El setge de 1714 va durar tretze mesos. El pes fort de la defensa de Barcelona la van portar els mateixos barcelonins a través de la Coronela, la milícia popular que defensava la ciutat. La Coronela va ser la primera institució pública dissolta pels Borbons en ocupar Barcelona mitjançant un decret. La milícia constava de sis batallons i estava formada pels gremis. Cada untenia assignat una zona de muralla a defensar i restaven alguns batallons de reserva per actuar de reforç en els panys de muralla on es produïen escletxes. L’estendard de la Coronela era la bandera de Santa Eulàlia. El seu comandant era el conseller en cap, assessorat per militars professionals. L’uniforme, quan n’hi havia, era blau marí, color molt utilitzat pels catalans. La casaca era folrada de vermell igual que el coll i les grans bocamànigues. Les polaines també eren vermelles. Es cobrien ambtricorni.
El 29 de juliol de 1714 la situació era tan desesperada que es va proclamar un decret de mobilització de tots els homes majors de catorze anys.
Quan les tropes borbòniques van aconseguir finalment entrar a la ciutat, es va lluitar casa per casa, a cop de baioneta, de culata i de sabre. Es lluitava a peu de carrer. Es disparava també des de terrats i balcons. Columnes de nafrats sortits dels hospitals arribaven com a únics reforços. Després de deu hores de carnisseria, no s’havia cedit terreny, però els pocs resistents estaven extenuats. Quan, a la fi, es firmà la capitulació, un de cada cinc habitants de Barcelona havia mort.
La defensa de la ciutat va impressionar l’opinió pública europea. La defensa va ser feta pels mateixos veïns enquadrats en companyies d’adroguers, sastres, estudiants de lleis,notaris públics, espardenyers, sabaters, boters, llibreters, escultors, dauradors, flassaders, carnissers, sabaters de vell, estudiants de medicina, filosofia i teologia, taverners, fusters, fadrins sastres, revenedors.
En els darrers moments de combat, el sergent major Feliu Nicolau de Monjo i Corbera va escapar i va cremar les "tabletes", els documents on constaven noms, cognoms dels soldats de la Coronela, el seu lloc i data de naixement, grau, regiment on servien, llocs on lluitaven, la data i el lloc on foren ferits o morts, per tal d’evitar represàlies.
Fa respecte recordar que un bon dia els veïns de Barcelona, gent planera, van defensar la seva ciutat ambcoratge contra dos exèrcits professionals.
Després de l’ocupació militar del país, calia vigilar de ben a prop la capital, no fos cas que els barcelonins tornessis a revoltar-se. Les seves muralles, fins aquell moment, havien tingut diferents funcions: controlar, facilitar el cobrament d’impostos, marcar el territori, mostrar la independència de la ciutat i facilitar-ne la defensa en cas de conflicte. Enllestit el conflicte, les muralles es van convertir en una altra cosa, en una mena de presó. Per fermar aquesta finalitat, s’aplicà un mecanisme pentagonal, una mena d’estrella de la mort, en la carn viva de la ciutat: la fortalesa de la Ciutadella. El poble, com és natural, mai no va veure amb bons ulls aquesta fortificació construïda sobre un bon bocí de la ciutat. A l’altra punta, al cim de Montjuïc, es bastí un castell amb la mateixa finalitat.
Els veïns del barri de la Ribera van haver de demolir part del seu barri per construir la fortificació. Mil cases van haver de ser ensorrades amb les mans dels mateixos propietaris alhora que unes sis mil persones van haver de ser evacuades, la qual cosa suposava la cinquena part de la població. Van desaparèixer trenta-vuit carrers, així com convents, esglésies, l’escorxador, botigues, molins o la plaça del pla d’en Llull. Es va fer fonedissa una peça important de la ciutat, que representava un bon pessic del territori municipal.
Algunes d’aquestes restes van aflorar, segles més tard, com fantasmes de pedra, sota un dels primers edificis de ferro de la ciutat, el mercat del Born. El nou mercat, convertit en referent cultural i memorial, mostra l’arqueologia del 1714, preservada per il·lustrar als barcelonins el seu passat.
Com un element més commemoratiu d’aquells fets, el 2010 va néixer l’Associació Coronela de Barcelona, un grup de recreació històrica amb l’objectiu de rememorar i recordar la milícia ciutadana.
La Coronela era una milícia cívica, vinculada als gremis, que defensava i protegia la Ciutat sota les ordres del conseller en cap. Els seus integrants, en el segle XVIII, es consideraven hereus de la “host de Barcelona”, configurada a l’edat mitjana i que altres ciutats catalanes van imitar. La Coronela era en definitiva una institució cívica i urbana hereva de la profunda tradició catalana d’autodefensa, basada en segles de llibertats garantides per les Constitucions i usatges, com el Princeps Namque, un dels usatges de la ciutat que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya en cas d’invasió del territori.
L’Associació de recreació històrica col·labora amb institucions, museus, arxius, ajuntaments ientitats interessades en la història, com El Born Centre Cultural, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat, Museu Marítim.
L’activitat principal de l’associació és obrir el Baluard de Santa Madrona —en el Museu Marítim de les Drassanes—, els 1rs 3rs i 4ts diumenges de cada mes, on fan guàrdia al portal, reproduint la vigilància que hi feien els diferents gremis d’aquella entrada de Barcelona. També obren el Baluard les diades de Santa Eulàlia, Santa Madrona, Sant Jordi, Corpus i Sant Andreu.
Al capdavall, una oportunitat evocadora per veure els casaques blaves i vermelles, els veïns de la ciutat que un dia defensaren les llibertats catalanes.