Fa unes setmanes, en plena celebració a Montblanc de les Jornades Europees del Patrimoni Cultural -el que alguns qualifiquen de la Festa Major del Patrimoni- inauguràvem una exposició sobre el centenari de la construcció celler del Sindicat de Vinyaters de Montblanc (el Palau del Vi). En aquell acte, l’actual alcalde de Montblanc, Josep Andreu Domingo exclamava la necessitat de crear una marca vinculada al Modernisme que hi ha a la Conca de Barberà. Una eina que vehiculés les diverses iniciatives locals, donar-les a conèixer i sumar per arribar a més gent.
Dit i fet. En aquest petit racó del Camp de Tarragona no hi trobarem òbviament la centralització de la Mansana de la Discòria o la renda per càpita modernista reusenca, però sí que estem ben servits. Una forma de tallar amb allò “ que a la Conca només tenim coses medievals”. Podem dir allò, d’aquell anunci de cervesa protagonitzat per un grup de música catalana, “del que tenim?”. Com a resposta, com a mínim, “un de cada!.”
Així com que en aquestes ratlles haurem de recórrer força quilòmetres, anirem per feina i començarem pel carro gros. D’Antoni Gaudí i Cornet, alguns creuen que nascut a Sant Gallard (terme de les Piles), a la Conca no en tenim cap edifici, però sí projectes i dibuixos. Un plànol de Poblet i l’escut del cenobi realitzats pel reusenc s’inclouen dins d’un projecte de restauració del monestir que projectaren l’arquitecte, Eduard Toda i Josep Ribera. Aquest excepcional document, que formà part del gran conjunt bibliogràfic del diplomàtic, el conserva la comunitat cistercenca de Poblet a la biblioteca del monestir.
El geni reusenc -Gaudí, no Toda- també dedicà uns dibuixos al Rector de Vallfogona (de Riucorb). En unes quartilles allargades l’arquitecte dissenyà un conjunt de carros, procedents de Barcelona, Tarragona, Lleida, Reus, Manresa, Igualada, Tortosa, Cervera i Tàrrega, que formarien una gran cavalcada per a celebrar els 250 anys de la defunció del sacerdot i poeta. Promoguda per l’Associació Catalanista d'Excursions Científiques i l'Associació Catalana d'Excursions mai va arribar a bon port.
Tot i això, els quatre dibuixos van quedar a Vallfogona, fins que el 1960 van ser venuts a Enric Casanelles, secretari de l'associació Amics de Gaudí. Actualment, es conserven a la Càtedra Gaudí, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya. Al Camp de Tarragona, és el Museu de Reus qui conserva una sèrie autògrafa de l’arquitecte considerada com esbossos dels originals.
Josep Puig i Cadafalch no ens deixà obra arquitectònica a la Conca, però sí que ens visita, il·lustrà, ideà, festejà i dissenyà elements a Montblanc, Poblet i la Ruta del Cister, en general. Els tres cenobis cistercencs de l’arquebisbat de Tarragona que formaren part de l’imaginari de l’arquitecte no només com a projecte de futur sinó també com a part del seu corpus literari i teòric a través de visites, estudis i escrits de tota mena.
Lluís Domènech i Montaner, el tercer dels “greats hits” dels arquitectes modernistes catalans, també ens visità, escriví i aixecà o projectà edificis i obres a la Conca de Barberà. Un dels primers contactes amb casa nostra el tingué amb la demolició del santuari del Tallat. Amb una mica de dinamita, imaginació i un cenobi desamortitzat, l’arquitecte aconseguí material per diverses construccions que acabaren repartides entre Reus, Sitges, Canet de Mar, Montblanc, Sarral o Barcelona.
L’obra Història i arquitectura del Monestir de Poblet és encara avui una de les publicacions fonamentals per conèixer, descobrir i estudiar el cenobi de la comarca. Entre les seves pàgines destaquen les grans planimetries, fotografies antigues i el retrat de Ramon Casas retratant l’autor i arquitecte.
