Els crítics

Els tentacles de ‘Fenix’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El fenomen de les sèries europees no s’atura. Cada cop n’hi ha més i de més qualitat. L’última troballa ha estat Fenix, una sèrie holandesa descoberta a Filmin que s’endinsa en el món del tràfic de drogues a la regió de Brabant, que fa frontera amb Bèlgica. El tema ha estat recurrent en la televisió en els darrers anys, i potser per això, perquè moltes sèries que l’han tractat parteixen de mètodes comuns, la proposta de Fenix resulta tan interessant. Partint d’un incident que no revelarem, la sèrie presenta dos personatges que tornen a casa: el fill d’un traficant i la filla d’un fiscal. Tornen després de les morts dels seus respectius pares, que esdevindran un trencaclosques que hauran de resoldre a mesura que tornen a ser les persones que eren abans de marxar del lloc on van créixer. A partir de la reconnexió d’aquests dos personatges amb el món que van deixar enrere, Fenix construeix un retrat d’una comunitat aparentment tranquil·la on el narcotràfic i la corrupció han estès els seus tentacles de manera que ja no és possible arrencar-los. No es tracta d’una zona conflictiva, com passa en altres sèries sobre el mateix tema, ni on hi hagi una gran sensació de perill. Al contrari, el tràfic de drogues està barrejat amb la quotidianitat. La violència soterrada, la violència arrelada.


 


Fenix

Creador: Shariff Korver

Repartiment: Rifka Lodeizen, Teun Luijkx
Temporada: 1
Plataforma: Filmin


La capacitat del narcotràfic per cremar vides és directament proporcional a la bona disposició que tenen les autoritats i els particulars de la zona per recollir-ne les cendres i amagar-les com si no hagués passat res. Les flames i el foc són dos elements simbòlics que la sèrie fa servir per reflectir com la violència del crim organitzat arrasa per allà on passa i consumeix les persones. Unes flames que apareixen en la foscor de la nit però que, a la llum del dia, no sembla que existeixin. Però els dos protagonistes les coneixen molt bé i l’ambient de quotidianitat entranyable d’algunes escenes no els enganyen. Mentre la botiguera i el seu client conversen sobre minúcies, hi ha una adolescent que ha estat segrestada per un traficant i amenaça de matar-la si no s’obeeixen les seves normes. Fenix contrasta molt bé les escenes de calma aparent amb plans que busquen l’horitzó i un ritme meditatiu, imposat per la direcció de Shariff Korver i ajudat per uns guions on abunden els silencis i els moments de pausa, i amb els moments en què la violència surt a la superfície amb contundència, de forma inapel·lable.

Els dos protagonistes tenen motius diferents per endinsar-se en el món subterrani que governa aquesta comunitat. Per ella és necessari netejar la imatge del seu pare. Per ell, es tracta de la culpa que ha heretat pel fet d’haver marxat, inoculada en el seu pensament a través de la seva mare. Però el que fa molt bé Fenix és fer-los partir d’una situació similar i col·locar-los en posicions contràries. Sense renunciar mai a explorar l’esfera personal del conflicte, es desenvolupa l’esfera criminal (que, en cert moment, arriba fins a Almeria, on es va rodar part de la història). De la mateixa manera, sent una sèrie sòbria, tant pel que fa als recursos dels guions com pel que fa a les interpretacions, amaga també unes quantes sorpreses que deixen l’espectador clavat al sofà. Pel seu ritme, Fenix serà inevitablement minoritària, però si decidiu fer un esforç i donar-li una oportunitat, us ho recompensarà amb un realisme que no trobareu en altres sèries similars. Si HomelandLe Bureau des Légendes, ara NarcosFenix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.