Reportatge

Pseudoteràpies enfront la llei: una justícia anestesiada?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Mario Rodríguez, un jove estudiant de física, va ser diagnosticat de leucèmia en 2014, el van persuadir perquè acudira a la consulta de José Ramón Llorente, situada en la Ciutat Vella de València. Tot i no tindre cap formació sanitària, Llorente es presentava com a "expert en medicina naturista i ortomol·lecular", i oferia una teràpia amb què assegurava poder curar el càncer a còpia de vitamines. Mario, empentat per sa mare, va seguir el tractament de Llorente. D'altra banda, el metge que tractava Mario en l'hospital ho tenia clar: havia d'exposar-se a la quimioteràpia i fer-se un trasplantament de manera urgent. Tanmateix, Llorente el va convèncer que això no era necessari. Durant uns mesos va pagar pel suposat tractament del pseudoterapeuta (uns 4.000 euros en total, segons el pare de Mario), però es va provar inútil. El seu estat es va agreujar tant que hi hagué d'ingressar, però ja era massa tard. Mario va morir amb 21 anys.

Fins ara no existeixen dades oficials de quantes morts s'han donat en relació a aquest tipus de pràctiques. Malgrat tot, els científics que participen en l'Associació per a Protegir al Malalt de Pràctiques Pseudocientífiques (APETP), fundada per Julio Rodríguez arran del cas del seu fill Mario, acaben de presentar el primer informe sobre morts a causa de pseudoteràpies a l'Estat espanyol. A partir de les extrapolacions realitzades amb casos recollits en la premsa i la literatura científica, els autors assenyalen que tractaments com els de Llorente provoquen entre 1.210 i 1.460 morts a l'any. Tot i això, també adverteixen que les xifres "podrien estar altament infraestimades", i insten les autoritats sanitàries a realitzar estudis oficials per reconèixer la gravetat del problema.

L'informe revela que les principals causes de mortalitat són, d'una banda, la pèrdua d'oportunitat terapèutica i l'abandonament de les teràpies efectives; d'altra, els danys directes ocasionats que poden ocasionar aquests falsos remeis. En el primer cas, entra en joc la importància de tractar malalties greus com el càncer tan prompte es detecten els primers símptomes, que són precisament aquells que, en considerar-se menys greus, generen la temptació de recórrer a tractaments aliens a la medicina científica. Respecte als danys directes, els autors assenyalen que "la majoria d'estudis s'han centrat a buscar l'efectivitat de les pseudoteràpies i, en no trobar-la, no han passat a la fase d'estudi dels efectes adversos". És per això que, si bé poden semblar innocus, els remeis i productes que ofereixen poden resultar molt perjudicials per als pacients, bé per la seua pròpia natura o bé perquè interactuen amb altres fàrmacs prescrits pels metges.

Julio Rodríguez va dur el cas del seu fill Mario davant els tribunals en entendre que el naturista que el va tractar tenia responsabilitat en la seua mort. Fins i tot va aconseguir que l'Audiència Provincial de València el reobrira després d'haver sigut desestimat. Però Llorente, acusat d'intrusisme i homicidi per imprudència greu, va ser finalment absolt fa ara un any. El jutge va considerar que Mario va decidir seguir les recomanacions del pseudoterapeuta de manera lliure i conscient, així com que no era possible ponderar fins a quin punt el retràs en el tractament mèdic va influir en la seua mort. També assenyalava que no es podia provar que Llorente hagués empentat el jove a abandonar la quimioteràpia ni tampoc que s'haguera fet passar per metge. Avui en dia continua passant consulta, però ha retirat el cartell que el presentava com a "expert en medicina".

Fernando Frías, advocat alacantí, ha participat en l'elaboració d'aquest extens informe i coneix de ben a prop casos com el de Mario: "És difícil provar casos com aquest perquè no hi ha factures, no hi ha testimonis i la víctima mai no arriba a testificar... Són situacions poc susceptibles de proves. No és que siga igual, però té analogies amb la violència de gènere i en l'àmbit familiar. També existeix tendència a perdonar, a donar segones oportunitats, tot queda en l'àmbit privat...". Frías considera que els mecanismes legals són insuficients i podrien millorar la seua implementació.

