Noves directrius basades en consideracions ètiques per a la restitució i la repatriació d’objectes d’art
L’any passat una vintena de curadors d’art de l'Smithsonian Institution, que comprèn 21 museus i el Zoo Nacional, es van reunir per parlar sobre la posició de la institució pel que fa a la restitució i a la repatriació d’objectes de les seves col·leccions. L’objectiu era resoldre un problema amb què moltes institucions culturals s’han d’enfrontar avui en dia: els nous estàndards relatius a la restitució i a la repatriació de les obres d’art. El “Grup de treball per a la restitució ètica” s’ho ha estudiat durant sis mesos i, després, el secretari i el Consell de la institució n’han revisat les conclusions obtingudes. L'Smithsonian ha anunciat que les recomanacions s’implementaran en forma de directrius institucionals a partir del 29 d'abril. D’ara endavant, els objectes del museu que hagin estat obtinguts per saqueig, sota coacció o de qualsevol altra manera no ètica s’examinaran en funció d’una nova sèrie de criteris i, en molts casos, se n’accelerarà el retorn al país d’origen. Això suposa una clara distanciació amb l’anterior política de l’institut, que imposava als seus museus de no restituir les peces adquirides legalment. La política prevista inclou una sèrie de valors institucionals respecte als quals se sospesaran les restitucions. Sobretot explica que cada museu de l'Smithsonian establirà “procediments per a la retirada i la restitució de les col·leccions” basats en “consideracions ètiques”. Anteriorment, la restitució d’un objecte de la col·lecció suposava un llarg procés burocràtic que requeria l’aprovació del Consell de la institució. Ara els museus tenen més competències. Tan sols en cas que un objecte “tingui un important valor monetari, de recerca o històric, o la renúncia pugui tenir un interès públic significatiu”, el Consell considerarà la possibilitat de restituir-lo. La política formalitzada segueix l’anunci de l'Smithsonian de voler restituir al seu país d’origen, Nigèria, la “major part” de les 39 peces de bronze de Benín presents a la col·lecció del Museu Nacional d’Art Africà. Segons ha aclarit l'Smithsonian, aplicar la nova política no vol dir que els seus investigadors ara s’hagin de posar a revalorar cadascun dels 157 milions d’objectes que tenen a la col·lecció. Més aviat es tracta de revisar-los quan es demani durant la preparació d’una mostra o a petició de la comunitat o dels estudiosos. La directiva preveu disposicions generals, no pas un pla detallat sobre com cada museu ha de restituir els objectes de les respectives col·leccions. Aquesta darrera tasca correspondrà a l’equip de cada institució. En un comunicat de premsa, l'Smithsonian ha explicat: “ja que les col·leccions són ben diverses, des dels vehicles espacials fins a les belles arts, les actuacions variaran en funció de cada museu i de les col·leccions”. Amb la nova política es mira de reconèixer sense mitges tintes que les normes i les pràctiques del món del col·leccionisme han canviat i que ja és hora que els museus es posin al dia dels temps que corren. Els directors de les institucions esperen que més centres culturals americans segueixin el seu exemple. Fa anys que s’apliquen iniciatives d’aquest estil a Europa, on el debat sobre la restitució és més intens.
El fet que una de les institucions més burocràtiques d’Amèrica, com és l'Smithsonian, abordi un tema tan delicat és senyal que també els Estats Units podrien començar a actuar.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte