L’estiu del 2021 tres galeries, la Joan Prats i la Bombon Projects, de Barcelona, i la NoguerasBlanchard, de l’Hospitalet, es van unir per presentar una exposició conjunta en dos capítols amb obres dels seus artistes en una petita sala del poble empordanès de Fonteta. Aquesta mostra estiuenca pop-up va ser una experiència molt positiva per a les tres galeries i tot un èxit de públic. Per això enguany han decidit repetir, aquest cop amb un projecte que al·ludeix al concepte surrealista de “cadàver exquisit” ja que els artistes representats s’han triat uns als altres en una mena de cadena artística en quatre parts.
Revelacions sobre una esfera informe
Exposició pop-up de les galeries Joan Prats, Bombon Projects i NoguerasBlanchard
C/Empordà, 10 (Fonteta)
Fins al 28 d’agost (primer capítol fins al 15 juliol; segon capítol, a partir 16 de juliol; tercer capítol a partir 6 d’agost; quart capítol a partir 18 d’agost)
Una escultura a terra amb una forma semblant a un interrogant fa de recipient d’unes pedres, que podrien esdevenir ceràmica. És una obra històrica, iniciada el 1982, de l’artista de la Bisbal Pere Noguera, que va construir a partir de les restes del logotip d’una antiga caixa. I la Bisbal està a tocar de Fonteta, on s’ha instal·lat aquesta exposició col·lectiva organitzada per tres galeries de Barcelona i l’Hospitalet. Noguera, un dels artistes pioners de l’art conceptual català, és l’artista que ha vertebrat el primer capítol d’aquesta exposició, estructurada en forma d’arbre sinòptic o de cadena, a l’hora d’establir el llistat d’artistes participants. Paradoxalment, Noguera no està adscrit a cap de les tres galeries organitzadores, però s’ha avingut de bona gana a ser el primer artista participant de la cadena.
Després de l’èxit de l’exposició pop-up a Fonteta de l’estiu passat, centrada en el concepte de badar i passar l’estona, enguany la mostra s’ha construït a partir del concepte de “cadàver exquisit”, una tècnica de creació col·lectiva, un joc en definitiva, en el qual els creadors anaven construint una obra o un text a partir de la darrera part del que havia fet un altre anteriorment. Una cadena artística. En aquest cas, els participants no han triat obres, però s’han escollit entre ells, un darrere l’altre, a partir d’una llista d’artistes, elaborada per les tres galeries. Només hi havia una condició: no podien seleccionar un artista de la seva pròpia galeria. Un poètic text d’Eduard Escoffet, que és considerat també com una obra més l’exposició, introdueix la mostra.
En aquest joc de complicitats entre galeries i artistes, Pere Noguera ha exercit com a una mena de mestre de cerimònies. A part de l’escultura mencionada, exposa el vídeo Forat al cul, en el qual se’l veu convertint en objectes inútils una colla d’atuells d’argila quan els fa un forat al centre. De la mateixa manera, amb el contacte amb metalls, oxida expressament mapes i papers, amb un efecte visual semblant al fang, un material fonamental a la seva obra. S’exposen també sabates i sabatilles enfangades, totes del 1979.
Per a l’exposició Noguera ha triat dos artistes molt diferents i de dues generacions també ben allunyades: el veterà pintor Luis Gordillo (Joan Prats) i la jove artista Anna Dot (Bombon). Gordillo exposa una pintura, L’amor entre les plantes, del 2014, en la qual és evident el seu interès a superposar capes d’informació a la tela, com també fa al collage Madame Darwin girando, una obra d’aquest any, on utilitza el collage. De la mateixa manera la peça sonora que presenta Anna Dot a l’exposició, Les transformacions de Gregor Samsa, superposa diverses veus de converses entre persones que mai han llegit La metamorfosi, de Kafka. En aquestes xerrades, donen la seva teoria, només basant-se en suposicions, sobre en quin animal es transforma el protagonista de la narració, Gregor Samsa. Les versions són diverses perquè de fet Kafka mai arriba a concretar l’espècie en la qual es transforma Samsa en el cèlebre conte.
Per la seva banda, Luis Gordillo ha triat l’escultora italiana resident a Barcelona Ludovica Carbotta (Bombon), que en el seu treball reflexiona sobre l’espai urbà i sobre la relació de l’ésser humà amb el seu entorn i que a la Biennal de Venècia del 2019 va exposar una maqueta d’una ciutat amb un sol habitant. A la mostra es poden veure dues petites escultures i també dos relleus, construïts amb resina i pigments i materials reciclats.
Seguint la cadena, Anna Dot ha seleccionat el duet de fotògrafs Adam Broomberg i Oliver Chanarin (NoguerasBlanchard), que després de treballar plegats durant 23 anys, van decidir separar-se com a parella artística el 2019. La separació va coincidir amb una exposició al Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani, a la qual es va traslladar tot el llegat del duet en un gran camió. Ara aquest llegat continua emmagatzemat en algun espai de les comarques gironines. Des d’allà han arribat a Fonteta cinc peces de l'anomenat The Late Estate Broomberg & Chanarin, d’una mateixa sèrie del 2018, en la qual els artistes van imprimir sobre capses de cartó desplegades imatges del seu arxiu superposades. A l’hora de realitzar aquestes peces, els artistes també van jugar entre elles a una mena de “cadàver exquisit”, cosa que emparenta directament aquestes obres amb l’exposició. En una de les peces per exemple, es pot veure la icònica fotografia de David E. Scherman en la qual es veu a la fotògrafa Lee Miller banyant-se a la banyera de la casa de Hitler, quan va entrar a Alemanya amb les tropes aliades.
L’exposició anirà modificant-se fins a finals d’agost amb obres dels artistes triats a través de la cadena de cadàvers exquisits, amb quatre capítols. Així, passaran també per l’exposició obres de Pere Llobera, Muntadas, Mercedes Azpilicueta, Perejaume, Lola Lasurt, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen, Victoria Civera, Ángela de la Cruz, Fernando Prats i Francesco Arena. Això fa que el visitant hagi de passar per l’exposició diverses vegades per tenir una idea completa d’aquest interessant projecte a Fonteta, que posa de manifest com són de necessaris en aquests temps difícils les complicitats i el treball en xarxa i deixar de banda els obstacles provocats per l’obsessió per la competència.