Estem entrant en nou i incert moment, la guerra d'Ucraïna produirà canvis geopolítics i el retorn a la política de blocs. Segons apunten experts en economia com Larry Fink, president del fons d'inversió més important del món i amb accions en empreses com Apple, Amazon, Coca-Cola o Tesla, la globalització ha arribat a la seva fi, “Mentre els escric aquesta carta, el món està experimentant una transformació: el brutal atac de Rússia contra Ucraïna ha trastocat l'ordre mundial que havia estat vigent des del final de la Guerra Freda, fa més de trenta anys (…). Les ramificacions d'aquesta guerra no es limiten a Europa de l'Est. Se superposen a una pandèmia que ja ha tingut efectes profunds en les tendències polítiques, econòmiques i socials”.
La pandèmia i la guerra a Ucraïna han accelerat la fi de la tercera ona de globalització, afavorint la creació d'un nou ordre, l'impacte que tindran, en els pròxims anys, és difícil de predir, com ho va ser la caiguda del mur de Berlín. La ruptura dels blocs va comportar canvis polítics i econòmics que juntament amb les grans innovacions tecnològiques van ser l'inici de l'última ona de globalització que va acabar amb les fronteres que van canviar, de manera radical, els hàbits, les formes de relació, comunicació i consum, un procés de modernització que va homogeneïtzar el món.
Abans de la pandèmia i de la guerra, ja hi havia símptomes d'esgotament de l'últim procés de globalització, cada vegada eren més evidents els problemes que la modernitat Low cost estava causant: degradació del clima, dels espais urbans i naturals per la massificació dels viatges, del turisme; sobreexplotació pel consum desenfrenat, polarització social, augment de la fractura entre rics i pobres. Uns danys col·laterals que han portat al qüestionament d'aquest model.
La globalització i la mundialització que hi ha hagut, en aquestes últimes dècades, han creat una uniformitat sense precedents. El mercat de l'art no ha estat aliè a aquest procés, el concepte de cub blanc s'ha expandit per tot el món, creant un model hegemònic en el qual hi ha una certa associació entre luxe i art contemporani, en què les altes xifres que aconsegueixen les obres d'alguns artistes són les que sedueixen els mitjans de comunicació i el gran públic. Més enllà d'aquest model d'èxit, hi ha artistes que la seva producció s'escapa d'aquesta línia i del concepte d'arts visuals que estan molt presents en molts museus, com és el cas de Jon Rubin i Dawn Weleski que van crear, a Pittsburg, Conflict Kitchen (2100-2107), un projecte d'art públic, un restaurant compromès socialment.
Des dels orígens de la bohèmia, a mitjan segle XIX, hi ha hagut una important relació entre els artistes i els cafès o restaurants, espais públics en els quals menjaven, es relacionaven es debatia o presentaven les seves obres. El menjar també va ser un dels temes que van seduir els creadors de l'avantguarda com Filippo Tommaso Marinetti que va escriure el manifest de la cuina futurista i que va muntar un restaurant, a principis dels anys trenta, posteriorment, altres artistes com Daniel Spoerri, Gordon Matta-Clark i Antoni Miralda van seguir els seus passos en un període en el qual Eat Art, moviment fundat per Daniel Spoerri va afavorir la dilució de les fronteres entre disciplines, i artistes com Antoni Miralda, Dorothée Selz la van utilitzar com a matèria artística per fer les seves obres en les quals van transposar espais artístics com a galeries i els van convertir en restaurants.
Jon Rubin i Dawn Weleski també es van interessar en el menjar per a dur a terme un singular projecte sense ànim de lucre en el qual van explorar altres formes de materialitat artística que s'escapava dels canals de difusió i de comercialització de l'art, de la diversitat homogènia que hi havia en l'època. La identitat com a signe de distinció va ser un dels elements definidors del seu projecte.
Conflict Kitchen va ser restaurant d'identitat canviant, en el qual les propostes gastronòmiques, la decoració, els temes, en els quals giraven la seva activitat, variaven depenent de l'actualitat geopolítica del moment, dels conflictes que els Estats Units tenia en diferents països. Situat en el centre de Pittsburgh, oferia un menú d'un país que està en conflicte, que es reemplaçava cada cinc mesos per un nou d'un lloc diferent, van presentar menjar tradicional d’Iran, Afganistan, Veneçuela, Corea del Nord, Cuba i Palestina. Segons han comentat els artistes, el restaurant obria una finestra al món, a la ciutat, de poc més de 300.000 habitants en la qual hi ha poca diversitat ètnica i gastronòmica, creant els primers restaurants que hi havia d'aquests països a la ciutat.
El projecte va ser concebut com un work in progress, com una obra participativa, en la qual hi havia una transferència entre els artistes, els participants i els comensals. Menjar és una acció que afavoreix les relacions socials i el diàleg. Van pensar que era una bona base emocional per a informar, per a exercir de mediadors, per donar visibilitat a l'altre. Les seves activitats van anar més enllà de servir menjar, van organitzar esdeveniments, actuacions, publicacions i debats en els quals van participar persones que residien als països d'origen i també natius que havien emigrat i s'havien instal·lat a la ciutat.
Jon Rubin i Dawn Weleski van crear un fòrum de debat, una plataforma en la qual van utilitzar les relacions socials, el menjar i l'intercanvi econòmic per fomentar l'acostament de països, cultures i persones que tenien molt poca presència mediàtica i en la quotidianitat de la societat estatunidenca, per crear una visió crítica que fugia de la retòrica polaritzadora de la política governamental i anava més enllà dels titulars dels mitjans de comunicació, fomentant una major comprensió de les seves realitats, inserint contra-narratives políticament desafiadores en el corrent de la vida pública, a través del mecanisme comunament usat com un negoci comercial.
Van crear el restaurant com un experiment, però la seva proposta va tenir un bon acolliment i els hi va permetre augmentar, de manera important, la seva clientela, aquelles persones interessades en la seva activitat. Quan estaven en un dels seus millors moments, van proposar a Palestina com a opció d'aquest moment, aquest fet va ser percebut com una campanya de desprestigi antiisraelià per a les organitzacions jueves conservadores de Pittsburgh que van iniciar una intensa campanya contra el restaurant i van rebre amenaces i van perdre les subvencions. Al final, la intransigència i la parcialitat del poder va ser la que els va fer tancar.
Conflict Kitchen sens dubte és un bon exemple de com, a través del menjar, es poden explorar altres vies per a la creació artística, per fomentar les relacions socials, el diàleg, la diversitat, per a l'acceptació de l'altre, propostes que esdevenen fonamentals actualment.