La darrera exposició ideada per Germano Celant porta al Jewish Museum 150 obres
realitzades en el període de tres anys, del 1962 al 1964, que va canviar per sempre l'artals EUA.
Nova York. La història de la relació entre Germano Celant (1940-2020) i Nova York ve de lluny i inclou capítols com els vint anys de comissari d’art contemporani al Guggenheim. Avui, però, és un altre museu novaiorquès que conclou aquella relació d’una manera ideal, dos anys després de la seva mort. Del 22 de juliol fins al 8 de gener, el Jewish Museum presenta una mostra, originalment concebuda pel mateix Celant, dedicada als tres anys que van canviar per sempre la història de l’art Made in the USA i de la resta del món. “Nova York: 1962 - 1964” recollirà 150 treballs realitzats o exposats a la Gran Poma durant aquell trienni, de Diane Arbus, Jim Dine, Dan Flavin, Robert Indiana, Jasper Johns, Donald Judd, Yayoi Kusama, Roy Lichtenstein, Agnes Martin, Louise Nevelson, Isamu Noguchi, Robert Rauschenberg, Faith Ringgold, Carolee Schneemann, George Segal, Mark di Suvero, Andy Warhol. A través de la pintura, l’escultura, la fotografia, la moda, el disseny, la dansa i la poesia, la mostra explora la resposta a un món i a una ciutat que es transformaven a una velocitat accelerada pels esdeveniments propis del moment, com ara la crisi dels míssils i l’assassinat de Kennedy, i de fenòmens emergents com el consumisme, la difusió dels mitjans de masses i la reivindicació dels drets humans i de les dones. Aquells tres anys coincideixen amb el període en el qual, Alan Solomon era al capdavant del Jewish Museum: el seu estil de direcció es distingia per la innovació, i va transformar el museu en un punt de referència per a l’art contemporani. Ell va ser qui va organitzar les primeres retrospectives museístiques de Robert Rauschenberg (1963) i de Jasper Johns (1964); va individualitzar una escola novaiorquesa d’imaginaires capaços de trobar una nova manera d’entendre la bellesa dins la “cruesa i el desordre de l’escena metropolitana”. Podem destacar en John Chamberlain, en Jim Dine, en Claes Oldenburg o en Frank Stella. Pràctiques artístiques que es nodrien, de maneres diferents, dels materials que els oferia la ciutat i que es van definir com a nou realisme, comunisme, factualisme, Pop. La mostra recorrerà aquells anys també a través de les diverses ocasions en què es va presentar de bon començament aquest nou grup d’artistes, de les mostres i els esdeveniments més institucionalitzats, fins als més formals i underground, reconstruint moments que han fet la història de l’art als Estats Units. Per acabar, una ullada al pavelló estatunidenc a la Biennal de Venècia de 1964. Catàleg ideat per Germano Celant.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte