Gerard Pastor (Barcelona, 1984) a més de director d’orquestra, de cobla, arranjador i pianista, és un dels creadors catalans més actius i de rellevància internacional del moment. Establert a Sabadell des del 2008, ha rebut més d’una vintena de premis com a compositor de música per a cobla, bandes sonores per a cinema i videojocs i, des de l’any passat, va deixar la plaça de professor de piano al Conservatori de Sabadell per dedicar-se a diferents projectes d’abast internacional com creador i director de contingut per a parcs temàtics i d’atraccions. Conversem amb ell en ocasió de la seva participació a la International Association of Amusement Parks and Attractions (IAAPA) celebrada a Londres el mes passat, on hi va presentar Park Scoring.
A banda de la cobla i la música clàssica en general, t’has fet un lloc en el món de la bandes sonores musicals per a cinema, també has escrit bandes sonores musicals per a videojocs i, des de fa pocs anys, desenvolupes encàrrecs per a parcs temàtics. És un sector a l’alça?
Sí. A Catalunya i a Espanya encara és un sector que s’ha de potenciar però al centre i nord d’Europa, als Estats Units, a Orient Mitjà i a l’Àsia està creixent molt i en constant renovació. Per això els projectes m’estan portant més a fora del nostre país i, des que m’hi dedico plenament, també he vist que puc aportar el meu granet de sorra partint de la música gràcies al meu bagatge creatiu en el món audiovisual, en el del cinema, dels videojocs, dels llibres interactius, de la realitat virtual i dels escape rooms.
De fet, a l’International Association of Amusement Parks and Attractions (IAAPA) hi vau presentar Park Scoring que defineixes com un sistema revolucionari i innovador. En què consisteix?
A la IAAPA, que ve a ser el Mobile World Congress dels parcs temàtics, cada any s’hi presenten diferents serveis i novetats relacionades amb el món del que es coneix com “Entreteniment Tematitzat”. Des del mes passat i durant un any, anirem presentant en diferents convencions arreu del mon el que anomenem Park Scoring, un “sistema de música per a parcs temàtics” i que bàsicament intenta anar un pas més enllà del simple fet de posar fons musicals per ambientar. Creiem que la música pot jugar un paper clau als parcs i les atraccions que faci que la gent gaudeixi més de la seva estada, neutralitzi sorolls, ajudi a la gent a recorre pel parc i un llarg etcètera de funcions específiques que obeeixen a la pròpia natura d’aquests espais.
Com en els supermercats i restaurants?
Més o menys. Fa molts anys ja, l’ American Marketing Association i Heartbeats International van fer un seguit d’estudis per observar com l’impacte de la música en el comportament dels clients. Les conclusions van ser clares: depenent de la música i el volum, els clients s’hi passen més o menys temps, gasten més o menys diners i, sobretot, gaudeixen més o menys de l’estada. Seria quelcom similar però aquí s’hi afegeixen habilitats artístiques de planificar i crear músiques originals, tematitzades i funcionals al mateix temps.
Posa’m un exemple.
Imaginem la cua d’una atracció. Hem de recórrer 100 metres i el que volem és que la gent es vagi excitant a mesura que s’acosta el moment de pujar a l’atracció. No es tracta de fer una música que sigui excitant, si no que hem de fer que es vagi tornant excitant a mesura que la gent avança.
Però això és molt difícil de sincronitzar perquè l’estona d’espera i l’afluència és molt variable.
Exacte! Si volem aconseguir això no podem posar un fons musical a seques ja que no sabem quanta estona trigarà la gent a recórrer la cua. Per tant, en aquest cas, pensem en una música que sona diferent segons la zona on ens trobem i que, alhora, sempre està sincronitzada en ella mateixa. A l’entrada de la cua serà més suau perquè allà, per exemple, no escoltarem la percussió. En canvi, al final de la cua sonarà absolutament tot per generar sensació d’intensitat.
Per tant, estem davant d’una música ambiental ja que genera i defineix espais a través de la forma. Però dins d’aquest tipus hi ha la considerada “Background music” en què la música ocupa un lloc secundari en paràmetres d’atenció en l’escolta, a un volum limitat, i la “Foreground music” que, tot i ser música ambiental, pot ocupar un primer pla en l’escolta. La que compons combina ambdues facetes?
