Pseudociències

El cavall de Troia de la medicina

Les pseudoteràpies, falsos remeis sense aval científic a què s’atribueixen qualitats curatives, s’han infiltrat en els currículums formatius de les universitats i en institucions de prestigi com els col·legis de metges. Les autoritats, empeses per moviments civils i especialistes del sector, comencen a actuar-hi en contra perquè les consideren un perill per a la salut pública. 
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des d’aquest curs ja es pot estudiar a la Universitat de Barcelona el Màster en intervencions autònomes complementàries en les cures infermeres. Una titulació creada en col·laboració amb el Col·legi d’Infermeria de Barcelona en què els alumnes podran adquirir en dos anys tota la formació necessària per exercir la infermeria naturista. El primer mòdul està dedicat a explicar les bases científiques de les “teràpies energètiques”,  cas que algú puga tenir dubtes sobre la conveniència d’oferir aquests estudis a la universitat. Una vegada aclarit el detall, els estudiants poden entrar en matèria i desgranar les virtuts curatives dels banys d’aire que proposa l’eoloteràpia o de l’exposició al sol de l’helioteràpia. No és fins al segon any quan avancen cap a teràpies més sofisticades com ara el reiki, que consisteix a canalitzar energia cap al pacient a través de la posició de les mans sobre el seu cos. O, si hi afegim un grau més de complexitat, la teràpia floral, per a la qual és necessari extraure l’essència de les flors, diluir-la en aigua i conservar-la amb un poc de brandi, de manera que més tard l’usuari puga absorbir-ne l’“energia subtil”. Un currículum formatiu exigent però ben complet al qual poden accedir els graduats en infermeria cas que disposen de 3.900 €.

L’aparició d’aquest nou màster pseudocientífic s’ha donat, això si, a contracorrent. Fa dos anys la UB va retirar el màster en homeopatia excusant-se en una “falta de base científica”, tot i que s’havia impartit des de 2004. Per la seua banda, la Universitat de València (UV) ha assestat un important colp a les pseudociències. Vuit màsters han sigut retirats, entre els quals, a més del d’homeopatia, que ja havia complert deu anys, d’altres de modalitats tan variades com ara la medicina regenerativa i antienvelliment, l’acupuntura o la hipnosi eriksoniana. Una fita assolida, en gran part, gràcies a la pressió de l’Associació per  protegir el malalt de les teràpies pseudocientífiques (APETP), que no sols li’n va exigir, a la UV, la  retirada sinó també un posicionament explícit en contra d’aquestes pseudociències que per ara no ha arribat.

Tot i que el màster de la UB acaba d’estrenar-se, ho tindrà difícil per  sobreviure a la pròxima renovació de títol. Si més no, això deixa entreveure l’anunci del nou Pla per a la Protecció de la Salut enfront de les Pseudoteràpies presentat la setmana passada per la ministra espanyola de Sanitat, Consum i Benestar Social, Maria Luisa Carcedo, i el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque. Els pilars en què recolza el pla són, precisament, l’eliminació de les pseudoteràpies dels centres sanitaris i les universitats.

Fernando Cervera, biòleg i portaveu de l’APETP, considera que, si bé l’anunci del Govern espanyol “és un pas en la bona direcció”, el més important és exigir que es complisca la legislació  ja existent. Segons els càlculs de què disposa l’associació, hi ha més de 18.000 falses consultes a l’Estat espanyol que ofereixen pseudoteràpies i incompleixen la legislació de centres sanitaris, regulada en el Reial Decret 1277/2003. Entre altres coses, la norma estableix que els centres han de comptar amb almenys un professional de medicina titulat i han d’oferir teràpies avalades per la ciència.

Angelo Fasce, filòsof de la ciència especialitzat en neurologia, lamenta que la mesura del Govern espanyol arribe tan tard. “Hi ha hagut tal grau de deixadesa que s’ha arribat a un nivell extrem”, adverteix. L’advocat alacantí Fernando Frías assenyala els ajuntaments com a “corresponsables” del problema, ja que permeten l’obertura d’aquests centres, “tot i que saben o sospiten que va contra la llei”. La norma abans esmentada indica que els consistoris han d’assegurar que aquests negocis compten amb l’autorització autonòmica que els avale (habitualment inexistent) abans d’atorgar la llicència d’obertura. 

La presència d’aquestes pseudoteràpies no es limita a locals especialitzats. El fet que també se les puga trobar en institucions que actuen com a autoritats científiques, com ara les universitats o els col·legis de metges, planteja el dubte de fins a quin punt arriba el consens sobre la seua validesa. Tot i que Fasce afirma taxativament que “la principal trava no és científica, perquè es tracta de teràpies que no estan fonamentades”, pràcticament totes les universitats de l’Estat espanyol hi han dedicat cursos de postgrau, normalment a través dels màsters propis que no han de passar l’avaluació d’organismes externs com l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA). Aquest tipus de cursos són proposats i controlats pels mateixos departaments, i com aclareix Cervera, “depenen de les influències i dependències internes que eviten que molts docents i investigadors s’hi oposen ”. En qualsevol cas, lamenta “l’efecte legitimador” que provoquen. 

