Gràcies, sobretot, a la procedència de les col·leccions, les vendes del mes de maig van enregistrar uns ingressos sensacionals (Warhol, 195 milions; Basquiat, 85; Monet, 75,9); també, però, fracassos estrepitosos (Koons, Pollock, Bacon i Picasso). Vet aquí que ha començat “l’efecte biennal”.
Nova York. El rei del comerç electrònic, un galerista mític dels anys vuitanta mort a conseqüència de la sida, la parella de divorciats més cèlebre dels Estats Units i una filantropa amb l’exmarit petrolier han estat els protagonistes de la saga més apassionant dels darrers anys en un mercat de l’art que, a Nova York en nou dies (del 10 al 19 de maig), ha recaptat un total de 2.600 milions de dòlars (més de 2.400 milions d’euros) i ha batut 90 nous rècords. Mai com en aquesta ocasió l’origen de les obres sembla que hagi estat un factor decisiu per a les cases de subhastes, que han sabut reunir un conjunt de supercol·leccions amb nom propi que conferia a cada lot, per si mateix, una aura indeleble. Al cap i a la fi, quan s’han presentat obres amb un llinatge potser no tan impactant, no han faltat les desil·lusions, fins i tot per a noms de la talla de Vincent van Gogh o Francis Bacon. Llevat de la categoria dels autors de menys de 40, sobretot dones i artistes de color, que representa el sector més cool del moment, la resta ha sigut sobretot gràcies a la fama dels seus propietaris. Però anem a pams: l’estrella ha estat Andy Warhol amb «Shot Sage Blue Marilyn»: la seva Marilyn més cèlebre amb fons blau procedent de la col·lecció de Thomas Ammann, el marxant d’art suís difunt el 1993 amb tan sols 43 anys, i de la seva germana Doris, qui en va gestionar tot el patrimoni fins al 21 de març del 2021, moment de la seva mort.
Doncs el 9 de maig a la casa Christie’s es van pagar 325 milions de dòlars (l’estimació màxima era de 420 milions) per tota la col·lecció, els beneficis de la qual s’han destinat a una organització benèfica. D’aquesta quantitat 195 milions, que representen el 66% del total, corresponen exclusivament a l’obra “Blue Marilyn”, que ha esdevingut la pintura més cara de la història, tan sols superada pel controvertit “Salvator Mundi” de Leonardo, que el 15 de novembre de 2017 va arribar als 450 milions de dòlars també a la Christie’s de Nova York. La celebèrrima icona, reproduïda infinitud de vegades per l’artista americà, ha tornat a la casella de sortida, ja que se l’ha adjudicada Larry Gagosian, que la va vendre a Ammann l’any 1986 per una xifra presumiblement inferior als deu milions de dòlars. A part d’això, “Orange Marilyn”, que sembla que va ser venuda el 2018 al magnat financer Kenneth Griffin en negociacions privades per 250 milions de dòlars, havia canviat de propietari per 17,3 milions de dòlars el 14 de maig de 1998 a Sotheby’s, Nova York.
Tal com es va anunciar a bastament, de bracet de Warhol, l’altre cap d’ala ha sigut Jean-Michel Basquiat amb “Untitled” (al centre s’hi aprecia la imatge d’un dimoni), procedent de la col·lecció del japonès Yūsaku Maezawa, el qual va ingressar 3,7 mil milions de dòlars l’any 2019 només amb la venda del 50,1% de Zozotown (lloc per a la venda de roba en línia). El principal promotor de Basquiat ha estat justament Maezawa, que va adquirir “Untitled” amb un crani negre sobre un fons blau per una xifra rècord de 110 milions de dòlars el 18 de maig de 2017 a Sotheby’s. Dotze mesos abans ja havia pagat 57,3 milions de dòlars per la pintura venuda el 18 de maig a la casa Phillips per 85 milions de dòlars, tot contribuint de manera significativa a l’èxit de la subhasta, que amb 225 milions de dòlars representa amb escreix el resultat més important de la seva història. Malgrat trobar-se lluny de la primera posició, el preu del Basquiat, amb un increment del 49% en sis anys (8,2% anual), no es podia pas donar per descomptat si tenim present que Jean Michel ha patit patinades més aviat clamoroses durant el darrer trienni que han fet que es quedi sense vendre obres valorades en més de 15 milions de dòlars.
Cal treure’s el barret amb la col·lecció d’Anne Bass, que s’ha venut tota sencera. Bass, exdona del magnat petrolier Sid Bass, va ser reconeguda com a cineasta, filantropa i col·leccionista. Malauradament, va morir l’1 d’abril de 2020 a l’edat de 79 anys. N’hi ha hagut prou amb 12 obres per a aconseguir 363 milions de dòlars a la subhasta de Christie’s del 12 de maig (aquell mateix dia, també a Christie’s, van caldre 42 lots per a fer arribar el total de la 20th Century Evening Sale als 468 milions). Juntament amb els excel·lents resultats d’Edgar Degas i Mark Rothko, Claude Monet s’ha imposat amb tres obres, d’entre les quals «Le Parlament, soleil couchant» ha fet picar el martell del subhastador per tancar a 75,9 milions de dòlars, gairebé el doble de la xifra assolida el 2015 per una altra composició de la mateixa sèrie que es va vendre per 40,5 milions de dòlars a la subhasta de Christie’s a Nova York.
