He passat, com sempre (i malgrat l’espantosa canícula que ens adverteix de la futura extinció d’homes i bestioles) l’agost a Barcelona. D’estiu en estiu, em sorprèn encara com la capital del país no aprofita la visita de guiris de mar enllà (i la presència tossuda dels indígenes militants que no fem vacances) per ordir una programació cultural com déu mana a la ciutat.
L’estiu a Barcelona, culturalment i ociosa, és una puta tomba. Mentre d’altres ciutats del món com ara Londres o Nova York no descansen durant juliol-agost i aprofiten aquestes setmanes dolcíssimes per esprémer el talent de la seva indústria escènica, per posar només un exemple, Barcelona se’n carda de la presència de mig món als seus carrers i relega les activitats culturals a les notòriament insofribles programacions dels festivals d’estiu al territori. De la sordina només se’n salva el nostre patrimoni arquitectònic, la solidesa del qual no és esmenable ni per les nostres mandrosíssimes autoritats culturals. Però la resta, especialment la música (l’art més compartible amb els estrangers, per no necessitar cap traducció), el teatre, la literatura i etcètera decideixen hivernar d’una forma incomprensible.
Mal que ens pesi, els enemics madrilenys han demostrat apostar per la cultura i les indústries conseqüents d’una forma molt més ambiciosa que la nostra, i ara Madrit (que era un desert teatral i musical fa lustres) és una de les capitals del musical a tot el món, té un nivell teatral envejable i el Real –dirigit, ai las, per un català– pot fer gala d’una de les millors programacions d’Europa. Això no s’atura durant l’estiu, i si aquí les autoritats culturals comunistoides de Barcelona se n’adonessin, sabrien que els dies de la canícula són una ocasió magnífica per muscular prestigi cultural i fer propaganda de la tribu (tot i que, ben pensat, si la publicitat ens l’han de fer els nanos del run-run potser millor que ho deixem estar). Ja fa uns quants anys que Barcelona s’està tornant avorrida. Darrerament, potser com a conseqüència lògica, també ha esdevingut mandrosa, poc interessant... i ben poc culta. A l’estiu, encara més.