Des de la Rambla al país, era l’alternativa al present títol d’aquest article. Per donar a entendre com s’acaba escampant per tot Catalunya la celebració dels 175 anys del Gran Teatre del Liceu. A través de la mobilització de 119 institucions culturals del país per exposar i presentar peces vinculades al teatre, l’opera o la música i els seus vincles.
Museus i Liceu: una història compartida
119 centres culturals (monuments, biblioteques, arxius, fundacions i museus) d’arreu de Catalunya (podeu consultar la llista completa: https://liceualsmuseus.cat/ca/museus)
Del 15 de març de 2022 i el 31 de juliol de 2023
Les relacions entre les arts, que mai han estat cosa fàcil, sembla que s’han sindicat per celebrar, fora dels escenaris, els 175 anys -el 4 d’abril clavat- del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Uns dies abans, al mes de març, la sala gran del coliseu barceloní acollí la presentació del projecte Museus i Liceu: una història compartida. Un projecte que vol compartir, amb més d’un centenar d’institucions del país, la celebració dels més de 150 anys del teatre.
L’acció és la primera de les més destacades de la commemoració de l’aniversari del teatre. La iniciativa se centra en la idea que hi ha fragments de la memòria del Gran Teatre en les entitats culturals d’arreu del territori. Partint d’aquesta premissa, el Liceu ha convidat els museus i alguns arxius, col·leccions i centres d’exposicions a dialogar amb el centre barceloní a partir de les seves col·leccions: cercant una obra, peça o material que reconstrueixi i documenti la seva història.
La iniciativa aglutina centres com ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Picasso, Museu Dalí, MACBA, CCCB, Museu Municipal de Calella, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu de la Vida Rural, Fundació Carulla, CosmoCaixa, Museu Isaac Albéniz de Camprodon, Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, la Pedrera - Casa Milà, Arxiu General de la Diputació de Barcelona, Museu Municipal de Llívia, Museu de l’Empordà, Museu Europeu d'Art Modern, Museu del Futbol Club Barcelona, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Miró, entre molts d’altres. Un total de 119 centres que poden guardar o no relació amb l’òpera, la ciutat de Barcelona o la música. Un trajecte expositiu per les quatre demarcacions catalanes: 77 centres participants a Barcelona, 25 a la de Girona, 7 a Lleida i 10 a Tarragona.
Encara podem afegir més xifres, gairebé astronòmiques pel nivell d’implicació dels diferents centres patrimonials catalans. Ja que un total de 145 peces formen part de la mostra. Força variada que va des de, les més típiques com, un piano o altres instruments vinculats a intèrprets i compositors, retrats de cantats i músics fins a obres de Joan Miró, Ramon Casas, Josep Maria Tamburini, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Brossa, Perejaume o Antoni Tàpies fins a arribar a màscares i altres elements d'atrezzo o arqueològic -força més antic que el mateix teatre-. Unes obres que restaran identificades amb una cartel·la i senyalètica especial a cada centre participant.
No només volem rascar la superfície sinó que ens agradaria conèixer alguna peça més. Potser les que habitualment dormen en reserves i magatzems o, senzillament, siguin elements que ens han passat desapercebuts dins de grans conjunts. Aquest és el cas de les pintures murals de Cal Quitèria -actual Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani- de Sant Cugat del Vallès. Un conjunt pictòric realitzat, a principis de segle XX, per Oleguer Junyent (qui va treballar com a escenògraf al Gran Teatre del Liceu). Representa algunes vistes paisatgístiques d’edificis històrics del municipi: el monestir de Sant Cugat, l’església de Sant Cebrià de Valldoreix i un tercer lloc no identificat.
El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, ha recuperat de les seves reserves un impressionant retrat de cos sencer de la soprano Maria Barrientos. Una de les grans sopranos lleugeres catalanes, que debutà al Liceu el gener de 1899 en el paper protagonista de Lucia di Lammermoor (Donizetti). L’autor de la tela és el pintor l’austríac Alexander Demetrius Goltz, qui treballà com responsable escènic del Burgtheater, primer , l'Òpera Estatal de Viena, més tard.
Sobre tots els instruments destaquen les campanes tubulars que van ser realitzades ex profeso per a la primera interpretació íntegra a Barcelona de l’obra Parsifal. La peça es va interpretar al Palau de la Música Catalana, propietari dels instruments, durant els Festivals Wagnerians del 1913, en col·laboració amb l’Associació Wagneriana de Barcelona. El 1921, l’Orfeó va deixar les campanes al Liceu per a una nova representació de Parsifal. Més tard serviren a Gaudí per a les primeres proves de campanes tubulars destinades als campanars de la Sagrada Família.
El Museu de la Conca Dellà, a Isona i Conca Dellà, participa amb un cap de lleona de marbre, datat entre els segles II i III, localitzat a la vil·la romana de Llorís, als afores de la ciutat romana d'Aeso (actual Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà). Probablement, es tractava d'un mascaró decoratiu d'una font. La peça connecta per partida doble amb l’òpera La clemenza di Tito de Mozart. En primer lloc, va ser durant la dinastia Flàvia -a la qual pertanyia aquest emperador- quan la ciutat d’Aeso va esdevenir un municipi. En segon, a l’escena culminant d'aquesta òpera, uns condemnats són portats davant de les feres de l'amfiteatre.
Finalment, i per cloure una selecció de peces variada -per la procedència, orígens, tipologia, tècnica, forma, matèria i museu com la que hem intentat fer-, el Museu Molí Paperer de Capellades exposa un motlle per a l’elaboració de paper, anomenat forma. La qual està composta per un bastidor, amb una tela metàl·lica i un marc extraïble. Conté la filigrana d’un compàs d’una peça de Chopin i les inicials PM (Paper de Música), destinats a la sala de concerts de Capellades impulsada per l’empresària i mecenes Gemma Romanyà.
Com ja hem dit, aquesta és la primera de les moltes accions que el Liceu prepara per al seu aniversari, ja han pogut llegir algunes d’elles en aquest mateix mitjà. També és una de les primeres vegades que de forma conjunta, organitzada i programada els museus, monuments i centres patrimonials del país, de forma transversal sense diferència de categoria o pertinència, treballen conjuntament. Segur que serà una de moltes, futures, reivindicacions conjuntes.