Art d'Eivissa

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fons d’art institucional del Consell Insular d’Eivissa

Diuen que l’art és el sentiment i l’expressió de les persones i del poble que el genera. Moltes són les motivacions i els contexts que porten als artistes a crear, dibuixar, pintar, modelar, cisellar... i molts són els sentiments que poden generar aquesta inquietud creativa. Seria estrany i difícil que un artista no tingués cap influència creativa del seu entorn. Per aquest motiu, entre altres aspectes de caire més estètic i artístic, l’estudi i el coneixement d’una societat, d’un poble ens ajuda a entendre les motivacions creatives. Així com per altra banda, l’estudi dels artistes i de les obres d’art representa  també un enriquidor complement per al coneixement de cada poble. Així ho ha entès el Consell Insular d'Eivissa, motivació essencial a l'hora de crear i ampliar el seu fons d'Art Institucional, fons que intenta reflexar l'àmplia diversitat de tècniques i d'estils que conformen el panorama de l'art modern i contemporani d'Eivissa.

A la major de les Pitiüses, a finals del segle XIX s’experimenta, igual que a altres indrets, un interès per la reproducció d’imatges captades des de la realitat: la fotografia. Imatges instantànies que congelen i que enregistren per al futur multitud d’esdeveniments, paisatges, retrats... Dins d’aquest món “d’innovacions tecnològiques” creix i desenvolupa el seu encuriosit esperit d’artista el jove Narcís Puget Viñas, considerat per molts el pare de la pintura moderna d’Eivissa. Primer, va tenir aquesta inquietud per la plasmació de la realitat de forma més o menys fidedigna, i amb aquest motiu viatjà a Barcelona per formar-se dins el món de la fotografia. Però, allà estant, s’adonà aviat que la realitat era el color, el matís, la textura i, començà a interessar-se i a formar-se dins el món de l’art, de la pintura concretament, fortament influenciat per l'impressionisme. En tornar a Eivissa, va compaginar feines de fotògraf, amb un atelier de pintura on, a més a més, ensenyava la tècnica pictòrica a joves interessats: Josep Tarrés, Antoni Pomar, Vicent Ferrer Guasch, el seu fill Narcís Puget Riquer...

Puget Viñas

Pintors cada un d’ells amb marcada personalitat i tècnica creativa. Aquella fornada de joves pintors, deixebles de Ciset, com era conegut el vell pintor i mestre,  va conviure, ja des dels anys 30 del segle XX, i després en una segona etapa els anys 50, amb l’arribada de multitud d‘artistes d’arreu d’Europa a l’illa d’Eivissa, buscant refugi, meravellats pels colors mediterranis, empesos per una climatologia afable i un cert entorn social de laissez fer, laissez passer. La majoria d’aquells artistes estrangers crearen i s’agruparen en el Grup Ibiza 59, grup d'art de gran projecció. Persones de món i de tendències avançades amb expressions i tècniques pictòriques abstractes i d’avantguarda. Els pintors locals, no exempts d’una gran qualitat tècnica i artística crearen i s’agruparen al seu torn, en el Grup Puget, l’any 1962. Tots ells deixaren una important empremta, amb personalitat pròpia, tot i seguint aquell inicial impressionisme ensenyat per Puget Viñas, impregnat d’escenes costumistes, paisatges locals, marines, retrats i bodegons. Pintura figurativa que coneixerà des de l’evolució dels gruixuts traços de tinta de Portmany, a l’estilització

Júlia Ribas

de línies i treball amb el color blanc de Ferrer Guasch, o la destacada tècnica aquarel·lista de Puget Riquer, o escenes sorollistes de Pomar, o de Josep Tarrés, el pintor dels ulls de topazi, per arribar a Tur Costa, possiblement el pare de la pintura abstracte d’Eivissa.

El panorama actual és un ampli ventall de tècniques, temàtiques, disciplines... que tot plegat ens ofereixen una diversitat de tendències i d’estils d'una gran riquesa de producció artística d’Eivissa, gens menyspreable.

El Consell Insular d’Eivissa, com a màxima institució de l'illa no podia quedar aliè a aquest ric patrimoni artístic. De fet la llei de 12/1998, de patrimoni històric de les Illes Balears, i la llei 4/2003, de museus de les Illes Balears, ja preveuen la creació per part de les administracions públiques d’un fons d’art institucional, que com a tal s’ha de catalogar i inventariar, conservar i restaurar, si s’escau, i divulgar com a part essencial que és del patrimoni del poble d’Eivissa.

Un dels projectes més il·lusionats a mig o llarg termini serà la possible creació d’un museu d’art d’Eivissa, amb fons composats per creacions de distintes disciplines artístiques de persones nascudes o que han viscut a Eivissa. Obres d'art que expliquen la trajectòria de la producció artística a l'illa d'Eivissa. Per aquest motiu des de fa dos anys, el Consell Insular i en el seu nom el Departament de Cultura, Educació i Patrimoni ha dedicat un important esforç econòmic i d’inversió a l’ampliació del seu fons d’art. Ja el 2019 es va actualitzar el catàleg del fons d’art amb la catalogació en aquell moment de més de quatre cents obres d’art, de pintura, escultura, ceràmica... Amb posterioritat, aquests dos darrers anys, el Departament ha renovat el seu esforç per continuar ampliant aquest fons patrimonial d'art d'Eivissa. Ampliació que també s’ha vist enriquida no només per adquisicions sinó també per obres que han estat donades o cedides pels artistes que han exposat a Sa Nostra Sala, espai divulgatiu d‘art i cultura gestionat per la institució insular. I, també s’han produït donacions i ingressos d'obres obtingudes amb motiu de ser les guanyadores dels premis Vuit d’Agost, que atorga anualment la màxima institució insular.

Darrerament es va organitzar una exposició de les últimes adquisicions, a l'emblemàtic lloc del Far de Coves Blanques al municipi de Sant Antoni de Portmany. El conjunt de la mostra, atesa la diversitat d’autors, tècniques i disciplines era molt heterogeni, perquè era una selecció que en realitat era reflex de l’evolució de l’art a Eivissa, aquest gairebé segle i mig, des de les primeres obres de, per exemple, Laureà Barrau, català arrelat a Santa Eulària des Riu, o de l'eivissenc Narcís Puget Viñas, de les darreries del segle XIX, a les obres dels artistes més joves del segle XXI amb tècniques creatives diverses i abstractes... un veritable gaudi pels nombrosos visitants i apassionats de l'art

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.