Entre els principals delictes que l'advocat assenyala estan els d'estafa i contra la salut pública. "Seria precís canviar la tipificació d'aquests delictes", apunta. És habitual que el delicte d'estafa no s'arribe a contemplar perquè els tribunals consideren que les víctimes prenen la decisió de manera voluntària i conscient. Frías recorda un cas en què el fiscal va definir aquesta dinàmica de manera contundent: "la justícia no empara a incauts". La diferència per a ell és que no es tracta d'incauts, sinó de persones en una situació de vulnerabilitat provocada per l'entorn familiar o el sofriment i desesperació que genera la mateixa malaltia.

Un altre delicte que se sol contemplar és el d'intrusisme. "Els pseudoterapeutes procuren no presentar-se com a metges, però t'atenen en una consulta, vesteixen bata, fan diagnòstics i donen tractaments", recorda Frías. D'acord amb la llei, l'intrusisme no consisteix només a fer-se passar per un professional titulat, sinó també a practicar actes propis d'aquesta professió. "El delicte està ben tipificat, però la jurisprudència hauria d'adaptar-se a aquesta realitat social. No s'ha de pensar només per a protegir als professionals col·legiats, sinó per a protegir al públic", reivindica.

Denúncies en l'altra direcció


Els divulgadors científics que tracten d'alertar la societat de manera activista sobre aquest tipus de pràctiques fraudulentes mai no ho tenen fàcil. Freqüentment, l'aparell judicial es gira contra ells a través de les demandes que interposen aquells que es nodreixen de les estafes. El biòleg valencià Fernando Cervera ha sigut recentment denunciat per publicar un article divulgatiu en què advertia de la ineficàcia d'una pseudoteràpia. Cervera enfronta ara un judici per injúries i, per ara, prefereix no citar noms.

"Es tracta d'una estratègia per fer que la gent no en parle. Periodistes, divulgadors, gent de la societat civil... Els amenacen amb sancions perquè tiren cap arrere", explica el mateix Cervera. Fernando Frías recorda que, mentre aquells que defensen les pseudoteràpies viuen dels ingressos econòmics que els aporten, els divulgadors que tracten de combatre-les "ho fan per convicció, però no reben res a canvi". Una situació que provoca que, enfront una amenaça de demanda, molts s'ho pensen dues vegades abans de publicar. Tots dos coincideixen que, més enllà de l'activisme, és una lluita que haurien de liderar les autoritats sanitàries.

L'enginyer informàtic Emilio Molina també ha sigut demandat dues vegades, en el seu cas per Enric Corbera, l'impulsor d'una pseudociència anomenada "bioneuroemoció". La justícia va desestimar les demandes, però Corbera ha presentat un recurs. En el cas d'Ignacio Crespo, un titulat en medicina estudiant de MIR, també va ser demandat per una conferència anomenada "Bioneuroemoció, un perill creixent" i sotmès a un acte de reconciliació en el qual se li demanava reconèixer haver injuriat Corbera. Ell es va negar malgrat les amenaces de rebre una querella que, sis mesos després, no pareix que vaja a arribar. Aquest pseudoterapeuta també va aconseguir retirar en 2015 un reportatge d'Equipo de Investigación de La Sexta que no va ser reeditat i emés fins dos anys després.

Enric Corbera, que compta amb un gabinet jurídic per a enfrontar-se amb aquells que tracten de desacreditar les seues pràctiques, va passar de treballar d'administratiu en una carnisseria de Rubí (Vallés Occidental) al negoci milionari de la "bioneuroemoció". Aquesta pràctica, que no està basada en cap evidència científica, situa l'origen de malalties com el càncer en els conflictes emocionals, i sovint recomana als seus seguidors eliminar relacions familiars per a sanar-se. Fins ara, Corbera ha sigut condemnat per l'Audiència Provincial de Barcelona per plagiar dos llibres d’un autor francès, però no per delictes contra la salut pública ni per estafa.

L'any 2016 Enric Corbera va facturar prop de 4 milions d'euros amb el seu negoci. Després d'haver liquidat en 2017 l'empresa Natural Enric SL, avui n'administra altres dos: Enric Corbera Institute SL i Interacción Bioneuroemoción SL, dedicades a "formació i cursos sobre neurobioemoció, així com congressos, seminaris i conferències" i a "investigació i aplicació pràctica de la bioneuroemoció" respectivament.