Efectivament, amb l’extra que tota és original i, per tant, únicament pensada per a aquella experiència. No és tant important si la música se sent més o menys. Aquí bevem de la música de cinema i del que s’anomena “l’espai sonor” que ocupa. Hi ha músiques pel cinema que han de ser molt presents i d’altres que han de ser subtils. Com veus la música per a parcs beu d’aquí i d’allà. És l’evidència per mi que calia seure i sentar-ne les bases.
En conseqüència, és una altra forma de manipulació de les masses?
Ho és. Parteix de la mateixa base que la manipulació musical que podem fer en un videojoc o un centre comercial però aplicat als parcs temàtics i, per tant, per una massa de públic que gaudeixi d’una millor experiència.
De fet, l’estudi dels efectes de la música a nivell científic no és tan nou ja que a finals del segle XIX era una camp que es va estudiar i que es va ampliar en la indústria per augmentar-ne la productivitat dels treballadors. A Espanya, per exemple, el fil musical com a música ambiental va implementar-se durant la dècada dels seixanta del segle passat. Fins i tot, es va considerar un element modern i avançat. Com definiries i quins són els trets musicals que defineixen l’estil de música que es fa actualment per a parcs d’atraccions?
Avui en dia hi ha bàsicament dues tendènciess: la de Disney i la resta. Disney és per a mi el referent de música per a Parcs Temàtics i especialment Bruce Broughton n’és el compositor a tenir més en compte. Broughton va entendre, venint del cinema, que una música a un parc no té el recorregut temporal d’una pel·lícula i, per aquesta raó, els seus temes tenen leitmotivs molt curts que es repeteixen moltíssim. La petjada que deixa un tema seu és queda per sempre. Això és important per la vinculació emocional amb el Parc. Disney confia molt en la música i hi destina molts recursos. Finalment el que n’extreiem és que hem de tenir uns temes centrals i d’altres d’ambientals com passa al cinema. I com passa amb el cinema, no existeix un “llenguatge musical propi”. Una música per un Halloween terrorífic pot ser plena de dissonàncies, amb o sense electrònica, mentre que si fas un parc medieval hauràs de recórrer a un altre estil.
Què li respondries a algú que consideri que les teves composicions per aquest àmbit no són art?
Respectaria la seva opinió i el convidaria a seguir reflexionant. No obstant, cal dir en defensa seva que hi ha una línia fina que separa l’art de l’artesania i, sovint, aquí estem fent més d’artesans que d’artistes. No obstant, seguiré considerant que efectivament estem parlant d’art.
Ara podríem entrar en el vell debat sobre l’autonomia de l’art versus l’art funcional, però tornem a l’IAAPA. Quines novetats es van presentar i que aviat s’integraran en els parcs temàtics?
Hi va haver dos grans temes sobre la taula: inclusió i sostenibilitat. Els parcs temàtics són conscients que creen un impacte molt gran en la memòria de les persones i particularment dels nens. Normalment, del que hem viscut en un parc ho recordem fins a la propera visita i potser durant anys. Els parcs se saben referents i volen ser els primers en trobar maneres de ser 100% sostenibles. En aquest sentit hi ha molts parcs que fixen objectius al voltant de 2030 per a ser 100% sostenibles i al mateix temps miren d’escurçar terminis. En aquest sentit, el treball que s’està fent sobre la inclusió és magnífic ja que engloba persones amb minusvàlues, gènere, tendència sexual, aspecte físic i, fins i tot, tipus de relacions sexo-afectives. És a dir, tothom s’ha de sentir part d’aquella comunitat perquè tothom entén que és respectat per com és, com pensa i què sent. Això implica des de dissenys d’atraccions que contemplin que hi pot pujar una persona amb sobrepès o que en el global de les experiències viscudes se senti discriminat pel color de la seva pell o per no tenir una relació monògama convencional. Es tracta de no cohibir a partir de models. I si es defineixen han de representar totes les maneres d’entendre la vida.
Torna’m a posar un exemple.
Doncs podríem fixar-nos en si cal que totes les històries tinguin un príncep i una princesa blancs, heterosexuals, etc. Aquest debat i treball tant bo que s’està fent a nivell social (i que encara té molt a recórrer) ha entrat als parcs i també en volen ser referents.
Però, a més, no sols compons la música ja que com a director de contingut el teu camp d’acció és molt més complex. Quines tasques creatives desenvolupes?
