La nit del 29 de novembre totes les televisions públiques dels països catalans van emetre, a la mateixa hora i amb la mateixa llengua, el film on s’entregaven els II Premis El Temps de les Arts. Entre els diversos guardonats, de totes bandes i racons, el guanyador de la categoria de patrimoni fou el projecte A Cel obert, Festival d’Intervencions Efímeres Tortosa.
Potser a molts, de les perifèries —capitals i voltants—, els sorprendrà la qualitat, dinamisme i modernitat del festival A Cel Obert de Tortosa. Les Terres de l’Ebre, aquelles grans desconegudes, guarden un talent extraordinari i una relació especialment luxosa amb la creació artística contemporània. Raons i raons per guanyar aquest, més que, merescut premi.
Segons el mateix festival “pretén fomentar l’interès dels ciutadans i visitants envers el patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat. El festival converteix espais històrics de Tortosa en escenaris de creacions artístiques, pensades per professionals del món de l’art, el disseny i l’arquitectura.”
La recepta no és complexa, però els elements s’han de combinar bé. Quins ingredients? Doncs, una bona convocatòria, uns invitats interessants, la participació de les escoles —que a més de participar també són elements de recerca, difusió i prescripció. La necessària i vital aportació del temps i coneixement dels voluntaris. Alguns espectacles artístics, els premis i, finalment, com tot festival o plat, una bona festa.
Ja dèiem que la recepta d’A Cel Obert no és complexa, però a banda dels 11 ingredients, la cocció no pot fer-se a qualsevol lloc. Per l’èxit de tot plegat necessitem un riu, una ciutat capital, però que tampoc ho sembli molt, un llegat patrimonial que ens permeti jugar i, com ja hem anomenat, aquella llibertat que dona estar lluny. O potser, millor dit, que els altres pensin que estàs lluny de tot. Fet i fotut, Tortosa és el millor punt del país.
Així ho veu l’organització “A Cel Obert és una excel·lent oportunitat per redescobrir el pes històric i artístic del nucli antic de Tortosa. En un radi molt petit, hi podem trobar edificis modernistes, gòtics, renaixentistes, barrocs… tot mostrant la sensibilitat de la ciutat a través de la seva arquitectura al llarg del temps.”
Afegint “Molts d’aquests edificis disposen d’una arquitectura interior tan important com l’exterior, malgrat que acostuma a passar desapercebuda. Aquest és el cas de molts patis, que gràcies al festival d’intervencions efímeres A Cel Obert ara es poden convertir en un gran atractiu per a la seva descoberta.”
El llegat patrimonial tortosí és vital pel desenvolupament del festival. La presència d’una quantitat destacada de patis, claustres, galeries, porxos i elements que faciliten la vida en aquesta fina línia de l’interior i exterior arquitectònic, juga l’organització del festival.
Un cop a taula, la recepta o el festival, necessiten títol per les seves accions. No parlem d’un element únic per cada intervenció, obra o peça sinó allò que les fa quallar. El tema central de cada edició, la primera fou el 2014 amb contraposicions i la darrera del 2022 amb ritme, esdevé clau per la concepció de les obres i el mateix festival. Cal destacar, a diferència d’altres esdeveniments, el festival pogué realitzar una edició l’any 2020 amb un tema central clau: pausa.
A més de la descoberta patrimonial que és la instal·lació de les obres participants en el festival, la complementació amb els espectacles de dansa i música —que en diuen A Cel Cobert—, les visites guiades i esdeveniments vinculats a la seva realització fan necessària la mobilitat pel centre de la ciutat. Una forma de descobrir, ja dèiem que no només patrimonial, del talent que hi participa.
Dins la categoria de Patrimoni dels Premis del Temps de les Arts, també trobem un primer accèssit per a Càntut, cançons de tradició oral, d’Alter Sinergies, i els segons accèssits els han atorgats a Els Català, fotògrafs d’un segle, presentat pel Museu d’Història de Catalunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya. S’hi ha inclòs també una menció especial a El rescat de l’Illa creat per Laia Fontana Bria i La Màgia d'Imaginar, i presentat per l’Ajuntament d’Alzira.
Finalment, podem vincular a la secció de patrimoni altres projectes premiats als Premis El Temps de les Arts. Un d’ells, guanyador de la categoria de cinema experimental va ser la pel·lícula Brutal Moods, de Marta Bisbal Torres, una profunda investigació sobre el brutalisme, un moviment arquitectònic vigent entre l’any 1950 i 1970 especialment implementat a Catalunya. Una nova forma de veure i reinterpretar el patrimoni que van veure aixecar els nostres avis i pares i que, encara ara, ens serveix a nosaltres per desenvolupar les nostres vides.