L'homeopatia, paradigma de la inacció legal

L'any 2017 foren detinguts dos catedràtics de la Universitat de les Illes Balears per una presumpta estafa vinculada a la venda d'un fals medicament contra el càncer anomenat Minerval. Després de rebre almenys dotze denúncies, Pablo Escribà i Xavier Busquets van ser acusats d'haver estafat més de 600.000 euros a través d'una fundació sense ànim de lucre que rebia donacions de fins a 25.000 euros per l'adquisició del Minerval. El producte no tenia el permís atorgat per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que regula els medicaments que es poden comercialitzar.

El cas va ser finalment arxivat un any després. El jutge va considerar que no existia un "engany rellevant" en la informació que els metges havien facilitat sobre el producte i que els compradors l'adquiriren conscients que es tractava d'un "producte en fase experimental", però que no estava a la venda en farmàcies. Tot i que el passat mes la Conselleria de Salut de les Illes Balears ha obert un expedient administratiu per multar fins amb un milió d'euros els responsables d'haver comercialitzat el producte sense autorització, Escribà defensa que el Minerval s'oferia (i així continua en el mercat) com a suplement alimentari, una modalitat de producte farmacèutic subjecta a controls més laxes però sense propietats curatives provades.

Tot i que el cas del Minerval res té a veure amb l'homeopatia, el recorregut judicial que va tindre contrasta bé amb la immunitat que envolta aquests productes creats a còpia d'aigua i sucre i que tampoc tenen efectes curatius provats. La Llei de garanties i usos racionals dels medicaments i productes sanitaris contempla per a ells la categoria especial de "medicaments homeopàtics". Seguint les directrius de la Unió Europea, que empara l'homeopatia, l'Estat espanyol els ha dotat d'una legislació especial que també contempla el seu registre per part de l'AEMPS.

Mentre que els responsables del Minerval van passar un any en els tribunals i s'exposen a multes milionàries, avui els productes homeopàtics es comercialitzen amb total llibertat sense estar inscrits en cap registre. Tant l'Organització Mèdica Col·legial com la Reial Acadèmia de Farmàcia s'han posicionat en contra de l'homeopatia. No obstant això, la gran majoria de farmàcies continua venent-ne.

Suso Fernàndez, farmacèutic i membre de l'associació de divulgació científica Círculo Escéptico, assenyala que el Ministeri de Sanitat no ha actuat fins ara en contra perquè "quasi ningú no diu res, l'homeopatia no importa tant", però també recorda que "afortunadament, quasi ningú en pren. Ara mateix els únics que defenen l'homeopatia són els col·legis oficials de farmacèutics". En el nº 1798 d'EL TEMPS ja explicàrem com l'homeopatia i altres pseudoteràpies aconseguien infiltrar-se en institucions com els col·legis oficials i les universitats públiques.

El volum de negoci de l'homeopatia és baix en comparació amb el total del mercat farmacèutic. Si aquest últim està valorat en vora 14.000 milions a l'any, la major multinacional d'homeopatia, Boiron, declara uns 25 milions de facturació a l'any. Però ni això ni l'absència d'un registre lleva que l'homeopatia es comercialitze en pràcticament totes les farmàcies. La plataforma sugarfree.io realitza un mapatge de les farmàcies que es neguen a vendre aquest fals medicament. Al País Valencià en són 17, a Catalunya, 21 i a les Illes balears només una. Una xifra pràcticament irrellevant tenint en compte que hi ha un total de 2.358, 3.196 i 438 farmàcies en cadascun d'aquests territoris respectivament.

Durant l'últim any la tendència ha sigut la d'acorralar cada vegada més l'homeopatia. Dolors Montserrat, exministra de Sanitat, ja va anunciar l'inici d'un procés d'autorització de productes homeopàtics que els obligaria a passar pels controls de l'AEMPS i, previsiblement, faria fora del mercat a la gran majoria. L'actual ministra, Maria Luisa Carcedo, va presentar fa uns mesos junt amb el ministre de Ciència, Pedro Duque, el Pla per a la Protecció de la Salut enfront de les Pseudoteràpies, que pretén endurir les restriccions a l'homeopatia. També França i Alemanya, els seus dos grans impulsors dins la Unió Europea, estan a poc a poc reduint les vies de finançament i la presència en institucions públiques.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.