Un cas similar es dona en els col·legis oficials de metges, que actuen com a fundacions privades autoregulades amb funcions públiques. Tot i que en els casos de Barcelona i Balears aquestes institucions han fet un pas endavant en el rebuig de les pseudoteràpies, el cas del col·legi valencià (el tercer més gran de l’Estat) resulta un dels més greus. L’APETP va presentar un llistat de 56 metges que oferien a les seues consultes aquest tipus de falsos tractaments que incompleixen el codi deontològic, però no van rebre cap resposta. Cal no oblidar que en el consell d’administració de la institució presidida per Mercedes Hurtado es troben personatges com el metge Rafael Torres, que ofereix “teràpies” d’ozonoteràpia o hidroteràpia de còlon. És a dir, introduir ozó o aigua per l’anus per a tractar malalties que afecten el sistema immunològic, com és el cas de la sida.

Els col·legis de metges són els encarregats de controlar quan es donen aquest tipus d’incompliments del codi deontològic, que recorda en diversos articles (com el 22.1) que no estan permeses les pràctiques “mancades d’evidència científica”. El problema és que la seua estructura política permet que els metges que apliquen aquestes pràctiques fraudulentes arriben al govern de l’entitat, ja que tenen gran capacitat de mobilització en unes eleccions amb poc nivell de participació. Una vegada controlen l’organisme, “els professionals depenen d’ells per rebre les seues expedicions i per això no es volen enfrontar”, lamenta Fasce. Però, es tracta d’estafes deliberades o tan sols d’un cas greu de males pràctiques? Cervera tracta de respondre’s afirmant que “quan el seu sou depèn de creure fermament en alguna cosa, el més probable és que acaben creient fermament en aquesta cosa”. Tot i que EL TEMPS ha tractat de contactar amb el Col·legi Oficial de Metges de València, no ha rebut cap resposta.

Ni alternatives ni complementàries

Angelo Fasce insisteix que el problema de les pseudoteràpies “no és que no siguen científiques”, sinó que “tracten de legitimar-se fent-se passar per ciència”. Durant molt de temps, aquestes pràctiques s’havien plantejat com una “alternativa” a la medicina, però van passar a considerar-se “complementàries” arran de casos greus d’abandonament de remeis efectius com el del jove valencià Mario Rodríguez (fill de Julio Rodríguez, fundador de l’APETP), a qui un fals terapeuta va convèncer que deixara la quimioteràpia i es tractara la leucèmia a base de vitamines.

Fasce recorda que “la medicina complementària també s’ha de basar en evidències”, però que ara s’ha convertit en “l’espai que les pseudoteràpies volen habitar”. Un procés d’adaptació que, segons les extrapolacions realitzades en el treball de recerca de Fernando Cervera, podrien estar causant vora 1.800 morts  l’any. “Caldria mesurar de manera oficial totes les morts i els danys provocats”, exigeix el biòleg, qui lamenta que la iniciativa no sorgisca dels mateixos governs sinó de la pressió d’associacions civils o de professionals.

D’una manera o altra, Cervera recorda que els perjudicis no venen sols de l’abandonament dels tractaments efectius, sinó de les pseudoteràpies per elles mateixes (l’acupuntura o la quiropràctica, entre altres, poden causar greus problemes físics) o pel que anomena “pèrdua d’oportunitat terapèutica”. És a dir que és freqüent que la gent acudisca a falsos remeis per tractar problemes que semblen de poca importància, “però que poden ser símptomes de malalties greus que cal diagnosticar”, aclareix. És el cas de Rosa Morillo, a qui una metge col·legiada va  instar a a tractar-se un bony al pit amb homeopatia. Quan va resultar evident que els medicaments a base d’aigua i sucre i la resta de falsos remeis no funcionaven, va ser massa tard per tractar el càncer. 

Tots dos científics estan d’acord amb el fet que cal més que la mera pedagogia i divulgació científica per lluitar contra aquest frau. Fasce recorda que la gent que més recorre a aquests tractaments inefectius “són d’un alt nivell educatiu i poder econòmic”. Per a Cervera, la lluita es dona en molts fronts, però una part important és el control efectiu dels poders públics. “No pot ser que, com en el cas de l’homeopatia, se’ls posen les coses encara més fàcils”, es lamenta. I recorda que l’homeopatia, si bé és cert que ha aconseguit certa protecció legislativa en l’àmbit europeu, ha sobreviscut durant 20 anys a les farmàcies de l’Estat sense obligació de pagar taxes. Per si no n’hi havia prou, Cervera recorda que en l’actualitat es comercialitzen multitud de productes homeòpates que, tot i no estar registrats com a medicaments, no són retirats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.