M’he guanyat el títol de “creatiu”, però sóc una rara avis en aquesta indústria. La majoria de creatius venen de la il·lustració o la producció audiovisual. Jo sóc compositor i director d’orquestra, però amb el temps he anat treballant en diferents projectes audiovisuals amb il·lustradors, guionistes, dansaires, acròbates, dissenyadors de llum, directores de cine, etc… I a part de la música finalment he dirigit contingut audiovisual en 3D, Stop Motion, espectacles de llum i música, de dansa i música; he supervisat creació de històries i personatges… i el que encara em queda per fer i que ara mateix ni m’imagino. Però aquesta és la gràcia de ser director de contingut en general i el repte de la novetat constant que forma part de l’essència d’aquesta professió.
Per tant, estem davant un exemple de cap on va el negoci i el sector, corroborant que s’ha passat d’una època logocèntrica a una altra amb clar domini de les imatges, fins i tot en l’àmbit musical, on allò immediat esdevé experiencial. Creus que també es pot considerar performativa en tant que el propi objecte som nosaltres i participem de la litúrgia del parc temàtic com a escenari i microcosmos?
Absolutament. En una pel·lícula, ens identifiquem amb els personatges que viuen unes experiències en uns entorns. En un videojoc, vivim experiències a través de controlar personatges en un entorn. En un parc, nosaltres som el personatge que viu en aquest entorn i està envoltat d’altres personatges. El que sempre m’ha atret més dels parcs temàtics és que no només és l’emoció de les atraccions en sí com podria ser una fira; si no que l’experiència pot ser contínua des que entres per la porta fins que en surts.
I tot aquest projecte dur el segell català perquè la teva empresa Entertaiment Development té una de les seves seus a Sabadell i una altra a Barcelona. Hi ha més empreses catalanes o espanyoles en el sector?
És un sector molt específic i una empresa com Entertainment Development ofereix un ventall de serveis molt personal que la fa força única arreu del món. Creiem que va ser un encert fusionar l’estructura original de Entertainment Development, de disseny i operacions, amb la meva empresa original que era Furius Show, de contingut audiovisual i d’espectacles. A part és de vocació internacional ja que tenim artistes i tècnics arreu d’Espanya i d’Europa. Al mateix temps tenim seu a Hong Kong amb un equip que treballa molt el mercat asiàtic. D’empreses com la nostra en el sector no n’hi ha gaires. De fet, aquesta és una indústria que sempre diem que és molt gran i molt familiar al mateix temps. Tots ens coneixem. Estem en un bon moment ja que estem veient que els nostres propis productes generen interès. A part és bonic perquè combinem grans i emocionants projectes per a grans corporacions com petits projectes, habitualment en negocis familiars, on s’acostuma a cuidar fins al més mínim detall.
I per a quines ciutats heu realitzat projectes darrerament, a banda de Hong Kong?
En el darrer any hem creat tot el contingut audiovisual d’un parc al Qatar que obrirà les seves portes en motiu del Mundial de futbol. Una empresa com Disney, quan crea parcs o atraccions, ja té els personatges i les històries de les pel·lícules, el contingut. Però el més habitual és que un parc necessiti crear aquest contingut des de zero. Personatges, històries, vídeos, il·lustracions, música, dissenys… Paral·lelament hem desenvolupat un museu interactiu sobre el fons marí a Hong-Kong que ens ha valgut dos reconeixements internacionals, el Cube O Discovery Park. Actualment seguim desenvolupant projectes a la Xina, Palestina, Japó, Alemania i Itàlia que veuran la llum durant el 2023 i 2024.
I tot això, sense deixar la direcció d’orquestra i de cobla ja que aquest octubre has dirigit un concert de bandes sonores musicals de pel·lícules i al novembre oferiràs el concert de tardor amb la Cobla Simfònica Catalana que organitza l’entitat Sabadell, més música.
Efectivament, amb la Franz Schubert Filharmonia vam realitzar el concert “Marvel vs DC” a Tarragona i al Palau de la Música Catalana i, com deies, després vindrà el programa “Somnis de colors de tenora” amb la Cobla Simfònica Catalana al Teatre Principal de Sabadell. Els concerts de Marvel vs DC han sigut un èxit de públic i crítica i es podrà tornar a escoltar al juny de 2023.
Com compagines tantes iniciatives?
Actualment treballo per projectes perquè em permet concentrar-me en períodes curts i seguir conreant aquestes facetes importants per a mi com són la música, la direcció, el cinema, els arranjaments, la sardana i el món de l’espectacle en general. Al final, el que aprenc és que puc portar els coneixements i l’experiència d’un sector cap a l’altre, mentre segueixo el meu camí d’artista.