Memòria històrica

Arts plàstiques contra les bombes

El proper dimarts dia 12 de febrer, s’acomplirà el 80 aniversari del salvatge bombardeig de l’estació de Xàtiva, a les acaballes de la Guerra Civil, quan la derrota dels republicans ja era imminent. Una incursió aèria que va deixar centenars de morts i ferits. Enguany, al marge dels actes habituals, es recorda aquesta massacre amb una exposició comissariada per Miquel Mollà en la qual artistes de diferents generacions i adhesions estètiques fan la seua lectura dels fets. Arts plàstiques contra les bombes. En favor de la memòria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’exèrcit republicà ja es batia en retirada. Els daus ja estaven llançats i en tan sols en uns mesos es liquidaria la confrontació bèl·lica. Totes les morts d’una guerra són doloroses i tenen el mateix valor, però les víctimes d’última hora, quan ja se sap el resultat final, són especialment sagnants pel que tenen d’inútils i innecessàries. L’actitud del bàndol que seria el vencedor, amb tot, va ser acabar la guerra amb represàlies i atacs terribles que castigaren la població civil.

Un 12 de febrer del 1939, cinc avions Savoia-Marchetti SM-79 de l’exèrcit italià, a les ordres de Francisco Franco, el mateix model d'aeronau de combat que havia provocat una matança en el mercat d’Alacant el 25 de maig del 1938, atacaren l’estació de Xàtiva a l’arribada d’un comboi amb tropes. Els bombarders llançaren 25 bombes de 250 quilograms que provocaren una enorme destrossa. I que es cobraren un tribut salvatge entre soldats i civils, dones i xiquets inclosos: uns 150 morts i al voltant de 300 ferits

Un fragment d'una vida antiga, calcografia. Desi Pérez

Els testimonis que ens arribaren de la matança són esgarrifosos i parlen d’un panorama dantesc de cossos desmembrats, persones agonitzant amb crits terribles i un paisatge de pols i ferros retorçuts. Un acarnissament absolutament innecessari. I un fet històric que diferents col·lectius de la ciutat han mantingut en el record amb un memorial que començà a realitzar-se encara amb el Partit Popular en el poder. Fruit d’aquest mobilització, el 2007, es va habilitar una escultura en l’explanada de l’estació, Aixopluc, obra de Miquel Mollà, en record de les víctimes i del luctuós succés.

Enguany, la celebració del 80 aniversari del bombardeig ha tingut també una derivada artística, la mostra «Terrabastall», organitzada per la Regidoria de Memòria Històrica i comissariada pel mateix Miquel Mollà, que reuneix les obres de prop d’una trentena d’artistes, no únicament locals. Una exposició intergeneracional, en una forqueta que abasta des d’artistes consagrats com Artur Heras, Joan Ramos, Ricard Huerta o el mateix Mollà, a valors molt joves com Desi Pérez, nascuda el 1995. Juntament amb aquests, noms com els d’Inmaculada Abarca, Ernesto García Lledó,  Alfredo Pardo o Salvador Moscardó, entre més. També s’ha inclós una obra del desaparegut Roberto Martínez Leña, cedida per la família.

L'impressionisme est arrivé, acrílic i oli sobre llenç. Artur Heras

Trenta-dues obres en total, entre pintura, obra gràfica i escultures, moltes realitzades expressament per a la mostra, que fan la lectura artística i de combat del bombardeig. Amb un resultat, pel que fa als paràmetres estètics, molt divers pel que fa a les tècniques i els plantejaments, del neoexpressionisme al pop art o l’abstracció, plasmat en tècniques ben diverses també. 

Una exposició, que es podrà veure al Gran Teatre de Xàtiva fins el 28 de febrer, amb un balanç engrescador des del punt de vista artístic i que pretén contribuir al debat de la memòria històrica. «Ens cal potenciar un art que fomente la igualtat i la no discriminació, el diàleg i la convivència pacífica, que difonga una autoimatge de societat realista i crítica, conscient d’un venim i quines són les metes a les quals aspirem», apunta Mollà en el catàleg de l’exposició. Una «aposta decidida», en paraules del regidor Alfred Boluda, «per la recuperació i la preservació de la memòria democràtica», però també «un crit contra les ideologies totalitàries, que neguen els drets i llibertats individuals i col·lectives».

Pluja de foc, acrílic sobre taula. Joan Rubio

Boluda ha aclarit aquests dies davant els mitjans de comunicació que la celebració amb més èmfasi del 80 aniversari respon a la impossibilitat de celebrar en condicions els 75 anys del bombardeig, que coincidien encara amb el govern de la dreta. «D’haver estat possible, aquests 80 anys serien una efemèride redona, però la commemoració que s’hauria d’haver impulsat des de l’administració era la dels 75 anys», rebla el regidor de Memòria Històrica.

Concerts, jornades i simposis

La mostra «Terrabastall» és la iniciativa potser més cridanera relacionada amb el 80 aniversari del bombardeig, que tindrà el seu moment culminant demà diumenge, amb el solemne acte de record davant el monument Aixopluc. El discurs commemoratiu el llegirà la poeta Xelo Llopis. Mentrestant, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, en substitució del president de la Generalitat, Ximo Puig, serà la representant de la Generalitat en l’acte.

Però en paral·lel s’han organitzat nombrosos actes des de entitats públiques i privades. Així, organitzades per la regidora de Memòria Històrica, entre el 5 i el 21 de febrer es faran les II Jornades de Memòria Democràtica. En elles, l’historiador Germán Ramírez aportarà noves dades documentals sobre el bombardeig, hi haurà conferències sobre els bombardejos d’Alacant i Benassal i es projectarà el documental Experimento Stuka amb l’assistència dels seus directors, Pep Andreu i Rafael Molés.

Tragèdia, oli sobre llenç. Joan Ramos

Un altre acte institucional serà la celebració aquesta nit d’un concert en el Gran Teatre, a càrrec de la Societat Musical La Primitiva Setabense, agrupació que interpretarà l’obra 1939. Xàtiva, la Gernika valenciana. Entre dissabte i diumenge, altrament, l’editorial Ulleye, responsable d’un bon grapat de publicacions dedicades a la memòria, incloent diversos volums sobre el bombardeig, celebra un simposi coordinat per Rafel Buforn i dirigit per Ricard Camil Torres que abordarà diverses qüestions relacionades amb la repressió franquista o la figura del músic i militar republicà Gil Ferragut.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.