Moltes vegades, gairebé sempre, les notícies —els arbres— no ens deixen veure el conjunt de la realitat —el bosc. Així, intentant veure el bosc que hi ha darrere els arbres, aquest mes de novembre han coincidit diverses notícies vinculades a la conservació i protecció del patrimoni cultural dins del conflicte armat entre Rússia i Ucraïna.
En aquest article, com ja hem fet en les dues primeres parts, volem presentar algunes de les notícies que ens arriben des d’Ucraïna, Rússia, Barcelona i Madrid, almenys aquest mes de novembre. Escrivim mes de novembre, però realment ens sotmetem a una setmana, set dies, del 21 al 27 de novembre.
Comencem pel principi, el dimarts 22 de novembre, al Paranimf de l’Escola Industrial de la Diputació de Barcelona, l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona organitzà la XXXIV Jornada Museus Locals 2022 titulada Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva.
Entre els diversos invitats a les jornades destacaven la presència Peter Stone, Càtedra UNESCO de Protecció de Béns Culturals i Pau de la Universitat de Newcastle i president de Blue Shield International (Escut Blau Internacional), i Anastasiia Cherednychenko, vicepresidenta d’ICOM Ucraïna, que formaven part de la ponència principal del matí i de la taula d’experiències posterior. Titulades: la protecció proactiva dels museus i del patrimoni en cas de conflicte armat i Patrimoni cultural a punta de pistola, respectivament.
En la ponència de Peter Stone, president dels Escuts Blaus Internacionals, informà els assistents de les darreres accions de l’organització a Ucraïna, Síria i Afganistan. Territoris amb presència, o intent d’ella, de l’organització internacional per treballar a favor del patrimoni. Stone també explicà la relació dels escuts amb l’OTAN, col·laborant a través dels exercicis anuals del club militar.
Aquestes aplicacions hipotètiques del treball dels escuts blaus s’aplica actualment, i de forma real, entre Ucraïna i Rússia. Treballant amb les dues parts, a nivells i fórmules diferents, però mantenint la relació i salvaguarda del patrimoni a les dues bandes de la trinxera.
Potser una de les parts més destacades de la xerrada del professor de la Universitat de Newcastle, fou les preguntes que adreçà al públic assistent relatives a les mesures que aplicaven de protecció i conservació, o simplement precaució o previsió, davant de futures desgràcies naturals i conflictes armats. L’estat de mas robat dels museus de Catalunya en aquests aspectes era palpable pel silenci de la sala.
Per l’altra banda, la vicepresidenta d’ICOM Ucraïna exposà el relat dels professionals dels museus associats dins l’entitat internacional vinculada a UNESCO. Una experiència que transportà a molts dels ponents a la realitat dels museus del país. Comprenent que la preparació i l’ajuda ha estat clau per la supervivència de moltes institucions i les seves col·leccions.
A més, Cherednychenko explicà als assistents l’estat actual de les infraestructures culturals de les diverses zones del país, confirmà l’espoli i tràfic d’obres d’art i objectes patrimonials per part de les tropes russes i la relació de l’exèrcit de la federació amb els museus d’aquell país. Sospites d’espoli que han confirmat el mateix ICOM i altres administracions i organitzacions internacional i no governamentals. Afegint, la vicepresidenta d’ICOM, que no només ens centrem en l’estat actual del conflicte sinó des de l’origen del 2014.
Entre dijous i divendres saltaven altres dues notícies. La primera, amb ICOM com a protagonista. La segona, sorprenent i desenvolupada amb una discreció extraordinària, uneix Kíev i Madrid.
Per primera vegada en la seva història —des de la creació de les llistes vermelles l’any 2000—, el Consell Internacional de Museus feia pública una llista vermella d’urgència sobre elements patrimonials en perill amb un conflicte armat encara en actiu. Un pas que ens pot semblar normal, però que confirma el paper destacat del patrimoni en una guerra, com diuen els experts, del segle XXI.
Aquesta llista té vol “contribuir a la protecció del patrimoni cultural mitjançant la identificació dels objectes que corren més risc. Museus, cases de subhastes, marxants d'art i col·leccionistes se'ls insta a no adquirir objectes semblants als presentats en aquesta llista, sense investigar, acuradament i a fons, el seu origen i tota la documentació legal rellevant. Qualsevol element cultural i patrimonial que podria haver-se originat a Ucraïna - abans i després de la invasió – ha de ser subjecte a escrutini detallat i mesures cautelars abans qualsevol transacció està conclosa.”
Un escrit amb lletra destacada i ressaltada, ens indica que “una llista vermella no és una llista d'objectes robats reals. Els béns culturals representats són objectes inventariats dins de les col·leccions de reconegudes institucions. Serveixen per il·lustrar les categories de béns culturals protegits per la legislació més vulnerables al tràfic il·lícit.”
Les set categories de la llista engloben elements de belles arts, documents, llibres i manuscrits, artefactes religiosos —amb una separata per a les icones—, arts aplicades, arqueologia o numismàtica. Una llista que poden consultar en aquest mateix enllaç.
Finalment, en aquesta tercera entrega de la sèrie sobre patrimoni ucraïnès en primera línia de foc, ens toca escriure sobre l’exposició organitzada pel Museu Nacional Thyssen-Bornemisza titulada En el ojo del huracán. Vanguardia en Ucrania, 1900-1930. Una mostra que “presenta una completa visió de l'art ucraïnès d'avantguarda a les primeres dècades del segle XX, mostrant les diferents tendències artístiques, des de l'art figuratiu fins al futurisme o el constructivisme.”
L’organització i preparació d’aquesta mostra ha estat de les més secretes i discretes de totes les que es fan i es desfan actualment. En declaracions al diari ABC, un dels comissaris de la mostra narra com els camions, amb les prop de 70 obres a sobre, van sortir del país mentre Rússia atacava amb míssils diverses posicions ucraïneses. Coincidint, amb dia, hora i posició amb l’error dels míssils ucraïnesos en territori polonès.
En els agraïments, el museu madrileny, subratlla que “aquesta exposició ha estat possible gràcies al suport del president Zelensky i l'Oficina del president d'Ucraïna. Clau ha estat també Oleksandr Tkachenko, ministre de Cultura ucraïnès, la col·laboració del qual ha permès l'excepcional préstec d'aquestes obres procedents d'un país devastat per la guerra. Estenem la nostra gratitud al National Art Museum of Ukraine i al Museum of Theatre, Music and Cinema of Ukraine pels seus generosos préstecs, així com als col·leccionistes privats que hi han col·laborat.” Bona mostra d’allò que en diuen diplomàcia cultural.
Una setmana, només una, d’activitat sobre Patrimoni ucraïnès en línia de foc.