Quan una història d’amor de les llargues s’acaba, les cases de subhastes se’n freguen les mans, sobretot si ambdues parts van cosides d’or i no es posen d’acord pel que fa al repartiment dels béns. Vet aquí el que ha passat amb els molt espavilats Linda i Harry Macklowe, que, per decisió del tribunal, amb més de vuitanta anys han hagut de vendre les seves obres d’art al millor postor. És així com Sotheby’s ha aconseguit el resultat més alt mai assolit per una col·lecció privada: 922 milions de dòlars, quantitat que supera el total obtingut per Peggy i David Rockfeller, que el 2018 van aconseguir 835,1 milions de dòlars a Christie’s. D’aquesta quantitat, als 589 milions s’hi va arribar a la subhasta de novembre de 2021, mentre que el 16 de maig els 30 lots restants (de 65) van sumar 246 milions de dòlars més. Si “Untitled”, una obra més aviat fosca de Rothko, ha canviat d’amo per 48 milions de dòlars (almenys el 30% per sobre del seu valor), no sempre l’efecte Macklowe ha estat tan evident. L’esperat “Autoretrat” de Warhol amb la cara creuada per un patró de camuflatge s’ha plantat en 18,7 milions de dòlars, just per darrere d’un altre “Autoretrat” de les mateixes dimensions que es va imposar per 24,4 milions de dòlars el 2016 a Sotheby’s, Nova York. Jeff Koons també en davallada: “Popples”, un ninot de porcellana amb un globus blau al pit, no ha passat dels 3,9 milions de dòlars, 700 mil dòlars menys que els que es van pagar per la mateixa “joguina” l’any 2014 a Phillips, Nova York.
Ara bé, la qüestió més delicada és comprendre com aterren les pintures més importants quan no tenen una col·lecció de prestigi que, àmpliament anunciada, els faci de paracaigudes. En aquest cas, malgrat les garanties i les ofertes irrevocables, la situació canvia fins i tot per als peixos grossos. Per exemple, el 12 de maig a Christie’s, quan tota l’atenció es concentrava sobre l’actuació folklòrica del no gaire conegut artista americà Ernie Barnes, que ha passat d’una estimació de 150-200 mil dòlars a una adjudicació de 15,2 milions amb “The Sugar Shack” (la seva dansa afro), el “Número 31” de Jackson Pollock, una obra mestra del goteig, va ser venut a desgana per 54,2 milions en una sola licitació. Fins i tot “Champs près des Alpilles” de Vincent van Gogh mereixia més atenció: l’adjudicació de 51,9 milions de dòlars suposa 2,1 milions menys que un paisatge força més modest venut a Sotheby’s per 54 milions el 2015.
El 17 maig també a Sotheby’s una de les millors obres surrealistes de Pablo Picasso, “Femme nue couchée” (procedent de la col·lecció del multimilionari Steve Cohen, gestor de fons de cobertura), va arribar als 67,5 milions, quantitat que es troba per sota de les expectatives. Poc després, un retrat de Tamara de Lempicka, “Femme à la robe jaune”, va tornar al seu propietari original malgrat una oferta d’entre 5 i 7 milions de dòlars. El 19 de maig un altre cop a Sotheby’s, “Study of Red Pope” de Francis Bacon, que ja havia estat venut a Christie’s el 2017, va canviar de propietari per 46,3 milions de dòlars, força lluny de les estimacions més optimistes, les quals n’albiraven 60 milions de dòlars.
A Nova York no hi ha faltat l’efecte Biennal i “The Garden of Parcelsus” de Leonora Carrington, l’artista surrealista que ha inspirat “Il latte dei sogni”, va ser adjudicat el 17 de maig a Sotheby’s per 3,2 milions de dòlars, el doble del que s’estimava. Dos dies més tard, a la mateixa casa de subhastes, l’americana Simone Leigh, guanyadora del Lleó d’Or, ha decuplicat les valoracions de “Birmingham”, una escultura en terracota i porcellana venuda per 2,1 milions de dòlars. Entre els italians, la sorpresa ha estat el retorn de Francesco Clemente, que amb “The Fourteen Station n. 14” (inspirada en el Via Crucis i procedent de la col·lecció de Thomas Ammann) el 9 de maig va assolir a Christie’s la xifra rècord d’1,8 milions de dòlars, la qual va deixar molt enrere les previsions d’entre 80 i 120 mil dòlars (el rècord anterior resistia des del 2006).
Per acabar, es manté l’entusiasme per les pintores joveníssimes. La darrera estrella coronada pel mercat és Anna Weyant, de vint-i-set anys, que s’ha incorporat a l’equip de Gagosian i que, segons els rumors, és el nou amor del setantí Larry. Les reaccions dels seus seguidors van ser immediates quan el 19 de maig Anna va aconseguir 1,6 milions de dòlars a Sotheby’s per “Falling Woman” (deu vegades més del que s’esperava) barrejant l’art flamenc, John Currin i un pessic de noir. Una mescla que, segons sembla, fa enamorar.
El passat 9 de maig «Shot Sage Blue Marilyn» (1964) d’Andy Warhol es va vendre per 195 milions de dòlars.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte