrir els whatsapps que el senador del PP Ignacio Cosidó va enviar al seu grup polític «felicitant-se per la promoció anunciada al front del Tribunal Suprem del jutge Manuel Marchena», qui «permetria controlar el Suprem des de darrere [per part del PP]». També recorda que les justícies d’Alemanya, Bèlgica i Escòcia «es van negar a executar les euroordres de detenció emeses contra els dirigents separatistes fugats». Alhora, El Tiempo també interpreta que la presència de Vox al judici com a acusació particular «incomoda el Govern espanyol».

També de forma analítica El Universal, diari de Veneçuela, explica els precedents del judici, anant més enrere en el temps. Segons aquest mitjà amb seu a Caracas, «Catalunya és una de les regions més riques d’Espanya i té amplis poders d’autodeterminació, però el Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar el 2010 part d’un nou estat regional que parlava de ‘nació’ catalana. La decisió va fer que augmentara el suport al separatisme».

 

Europa, encara

Després d’un seguiment massiu durant la primera jornada del judici, els diaris europeus rebaixen un poc la cobertura, si bé no en deixen de parlar. Especialment rellevant ha estat l’editorial del britànic The Independent, proper al centre-esquerra polític, que interpreta que el judici és «un error terrible» d’Espanya. «Pedro Sánchez ha d’adonar-se que aquesta no és la millor manera d’imposar-se a les demandes catalanes d’independència». «Des de l’inici, des que la policia espanyola es va enfrontar a les manifestacions polítiques a Catalunya, les autoritats de Madrid s’han equivocat. Van respondre als intents del parlament català per obtenir la independència amb una negativa a respectar la llibertat d’expressió i les demandes democràtiques i no violentes», diu amb contundència.

Tot i que diu que l’1 d’octubre no va ser una bona idea de l’independentisme i que la declaració d’independència va ser «imprudent», «la resposta del govern central ha estat vergonyant. Els càrrecs presentats contra els líders del moviment independentista són clarament polítics i la presó preventiva dels acusats és injustificable». Segons l’editorial, tot això «hauria de despertar la consciència de tots els espanyols i de tots els bons europeus». The Independent entén que «els britànics devem resistir la temptació d’ensenyar altres nacions com gestionar les diferències nacionals i regionals dins dels Estats, però alguna cosa s’ha d’aprendre de la forma amb què David Cameron va gestionar les demandes d’independència d’Escòcia: va acceptar el dret d’un poble a autogovernar-se i va mirar de persuadir-los amb una campanya democràtica perquè continuaren formant part» del Regne Unit».

Des de França, Mediapart, diari d’esquerres fundat per exredactors de Le Monde, titula en un article «Catalunya: la vergonya d’Espanya, la deshonra d’Europa». L’article, tancat per a subscriptors, mostra una introducció contundent. «Hom pot ser contrari o partidari de la independència de Catalunya, però només pot cabre indignació amb el judici que es duu a terme a Madrid contra 12 líders independentistes. Els acusats arrisquen de set a vint-i-cinc anys en presó. No per actes de terrorisme o intents de cop d’Estat, sinó per haver liderat un procés polític front a institucions heretades pel franquisme».

Per últim, des de Finlàndia no són els diaris qui parlen directament del tema, però si el ministre d’Exteriors del país, Goulaugur Thordarson, de qui recull les declaracions el diari Frettabladid. Aquest alt càrrec assegura que el seu Govern «vigila de prop els afers catalans», segons explica el mitjà. «Hem expressat reiteradament la nostra preocupació a les autoritats espanyoles, recentment, al gener, quan l’ambaixador d’Islàndia va assistir a una reunió regular del Ministeri de Relacions Exteriors espanyol». El ministre assegura que el seu Govern aposta per «trobar una solució pacífica i de respecte las drets humans». El rotatiu cita paraules d’Olivier Peter, advocat de Jordi Cuixart, recull les conclusions dels informes GRECO pel que fa als nomenaments de jutges vinculats a PP i PSOE i ressalta la proximitat de Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, amb l’expresident del Govern espanyol José María Aznar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.