El programa de TV3, conduït per Àngel Llàcer, 'El Llop' mostra com es prepara des de zero la representació de 'Terra baixa' —la producció més traduïda i representada del teatre català. Un format a mig camí entre el concurs, el 'reality', el 'talent show' i la divulgació cultural, que posa en relleu la importància de les companyies teatrals amateurs del país i, al mateix temps, reivindica el paper d'Àngel Guimerà i de l'obra 'Terra baixa'.
A partir d’aquest plantejament, la productora Turruà Llàcer, SL omple les nits dels dimecres a Televisió de Catalunya amb un format audiovisual que s’ha enregistrat en diferents punts del país i vol derivar en una gira teatral per alguns dels principals teatres de Catalunya. Potser un d’aquests, sigui o serà el Teatre Àngel Guimerà del Vendrell o el de Santa Cruz de Tenerife —les dues poblacions de Guimerà. La capital de l’illa de Tenerife i la del Baix Penedès s’enllacen a través de la figura d’Àngel Guimerà.
Aquest format televisiu d’èxit —així ho demostren les seves audiències—resulta una bona excusa per descobrir, per a alguns, i conèixer, per a uns altres, la vida i obra de l’autor, molt més enllà del hit de Terra Baixa. Un trajecte que pot començar o acabar, segons es vulgui, a la casa pairal de l’escriptor al Vendrell, Cal Ximet.
Una finca, al centre de la població, propietat de la família Guimerà des del 1778 i que acollí el dramaturg, i la seva família, des dels vuit anys, quan tornaren de Santa Cruz de Tenerife per ocupar-se de les propietats i negocis familiars, fins al moment que s’hagué de traslladar a Barcelona per continuar els seus estudis.
Un casalot, amb uns horaris força irregulars, que fou testimoni dels primers contactes del jove Guimerà amb una nova societat, llengua i cultura —la vendrellenca i catalana. A més d’escenari de l’amistat amb d’altres vendrellencs il·lustres, com els germans Jaume i Ramon Ramon Vidales. Fou Jaume qui exercí una bona influència per tal que Guimerà escriguis en català, i el posà en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura catalana.
La finca, oberta com a museu l’any 1974, fou sotmesa a una reforma, exterior i interior, entre els anys 2010 i 2015. Unes obres que milloraren l’estructura de l’edifici, incorporaren una restauració d’element original i una millora de la museologia i museografia de la institució.
En les diverses plantes de l’edifici el visitant descobreix la producció literària de Guimerà, els seus vincles familiars i efectius amb el Vendrell i el Baix Penedès, però també s’aprofundeix a la biografia de l’autor i la seva formació i infantesa, i descobrir l’obra poètica de Guimerà, la seva participació activa en el catalanisme polític de finals del segle XIX, la seva aportació periodística i, evidentment, la creació teatral.
És aquesta producció dramàtica la que ocupa tota la planta baixa del Museu, dividits amb tres grans blocs: els inicis de Guimerà i el paper clau de Mar i Cel en la seva producció, l’aportació al realisme amb obres com ara Maria Rosa,La filla del Mar o En Pólvora i un tercer àmbit dedicat, exclusivament, a Terra Baixa.
A la planta superior, a diferència de la baixa, el visitant descobreix diferents estances que ocuparen la família Guimerà, algunes d’elles amb elements i mobiliari original de la casa que utilitzaren de la família i escriptor.
Un dels més destacats, pel seu simbolisme, és el despatx que Guimerà tenia al seu domicili de Barcelona —al carrer Petritxol— i que fou freqüentat per gran part de l’elit cultural barcelonina i catalana del seu temps. Un conjunt, en part, de mobles i objectes diversos que són propietat del Museu de les Arts Escèniques i que la institució diposità en préstec al Museu vendrellenc.
També s’exposen al Museu algunes primeres edicions, objectes personals de Guimerà, fotografies del Vendrell i Baix Penedès del segle XIX i elements originals d’algunes de les primeres representacions d’obres de l’autor.
Un fons, el d’Àngel Guimerà, que també resta en part a la Biblioteca de Catalunya. Una de les diferents institucions, juntament amb l’Ateneu Barcelonès o el mateix Ajuntament del Vendrell, que treballen per a la creació d’un futur Centre d’Estudis i Documentació Guimerà i que, previsiblement, s’acabarà instal·lant a les golfes de la casa pairal.
Una casa a qui el dramaturg dedicà unes paraules al poema "A la casa de mos pares":
“A la casa de mos pares
mai més hi podré tornar.
Planteu una heura que creixi
en finestres i portals,
i a dintre deixeu que visquen
aire i records del passat.”
Potser ara, amb la febrada d'El llop a Tv3, la reivindicació, seguida i contínua, de la nostra llengua i la passada capitalitat de la cultura catalana del Vendrell és un bon moment per conèixer la casa de Guimerà, reivindicar la seva obra i clamar per un espai d’estudi i difusió de la seva obra.