Dèiem que Domènech i Montaner deixà empremta arquitectònica a la Conca. El xalet Sant Jordi de Vallfogona de Riucorb -amb plànols del pare i aixecament del fill- és la seva peça més reeixida. Una de les obres més destacades de la zona del Balneari de Vallfogona.
L’hereu de Domènech i Montaner, Domènech i Roura, no només treballa a Vallfogona de Riucorb sinó que projectà i aixecà els cellers de l’Espluga de Francolí i Sarral a banda de treballar en altres obres a la comarca, també treballà amb alabastre de Sarral a diversos punts del país.
A banda de Gaudí, nat a Reus, Josep Maria Jujol és el nostre gran creador modernista. L’arquitecte tarragoní estimà la comarca, hi treballà, l’estudià i mantingué amistat amb alguns dels seus hàbitats. El llegat jujolià, a diferència dels altres tres no passa per Poblet sinó que el podem situar -a tall d’inici- a Sant Magí de la Brufaganya. On, per fe i tradició, executà projectes i obres al voltant del santuari del patró de Tarragona.
Belltall, qui retalla el límit de la Conca i s’acaba barrejant amb la Baixa Segarra i l’Urgell, conserva al seu temple la reconstrucció de la custòdia dissenyada per l’arquitecte. Una obra realitzada amb la complicitat del rector del municipi per on Jujol anava cap a Guimerà.
Amb aquest rosari d’obres de Jujol a la Conca alguna ha de ser la principal. La més significativa per la seva situació, obra, tècnica i representació és la capella de la Mare de Déu de Montserrat de l’església parroquial de Sant Salvador de Vimbodí. On l’arquitecte dissenya el retaule, la taula d’altar les làmpades i part del conjunt cerimonial de la capella comitenciada per una família del poble.
Sobre els arquitectes modernistes del Camp -per no dir de Valls- arribem al punt de mostrar aquells que més han aixecat, produït i conegut la comarca. Són dos: Cèsar Martinell i Brunet i Josep Maria Vives Castellet.
El primer és autor de totes les Catedrals del Vi: a Montblanc, l’Espluga de Francolí, Sarral, Vilaverd, Pira, Barberà de la Conca, Forès o Rocafort de Queralt. A més d’estudis històrics de l’església de Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Montblanc i el Monestir de Poblet, com no podria ser d’altra manera.
Vives Castellet també fou prolífic a la comarca. Amb presència de projectes i obres -realitzades o no- a Santa Coloma de Queralt, Conesa, Rocafort de Queralt, Sarral, l’Espluga de Francolí, Montblanc o Solivella.
Entre els dos aixecaren gran part de les obres públiques, també privades, de les primeres dècades del segle XX a la comarca diversificant-se no només amb obres industrials sinó també construccions residencials, complexos educatius i, fins i tot, obres en diversos cementiris de la Conca de Barberà.
Miquel Albareda Canyelles, el mestre d’obres de Ca l’Escarola de Conesa ens pot servir com a exemple de l’ús i interpretació de les formes modernistes de tombant de segle en l'àmbit rural que feien els constructors de la zona.
Amb aquesta primera part esbossem l’arquitectura modernista aplicada a la Conca de Barberà, però per la comarca també passaren creadors de tota mena. Una de les estades més prolífiques i llargues a la comarca d’un pintor forà la dugué a terme Santiago Rusiñol -acompanyat uns dies per Casas- al Monestir de Poblet. Tres setmanes l’abril del 1889 que serviren com a inici d’una nova època per la carrera del pintor.
Podríem estirar molt més el xiclet i endinsar-nos amb la feina de molts altres artistes, analitzar la relació de les lletres modernistes amb els pobles i gents de la comarca, vinculat el teatre modernista amb les seves representacions a la comarca… Una tasca que potser necessita temps, esforços i fons per desenvolupar-se en forma de llibre.
Potser aquest article, la tasca de molta altra gent i l’exposició dels 100 anys del celler del Sindicat de Vinyaters de Montblanc siguin l’inici d’una marca, ruta i llibre sobre el Modernisme a la Conca de Barberà.